turisme

Catalunya, potència turística del Mediterrani

17 milions de turistes estrangers van visitar Catalunya el 2015, un 3,7% més que l'any anterior

França, amb cinc milions de visitants, és el principal mercat

La despesa mitjana per turista és de 899,3 euros per estada, 121 euros per dia

Elisenda Pallarés -Nd | 23/01/2016 a les 17:00h

Una parella de turistes fent-se un selfie a Montjuïc | Adrià Costa

Catalunya va tornar a demostrar el 2015 que és una potència turística. Segons les primeres dades de tancament elaborades per la direcció general de Turisme, el país va rebre més de 17,4 milions de turistes estrangers el 2015. Això suposa un 3,7% més que l’any anterior, amb 16,8 milions, i un 32,4% més que l’any 2010, quan van ser 13,2 milions.

Evolució turistes estrangers

Turistes Estrangers per milions

Nota: el mes de desembre de 2015 s’ha calculat a partir d’estimacions Font: FRONTUR i EGATUR de l’IET

Més 17 milions de turistes es van gastar 15,6 milions d’euros durant els nou primers mesos de 2015, un 3,4% més que el 2014. La despesa mitjana per turista és de 899,3 euros per estada, 121 euros per dia.

Despesa segons el país de procedència

Resta d'Europa

Resta del món

França

Regne Unit

Estats Units

Alemanya

Itàlia

Rússia

Països Nordics

Països Baixos

Bèlgica

Despesa per milions d'eurosFont: FRONTUR i EGATUR de Turespaña.

França, Regne Unit i Alemanya, principals països de procedència 

França és amb diferència el principal país de procedència dels turistes que arriben a Catalunya, amb gairebé cinc milions el 2015. Seguit pel Regne Unit amb gairebé dos milions, Alemanya amb 1,3 milions i Itàlia amb 1,29 milions. 2015 hi ha hagut un significatiu augment d’un 25’9% dels turistes procedents dels Estats Units d’Amèrica, passant de 512.000 a 644.000. Mentre que els de Rússia han disminuït un 31%, de 833.400 visitants a 574.800 visitants.

La despesa total del turisme estranger va créixer durant el 2015 en un 3,4% respecte a l’any anterior. Pel que fa als països de procedència, cal destacar l’increment de la despesa dels turistes procedents del Regne Unit en un 10,4%, del mercat estatunidenc en un 12,6% i un significatiu increment dels Països Nòrdics (8,3%). La despesa ha disminuït en turistes procedents de Rússia en un 32,4% i d’Alemanya en un 17,9% respecte al 2014. Es va produir un bon comportament del mercat de la resta d’Europa i la resta del món on creix més la despesa que l’afluència.

Despesa dels turistes estrangers

Despesa total

Despesa per turista

Despesa total en milions d'euros

Nota: el mes de desembre de 2015 s’ha calculat a partir d’estimacions (*) Dades de gener a setembre del 2015

Amb aquestes dades el conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, assegura que “Catalunya és una potència internacional turística de la Mediterrània. Un de cada quatre turistes que rep l’Estat, ve a Catalunya”, ha explicat en el marc de la Fira Internacional de Turisme, el FITUR de Madrid.
 

Turistes consultant una guia de Barcelona, davant la Casa Batlló. Foto: Adrià Costa

Cinc hotels del Pallars promocionen la llana d'ovella xisqueta decorant les habitacions

Divuit càmpings catalans, entre els millors d'Europa

El Barri Gòtic té una plaça hotelera per cada dos veïns

L'Aeroport del Prat supera el seu rècord històric amb més de 39,7 milions de passatgers el 2015

CiU lamenta que Colau rebutgi promocionar Barcelona com a destinació mèdica

Barcelona, un destí de turisme mèdic controvertit

Economia

La llista dels 10 catalans més rics

El propietari de Mango posseeix una fortuna de 4.500 milions d'euros

per Redacció 20 de Gener 2016 a les 17.58 h 

elMón, abans El Singular.

