Quan
el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, diu que aquesta
legislatura de divuit mesos ha de ser post-autonòmica i
pre-independència, vol dir que que la cosa més important que cal fer és
elaborar la llei de transitorietat jurídica. Dit d’una altra manera: no
hi pot haver accés ordenat a la independència sense aquesta llei que ja
havien anunciat els
informes del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) i que Junts pel Sí va incloure al seu
full de ruta
del programa electoral. De fet, el nou conseller de Justícia, Carles
Mundó, ha dit recentment que aquesta és la llei més important que ha de
preparar el seu govern. Amb el nom de ‘transitorietat jurídica’, la llei
sembla poca cosa. Coneixedor de la seva importància cabdal, Carles
Viver i Pi-Sunyer proposava anomenar-la ‘Llei fundacional i de
successió d’estats’.
I és que es tracta de la llei que ha de permetre la creació d’una
nova legalitat derivada del mandat democràtic i que evitarà que es
produeixi cap buit legal en l’accés a la independència. Si bé la
Declaració d’inici del procés que el Parlament de Catalunya va aprovar
el 9 de novembre parlava de les lleis de procés constituent, de
seguretat social i d’hisenda pública, la llei de transitorietat jurídica
és la que determinarà l’èxit o el fracàs de la legislatura actual.
Permetrà garantir la completesa de l’ordenament jurídic i fonamentar el
dret vigent a Catalunya en el nou marc institucional derivat de la
creació de l’estat independent. Repassem què ha d’incloure aquesta llei i
quan és previst que s’aprovi:
Contingut
La llei de transitorietat o ‘fundacional’ ha de regular de manera
provisional els elements estructurals del nou estat i les clàusules
generals per a garantir, des del primer moment, la completesa de
l’ordenament jurídic del nou estat i la continuïtat i successió
ordenada d’administracions. Regularà els elements bàsics com el
territori, la nacionalitat, la ciutadania, el règim de llengües i les
institucions de govern i, a més, declararà la continuïtat, llevat
excepcions, de l’aplicació del dret autonòmic català, del dret
espanyol, del dret de la UE i del dret internacional.
La llei també preveurà la continuïtat —mitjançant subrogació—
dels contractes de l’estat i de la Generalitat i la possibilitat que els
funcionaris i el personal laboral que prestin els seus serveis a
l’administració de l’estat a Catalunya puguin integrar-se a
l’administració del nou estat.
Successió d’ordenaments: La llei no té per què ser
molt densa ni extensa. El CATN, que l’anomenava ‘llei constitucional
provisional’, va arribar a suggerir un possible redactat en relació a la
qüestió de la successió d’ordenaments: ‘Les normes jurídiques estatals i
autonòmiques, vigents a Catalunya el dia anterior a la proclamació de
la independència, hi continuaran vigents i aplicables fins a la seva
modificació o derogació per normes aprovades pels òrgans del nou estat
en tot allò que no s’oposin a les disposicions de la present llei
constitucional provisional. Les referències que s’hi fan a les
autoritats o òrgans de l’estat espanyol s’han d’entendre fetes a les
autoritats o òrgans catalans homòlegs.’
El Consell presidit per Viver i Pi-Sunyer ho argumentava així: ‘Es
tractaria, en definitiva, d’una regulació de mínims en matèria de
successió d’ordenaments però que garantiria amb claredat i seguretat
jurídica, en el marc de la llei constitucional provisional, la vigència
de les normes de diversos orígens i els mecanismes de la seva
modificació i derogació. El contingut d’aquesta disposició no exclou que
la mateixa llei constitucional provisional no pugui incorporar també
mencions expresses a determinades vigències, derogacions o adaptacions
normatives en matèries especialment sensibles.’
Successió d’administracions: Aquest apartat de la
llei es deu a la voluntat de complir el principi de continuïtat dels
serveis públics. Els ciutadans del nou estat han de tenir garantida la
continuïtat dels serveis prestats per l’estat espanyol i l’administració
pública general en el moment de la independència. La llei ha de dir que
les institucions del nou estat català assumiran directament les
funcions que les lleis vigents atribueixen a determinades institucions
de l’estat espanyol, o aquestes quedaran suprimides sense més. Així,
l’administració perifèrica de l’estat o les subdelegacions del govern a
Catalunya desapareixeran perquè deixaran de tenir sentit.
