dimecres, 30 de març del 2016

Les «ambaixades» catalanes al Vaticà, el Marroc i Portugal, a punt

procés català

Les «ambaixades» catalanes al Vaticà, el Marroc i Portugal, a punt

Jordi Solé, secretari d’Acció Exterior: “L’Estat és el més conscient que Catalunya no és un afer intern espanyol”

“L’actuació del Govern davant les darreres tragèdies de Freginals i Brussel·les ha demostrat la utilitat de la nova conselleria”, assegura

S’enviarà al Parlament una nova llei de comunitats catalanes a l’exterior

El Govern només té registrats 4.500 catalans dels 270.000 a l'exterior



-Nd, Barcelona | 30/03/2016 a les 11:28h


Jordi Solé, secretari d'Acció Exterior | ACN
El secretari d’Afers Exteriors i de la Unió Europea, Jordi Solé, ha participat avui en el tercer Esmorzar Internacional organitzat per la FOCIR (Federació d’Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes), que presideix Mònica Sabata. Ha assegurat que les tres noves delegacions a l’exterior que ja es van anunciar, les del Vaticà, el Marroc i Portugal, obriran molt aviat les seves seus. Amb aquestes, ja seran deu les "ambaixades" catalanes en actiu. No seran, però, les úniques a desplegar-se al llarg d’aquest mandat. El Govern ja n’està estudiant d’altres, tot i que no ha volgut concretar-les.   

El secretari d’Afers Exteriors ha explicat els altres objectius de la seva àrea, com la consolidació d’un servei exterior propi del segle XXI, i la presentació en breu al Parlament d’una nova llei de les comunitats catalanes a l’exterior, que vol dotar als catalans que viuen fora d’uns drets i serveis a l’abast. Ha dit que la política exterior catalana avança, malgrat tots els impediments que posa el govern espanyol.

Malgrat els esforços de Madrid perquè no es conegui la realitat del procés polític a Catalunya, Jordi Solé ha afirmat que “l’Estat és el més conscient que Catalunya no és un afer intern espanyol”. Una prova d’això és l’interès creixent del cos diplomàtic establert a Barcelona pel cas català. Solé ha posat en valor que “en política exterior i diplomàcia un valor és parlar clar” i que Catalunya ho està fent bé en aquest àmbit. 

Freginals i Brussel·les

Jordi Solé ha explicat que “l’actuació del Govern de Catalunya davant les tragèdies que hem viscut a Freginals i Brussel·les ha demostrat la utilitat de la nova conselleria”, que dirigeix Raül Romeva. Solé s’ha referit a la ràpida intervenció de la Generalitat després de l’accident de Tarragona, que va deixar en evidència l’administració espanyola. També ha esmentat el paper jugat per Amadeu Altafaj, representant permanent de la Generalitat a la capital belga, després dels atemptats soferts a Bussel·les. En aquest cas, no hi havia víctimes catalanes directes, però sí moltes persones angoixades que van ser ateses per la delegació.

Solé ha detallat les línies estratègiques del departament d’Acció i Afers Institucionals, Exteriors i Transparència pel que fa a la política internacional i diplomàtica. Ha assenyalat els àmbits principals d’actuació: bilateral (de Govern de la Generalitat a Govern, reforçant el lligam amb el cos consular), multilateral (obrint vies de comunicació amb organismes com agències de les Nacions Unides i l’OCDE), Unió Europea, cooperació al desenvolupament i diplomàcia pública. Un esforç enorme, que es fa amb el valor intangible que representen els poc més de cent funcionaris abocats a l’acció exterior i amb un pressupost que l’any passat era de disset milions d’euros, menys que el de l’Ajuntament de Caldes de Montbui, d’on Solé és alcalde


El Govern només té registrats 4.500 catalans dels 270.000 a l'exterior

Pep Martí | Cap comentari

30/03/2016


El millor homenatge a Cruyff

El millor homenatge a Cruyff


/ 29.03.2016

El millor homenatge a Cruyff arriba, sense dubte, d’Anglaterra. El diari britànic The Guardian reinventa la Capella Sixtina de la mà de David Squires, que compara la relació entre Cruyff i Pep Guardiola amb la creació d’Adam. L’il·lustrador anglès reconstrueix lliurement els frescos de Miquel Àngel per donar a entendre que tant els èxits de l’Àjax i el Barça com els del la selecció espanyola són indirectament obra de Johann Cruyff.
David Squires ha homenatjat Cruyff a The Guardian
David Squires ha homenatjat Cruyff a The Guardian

Guardiola, escorcollat abans d'entrar a l'Allianz Arena de Munic

JORNADA INTERNACIONAL

Guardiola, escorcollat abans d'entrar a l'Allianz Arena de Munic

Les mesures de seguretat extremes també van afectar l'entrenador del Bayern

Guardiola, escorcollat abans d'entrar a l'Allianz Arena de Munic
EL PERIODICO
Dimarts, 29 de març del 2016 - 23:10 CET