 

El propietari de Mango, Isak Andic, és el català amb una fortuna més gran del país i encapçala la llista de les deu persones més riques, segona la llista que elabora la revista Forbes, presentada a finals del passat any 2015. Andic té un patrimoni de 4.500 milions d'euros.

 El segon lloc de la llista l'ocupa Sol Daurella, de Coca-Cola Iberian, amb una fortuna de 3.700 milions d'euros. El tercer català amb una fortuna més gran és Víctor Grífols, de Laboratoris Grífols, amb un patrimoni de 2.600 milions d'euros.

Thomas Meyer, de Desigual, ocupa la quarta posició del rànquing, amb 2.500 milions, mentre que Antonio i Jorge Almirall, de farmacèutica Almirall, posseeixen una fortuna de 2.300 milions, ocupant la cinquena posició. La família Carulla, propietaris, entre d'altres, de l'empresa Agrolimen, tenen un patrimoni de 2.110 milions i són sisena al rànquing.

Josep Maria Serra Farré, accionista majoritari de Catalana Occident, és setè amb 1.800 euros, mentre que Demetrio Canceller, de Damm, és vuitè a la llista amb 1.600 milions. Tanquen el rànquing Manuel Lao de l'empresa del joc Cirsa amb 1.500 milions i la família Puig d'Exea Cosmètics amb 1.300 milions de patrimoni.

Muriel Casals: "Puigdemont té les virtuts de Mas però no ho és, i per tant, salva la cara de la CUP"

Casals admet que hi havia "interessos més o menys declarats i oberts d'alguns a JxSí que pensessin que hi havia l'oportunitat per apartar Artur Mas"

Muriel Casals, diputada de Junts pel Sí.   |   Jordi Borràs

per Gemma Aguilera 22 de Gener 2016 a les 17.28 h 

elMón, abans El Singular.

 

Muriel Casals i Couturier (Avinyó, França, 1945) és ara diputada al Parlament de Catalunya per Junts pel Sí. És una nouvinguda a la vida parlamentària, però no pas a la lluita política. Doctora en economia per la UAB, havia militat al PSUC i a ICV, però ha estat des de la presidència d'Òmnium Cultural on Muriel Casals ha viscut de més a prop el procés sobiranista. El seu nom havia sonat com a alternativa a Artur Mas per part de la CUP, que veia en ella 'la reina mare del procés'.  

La Muriel Casals activista de la societat civil, i no només diputada, com ha viscut els tres mesos de negociacions entre JxSí i la CUP?
La paraula seria intensament. I això vol dir amb moments d'alegria i amb alguns moments d'angoixa, perquè no és fàcil. Però justament perquè vinc de la societat civil i d'una entitat com és Òmnium Cultural, que el que ha fet i fa és posar en contacte sensibilitats diferents, aconseguir que vagin juntes persones, entitats, organismes, polítics i no polítics, aparentment allunyats, doncs em semblava que hi havia d'haver una continuació de la feina que jo tenia quan era presidenta d'Òmnium. Recordo la manifestació del juliol del 2010 contra la sentència del Constitucional contra l'Estatut, en què Òmnium, convidàvem entitats i polítics a fer un cafè i a parlar-ne, i per a mi vas ser una sorpresa molt grata que gairebé tothom hi venia, també els sindicats i les patronals.