Pel que fa a determinats òrgans que no tenen seu a Catalunya caldrà
adoptar alguna disposició normativa específica. En aquest sentit, a
Catalunya no hi ha el Tribunal Constitucional ni el Tribunal Suprem,
tampoc el Consell General del Poder Judicial, el Consell d’Estat, el
Consell Econòmic i Social, o el Banc d’Espanya, les Comissions Nacionals
del Mercat de Valors o dels Mercats i la Competència, amb les seves
funcions reguladores, entre més institucions, però sí que existeixen a
Catalunya el Tribunal Superior de Justícia, el Consell de Garanties
Estatutàries, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes, el
Consell de l’Audiovisual de Catalunya, la Comissió Jurídica Assessora,
l’Agència Tributària de Catalunya, l’Autoritat Catalana de Protecció de
Dades o l’Autoritat Catalana de la Competència, entre d’altres. En tots
aquests casos, les institucions del nou estat independent hauran de
regular quins organismes existents a Catalunya poden substituir els
corresponents de l’estat espanyol en les seves funcions reguladores,
fiscalitzadores i sancionadores, és a dir, en l’aplicació del dret
d’origen estatal vigent a Catalunya.
Els funcionaris de l’estat: El trànsit d’una
administració simplement autònoma a l’administració pròpia d’un estat
sobirà obliga a regular amb la llei de transitorietat algunes qüestions
transcendents en relació amb els treballadors públics. Per exemple,
caldrà atendre les necessitats de comptar amb nou personal per exercir
les noves funcions estatals i resoldre, així mateix, la situació de les
persones que presten serveis a l’estat en territori català.
Les noves responsabilitats estatals de la Catalunya independent
exigirà un reforçament dels requeriments de nou personal. Una part
important d’aquests requeriments és lògic que sigui coberta amb el
personal (funcionaris, interins, laborals, eventuals) que ja prestava
serveis a Catalunya per a l’administració estatal —unes 30.000
persones—, que passarien a integrar-se a l’administració catalana.
Aquesta qüestió ha de quedar prevista i regulada per aquesta llei de
transitorietat jurídica.
Successió de contractes: La successió entre
l’administració de l’estat predecessor (l’espanyol) i l’administració de
l’estat successor (el català) té una complicació especial en el cas
dels contractes formalitzats per la primera per al compliment de les
seves funcions: l’aparició en escena d’un tercer subjecte, una persona
física o jurídica, denominada contractista. El contractista, en virtut
d’un negoci jurídic bilateral celebrat amb l’administració espanyola, ha
contret determinades obligacions, però també és titular de determinats
drets i, de forma principal, del dret de rebre un preu a canvi de les
prestacions que ofereix a l’administració, ja sigui de manera directa, a
través del pagament per part d’aquesta, ja sigui a través de la
percepció de tarifes satisfetes pels particulars.
Segons els informes del CATN, la lesgilació internacional en aquesta
matèria apunta que, si no es disposa altrament i no es preveuen les
mesures adequades, ‘l’assumpció de les funcions estatals per part d’una
altra administració podria determinar la nul·litat sobrevinguda dels
contractes celebrats o determinar la seva extinció o resolució, la qual
cosa generaria l’obligació d’indemnitzar els danys i perjudicis soferts
pels contractistes afectats i podria afectar de forma molt negativa el
principi de continuïtat dels serveis públics’. Tanmateix, el nou estat
català independent podrà evitar tots aquests possibles efectes negatius
de la successió de relacions contractuals amb el sistema de subrogació
automàtica en els drets i deures de l’administració de l’estat. Això
implicaria també reconèixer ‘el dret dels contractistes de participar en
la negociació de les condicions concretes d’aquesta subrogació i en
l’adopció de les clàusules d’adaptació corresponents, així com el dret
de ser indemnitzats pels perjudicis que això els pugui comportar, sempre
que es puguin acreditar fefaentment, d’acord amb els pactes o
compromisos assumits’.
Calendari
La llei de transitorietat s’ha d’escriure durant el període que duri la
legislatura actual. Ha d’estar preparada, negociada i culminada just
abans de fer la proclamació o declaració d’independència que desembocarà
a la convocatòria d’eleccions constituents. La llei s’ha d’aprovar just
abans de la dissolució del parlament. És la llei que marca el canvi de
lleialtat jurídica i que ha de donar validesa legal a la culminació del
procés amb les eleccions constituents i el referèndum constitucional
posterior. Per tant, el calendari d’aprovació de la llei de
transitorietat està íntimament vinculada al calendari de la legislatura.
Probablement ha de ser l’última llei aprovada abans de la dissolució de
la cambra.
Dimecres 24.02.2016 08:38