Diria que sense la mediació de la societat civil, sobretot Òmnium, ANC, AMI i Súmate, l'acord entre CDC i ERC per anar plegats amb Junts pel Sí no s'hauria produït?
No ho podem saber, però la mediació i la insistència i la voluntat i l'esforç posat per tots aquests agents de la societat civil van tenir-hi un paper clau. Òmnium volia fer campanya a favor de la independència de Catalunya, i això vol dir que en el terreny de la política, t'has de situar al costat, i donant suport, als que volen això. I el millor que et pot passar és que els partits que volen això formin un bloc el més compacte i unit possible, perquè els socis d'Òmnim són molt plurals, n'hi ha que voten Convergència, ERC, de la CUP, d'ICV i fins i tot del PSC. Per tant, com més agrupades estiguessin les forces polítiques, més fàcil ens era des de la societat civil posar-nos al seu costat, per anar al darrere o per anar al davant arrossegant-los quan fos necessari.

Aquesta diversitat de pensament també es reflecteix en la junta d'Òmnium. Hi ha hagut també tensions internes per la posició de l'entitat davant del procés?
Tensió sí, però això no té per què ser negatiu! Divisió? No, divisió no. Estar en tensió, en alerta, com el corredor abans de començar la cursa. Aquestes tensions hi han estat, però en cap cas no han provocat enfrontaments durs o desagradables.

Un moment de l'entrevista al despatx de Muriel Casals al Parlament.   |   Jordi Borràs

Els dies previs a l'acord final entre Junts pel Sí i la CUP sí que hi va haver molts nervis i tensió a totes bandes. I novament, la societat civil, diuen, va ser el desllorigador per recuperar la voluntat de parlar entre les parts negociants.
Han tingut un pes important, perquè les entitats de la societat civil han estat neutrals. Tenim claríssim que el camí cap a la independència l'hem de fer junts, no hi ha cap país que es pugui construir només des de la dreta o només des de l'esquerra. Perquè el debat es va plantejar en el terreny de la ideologia: Volem la independència com sigui, o només volem la independència si és per fer la revolució socialista? El paper d'aquestes entitats ha estat també de dir als revolucionaris que no deixessin passar el tren, que sou tan revolucionaris que no voleu fer la revolució si teniu al costat algú que no us agrada? Hi renunciareu? I als altres els vam dir: "No veieu que la independència també ens portarà inexorablement a un país amb més justícia social i igualtat? Per cert, ja sé que ara no és políticament correcte citar Jordi Pujol, però quan va començar l'autonomia, va dir 'volem autogovern perquè volem redistribuir millor la renda, la riquesa i el poder, i la cultura'. Doncs això és el que estem fent, i és atractiu per a la dreta, per al centre i per a l'esquerra.

El dia de l'acord, la CUP va dir que havia complert el seu compromís perquè havia llençat Mas "a la paperera de la història". Hi ha hagut tensió excessiva, durant les negociacions, i fins i tot, manca de respecte per totes dues parts?
Hi ha hagut una mica de tot. Jo parlo des de JxSí, i val la pena remarcar la molta flexibilitat i paciència, la comprensió, i una certa seguretat, perquè almenys des de la meva observació, una bona part de les reivindicacions 'esquerranoses' de la CUP eren reivindicacions que des de l'àmbit de JxSí o ja teníem assumides o estàvem molt feliços d'assumir. Crec que vam tenir un comportament intel·ligent en el sentit de no exhibir-nos, sinó de donar les gràcies per les bones idees aportades per la CUP.

En aquest sentit, vostè jugava amb avantatge, pel seu passat de militància al PSUC.
Sí, és veritat, les esquerres amb una ideologia molt forta, i si això ho lligues a la joventut, hi ha una tendència a pensar que tu saps què convé a tothom i que qui no combrega amb les teves idees, està equivocat. Però com que d'aquests n'hi havia als dos costats... al final ens hem entès. Per exemple, la Gabriela Serra no pot dubtar que jo sóc una persona que vull el benestar per a les capes més populars de la població, i al mateix temps que a JxSí hi havia gent que podia tenir tendència al dogmatisme, també.

El seu nom va estar sobre la taula en dues ocasions com a possible alternativa a Artur Mas. Li han recriminat en alguna ocasió que, essent un perfil d'esquerres, es posés a costat del president?
Sí que m'ha passat, però és molt fàcil de contestar. Jo sé molt bé per què hi ha hagut retallades a la Generalitat en els últims anys, i bona part de les persones que m'han acusat d'estar amb persones que retallen, també ho saben. Jo no conec cap polític que li agradi retallar, els agrada inaugurar, ampliar i gastar diners. Anar repetint a tort i a dret que hi ha polítics que volen tancar hospitals i retallar serveis simplement és increïble si rumies una mica, però moltes vegades la política, malauradament, funciona amb poc nivell de raonament. Quan sento que m'acusen d'això, penso, com es pot ser tan sectari?

Ha vist sectarisme, en la negociació?
Se n'ha vist, tant en els negociadors com en alguns observadors, que no volien creure que l'anterior Govern, el presidit per Mas, amb una etiqueta de centre-dreta, podia fer coses com les que ells farien. I quan els ensenyes els pressupostos i els expliques que són polítiques socials, s'irriten moltíssim.

El Govern de Carles Puigdemnt té una 'etiqueta' diferent?
És obvi que sí, hi ha un desplaçament cap al centre-esquerra, per la composició pròpia del Govern. L'argument que 'això és la dreta', a hores d'ara ja no es pot sostenir. És més, l'ambició i l'esperança del Govern és que com que és tan obvi que es faran polítiques socialdemòcrates, qualsevol socialdemòcrata conscient haurà de donar suport a moltes de les polítiques del Govern.

Un primer pla de la diputada Muriel Casals.   |   Jordi Borràs 

Els últims dies, quan semblava que no hi havia pacte, es van fer evidents esquerdes, algunes de més subtils que d'altres, dins de JxSí pel que fa al president Mas. El dilema Mas o març va provocar problemes interns?
Quan la situació està al límit, la situació és tensa, però el grup de JxSí teníem molt clar que el nostre candidat era l'Artur Mas.

Tothom?
Jo crec que sí, una altra cosa és que hi hagués interessos més o menys declarats i oberts d'alguns que pensessin que aquesta era l'oportunitat per apartar Artur Mas. Però la convicció que el paper d'Artur Mas ha estat clau per arribar fins on hem arribat i que dóna prestigi internacional al procés, això fins i tot la CUP ho comparteix, perquè deia que no volia la mort política de Mas. Perquè la CUP sap que Mas era la diana de tots els atacs. Perquè és clar, que jo, la senyora d'Òmnium, catalanista de tota la vida, sigui independentista, això a Madrid els deixa molt tranquils, però que Mas i tot el que representa també vulgui la independència, això crea un problema a les institucions espanyoles.

De fet, es passa de ser 'el problema catalán' a ser el 'desafío catalán' quan CDC fa el pas...
Exacte, quan una part de la burgesia catalana, el gruix sociològic del centre de Catalunya, se suma al procés. Aquí comença el problema per a Madrid, i l'esperança per a nosaltres, perquè és quan podem guanyar.

Tornant al seu nom com a possible presidenta, en algun moment se li va plantejar formalment?
El meu nom surt quan es pensa que una possible solució és no perdre l'Artur Mas com a líder del procés, i buscar una fórmula que faci una presidència formal i no de lideratge. En mi veuen una persona que ja té una edat i que està claríssim que no té futur polític, això donava tranquil·litat als dos costats. Però de fet, no s'arriba a parlar. Hi ha un moment en què la CUP s'adona que està portant la tensió a un límit que els fa mal a ells i als seus amics, i busquen una manera de sortir d'aquest atzucac de no a mas. I pensen que si posen algú que faci de reina mare, s'acabaria el problema. I al final, més o menys s'acaba... La CUP diu explícitament que vol sortir d'aquest impàs, i si aquí ho sumem l'actitud decidida i generosa de l'Artur Mas, es desencalla tot.

I de sobte, un dissabte a migdia, a poques hores que expiri el termini per investir un president, apareix Carles Puigdemont.
En Carles Puigdemont té pràcticament les mateixes virtuts que l'Artur Mas, però no és l'Artur Mas, i per tant, salva la cara de la CUP. I ara, gràcies a la CUP tenim dos presidents per comptes d'un, dos senyors fantàstics. La CUP ens ha regalat un altre president.

Quan li comuniquen a vostè que Artur Mas fa un pas al costat?
Me n'assabento dissabte a la tarda, una estona abans de la roda de premsa oficial.

Quin va ser el seu primer sentiment en conèixer la notícia?
Com que l'anunci va lligat a la bona notícia d'en Carles Puigdemont, l'agror inicial es veu ràpidament dominada per la dolçor. El sentiment de tristor també es veu suavitzat perquè Artur Mas diu que no marxa, que es queda al procés d'una manera o altra. És veritat que jo defensava que el procés l'havia de liderar Mas, perquè és la cara més internacional i és en el punt de mira de Madrid, però te n'adones que emergeix un nou líder en un sol dia, perquè tenim un país amb molta gent fantàstica.

ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA. (SEGONA ÈPOCA, nº 3) (54). DEL DISSABTE DE GLÒRIA (09.01.16 ) A LA REPÚBLICA CATALANA, SENSE PRESSA, PERÒ SENSE PAUSA.

Articles del Víctor

16-18.01.16

ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA. (SEGONA ÈPOCA, nº 3) (54). DEL DISSABTE DE GLÒRIA (09.01.16 ) A LA REPÚBLICA CATALANA, SENSE PRESSA, PERÒ SENSE PAUSA.

DEL DISSABTE DE GLÒRIA (09.01.16 ) A LA REPÚBLICA CATALANA, SENSE PRESSA, PERÒ SENSE PAUSA.

Consideracions transversals.

Som el 16 de gener - un dia especial com veureu més endavant- i em poso a escriure l'article, això sí, a poc a poc, doncs crec que a partir d'ara m'ho podria prendre amb més calma i la vegada molta més filosofia, ja que ara tenim President, Parlament i Majoria independentista i sembla que la conjuntura actual- o els astres – ens son més propicis per posar-nos a treballar tots a una o gairebé, pel país - i en majúscula - . Per treure Catalunya de l'atzucac que es troba socialment. Aplicant el titular de l'Iu Forn d'ahir 15.01 que escrivia a “El Nacional.Cat”, (el projecte de diari de l'exdirector de La Vanguardia Pepe Antich, que de moment és un Blog) i que en deia: Filosofia Puigdemont: sense pressa, però sense pausa.

Fem una República Catalana, justa socialment.

Aquesta que dèiem de: sense pressa, però sense pausa, no l'hem de deixar de banda si volem fer un país nou en tots els aspectes i no seguir les petjades de l'antiga Espanya, primerament cal redreçar la gestió socioeconòmica, que està d'allò més fotuda arreu del nostre país. Unes accions que cal que faci aquest Nou Govern i les posi davant de tot, encara que si caldrà fer-les paral-lelament amb el Full de Ruta encara que tardem una mica més dels famosos divuit mesos de termini per la independència,- dels que tothom se n'omple la boca- i que després de 301 anys i escaig , potser ja no vindrà de la llargada de dos parts humans . 

Per cert dins d'un món que els rics cada vegada són més rics, i els pobres cada vegada més pobres, i amb poques capacitats i oportunitat de capgirar-ho, on resulta que Europa i Catalunya no se n'escapa d'aquesta plaga gens ni mica i no diguem Barcelona el seu Cap i Casal que com em vist darrerament on la diferència econòmica entre barris augmenta cada dia més, malgrat les bones intencions i les paraules grandiloqüents de l'Alcaldessa Ada Colau que segurament va veien que el món, els barris i les ciutats no s'arregla en un dia. I com a mostra un botó, encara que només ho puguem explicar en pures estadístiques que darrerament s'han publicat, i diuen així:

Al món. “Les majors 62 fortunes acumulen la riquesa de 3.600 milions de persones.Segons l'informe sobre desigualtat del 2015 que hi ha de l'ONG Intermón Oxfam que ens diu que hi ha uns 7,6 bilions de dòlars ocults en paradisos fiscals.On els rics han incrementat les seves fortunes des de l'inici de la crisi, i que aquest 2016 l'1% de la població tindrà més diners que el 99%”, i tots tan amples.”

A Barcelona. “Una família de Pedralbes és 7,2 vegades més rica que una de Trinitat Nova, i que en un any, el barri més ric de Barcelona s'ha enriquit més i el més pobre s'ha empobrit encara més el que fa que la renda del barri més ric és 7,25 vegades més que la més desafavorida. Es calcula a cada barri centrant el valor de Barcelona en base 100. I una dona ha de treballar 79 dies més a l'any per estar al nivell de l'home.On la Taula del Tercer Sector proposa crear un impost de renda negatiu per les persones vulnerables.” 

El President de la Filosofia: “sense pressa, però sense pausa”

 

Creiem que pel que es veu el fill del pastisser de Girona i de la vila d'Amer, (on tots estant cofois del seu quart President de la Generalitat, que segueix als tres abats, encara que siguin de mitjans dels segles XVI i XVII.). Un President amb pinta dels Beatles de la primera època , independentista de pedra picada, que li agrada el Rock, a cavall entre el 2.0, el periodisme, l'emprenedoria i la gestió. A més un home de comarques i eclèctic, que firmava a Twitter amb l'acrònim KRLS. Polifacètic com no n'havíem tingut mai cap, amb una tirallonga que segurament podrem augmentar més endavant.Doncs Sí, amb aquest MHP., que parla molt clar, i que, potser, serà més de traspàs que de frontissa, o de fusible, com alguns n`han anomenat, sembla que farem grans coses. 

 Tres segles, exactes, del Decret - borbònic - de Nova Planta. 

Precisament el dissabte 16 de gener del 2016, quan vaig començar l'article, digué que no era un dia qualsevol, ja que és el 300 aniversari del Decret de Nova Planta. (El 16 de gener de 1716 es van promulgar els Decrets al Principat, després dels regnes de València, d'Aragó (1707 i 1710), Menorca (1707), i de Mallorca i Eivissa (1715) que va suposar una castellanització de la cultura catalana, la provincialització de Barcelona i un endarreriment de més de cent anys, respecte a la resta d’Europa que no es va esmenar, a mitges, fins a l’arribada de la Renaixença a principis del XIX . Sapiguem,i no és broma, que per mitjà d'aquest Decret de Nova Planta, tots els països que van passar a dependre dels malèfics Borbons que com d'altres ( Primo de Rivera,Franco, etc.) han intentat assimilar-nos i fer-nos desaparèixer, ajudats per la complicitat i la desídia d'un munt de Botiflers volien matar l'ànima del país, però el que no sabient que “...l'ànima d'un poble no mort mai...!”, i menys la nostra.  

Al títol he posat, com heu vist, el nom irònic de Dissabte de Glòria, (nom que el vaig escoltar a TV3 que el deia en Queco Novell, quant feien presentació i alhora comiat conjuntament amb Bruno Oro) referent al passat dissabte 9 de gener, que es va arribar al desllorigador del Procés i s'ha posat Fil a l'agulla després de tres mesos de tràilers de “Gore-polític” , ambient que ara s'ha traslladat als veïns del costat, i pel que es veu ho tenen ven “ pelut”, pel seu mal cap,la seva prepotència i va per llarg. De tot això i més , n'anirem parlant, tot anant cap a la independència (segona època)... 

Víctor Lluelles i Cardona

http://elblocdelvictor.blogspot.com