Posteriorment, ja des de la llotja de l'Allianz Arena, Guardiola, Torrent, Planchart i Buenaventura han sigut testimonis del minut de silenci respectuós que s'ha fet en memòria de Johan Cruyff i han pogut seguir amb normalitat el xoc en què l'Alemanya del blaugrana Ter Stegen ha sigut molt superior a Itàlia. 


lässt sich brav abtasten. Dann gehts auf die VIP-Tribüne @DFB_Team
  • Dimarts, 29 de març del 2016 - 23:10 CET
    A la policia alemanya no li ha importat gaire que es tractés de Pep Guardiola, l'entrenador del Bayern a qui tothom coneix. Tampoc ha valgut que el tècnic català anés a veure l'amistós entre Alemanya i Itàlia a l'Allianz Arena, on entrena habitualment.
    La jornada europea d'amistosos s'ha desenvolupat amb mesures de seguretat extremes que s'han aplicat a tothom. Sense excepcions. A Munic, més de 18.000 policies i gossos antiexplosius eren als voltants de l'estadi per assegurar que el partit es pogués disputar amb normalitat.

    AMB EL SEU COS TÈCNIC

    Guardiola ha anat acompanyat del seu cos tècnic al Bayern (Torrent, Planchart i Buenaventura) a l'interessant duel d'aquest dimarts entre dos clàssics d'Europa, que ha acabat amb un clar triomf germànic (4-1).
    El preparador i el seu equip tenien passis especials per poder veure el matx des del llotja, però tot i així no han pogut evitar que els membres de seguretat presents a l'entrada de l'estadi els escorcollessin a consciència.
    Un aficionat ha pogut captar aquest instant amb el telèfon i el vídeo s'ha difós ràpidament per les xarxes socials. S'hi veu el somriure de l'empleat després d'escorcollar el Pep com si fos un seguidor més.

    La UGT de Catalunya ratifica el seu suport al dret a decidir

    RENOVACIÓ SINDICAL

    La UGT de Catalunya ratifica el seu suport al dret a decidir

    La ponència sobre el futur de l'autonomia suscita molt poques esmenes en el debat previ al congrés


    Toni FuentesToni Fuentes BARCELONA
    EL PERIODICO                   
    Dimecres, 30 de març del 2016 - 13:36 CET


    La UGT de Catalunya ratifica el seu suport al dret a decidir
  • La UGT de Catalunya reforçarà, en el congrés que començarà dimecres que ve, el seu suport al dret a decidir dels catalans sobre el futur polític i també social de la comunitat autònoma. El text de la ponència que marcarà el full de ruta del sindicat per als quatre anys vinents ratifica el suport a l'autodeterminació ja expressat a l'anterior congrés i destaca que qualsevol opció per sortir del "carreró" en què es troba l'autonomia "ha de respectar el dret a decidir" dels ciutadans.
    El posicionament sobre el sobiranisme amb què Josep Maria Álvarez, nou secretari general de la UGT de tot Espanya, arribarà al congrés en què cedirà el testimoni després de 26 anys de mandat ininterromput a Catalunya reprodueix literalment el text bàsic que va ser aprovat el 2014, encara que amb alguns matisos. "Federalisme, independència, autonomisme... són les diferents propostes que s'han construït per sortir del carreró. Però per a la UGT de Catalunya qualsevol opció ha de respectar el dret a decidir dels ciutadans i ciutadanes del nostre país", indica el sindicat en la ponència que se sotmetrà a votació pels delegats.
    La central recorda que "Catalunya ha viscut en els últims anys una forta convulsió política, que ha anat en paral·lel amb la crisi econòmica i social" i en què han influït de manera decisiva esdeveniments com la "decapitació" que va fer el Tribunal Constitucional del nou Estatut. Davant aquests fets, la UGT explica que "una part important de la societat catalana" s'ha organitzat al voltant de diverses entitats civils per "reivindicar un encaix diferent" de Catalunya a l'Estat. A més, esmenta la "participació massiva" registrada en la consulta del 9 de novembre de gent que "exigia ser preguntada".

    MARC DE SERENITAT

    La UGT reitera la seva petició que el debat sobre el futur de Catalunya es faci en un marc de "serenitat" que eviti la ruptura i la confrontació, i defensa el dret a decidir, primer, sobre les polítiques socials i, en un segon pla, del model de país.
    El text de la ponència referit al sobiranisme ha suscitat un escàs interès en el debat previ al congrés al rebre molt poques esmenes, segons ha explicat Camil Ros, actual secretari de política sindical i candidat a secretari general en substitució d'Álvarez en un tàndem inèdit amb Matías Carnero, dirigent de Seat, com a nou president del sindicat.
    El repartiment de papers dissenyat per Álvarez i la negociació entre els dos successors preveu que Ros assumeixi les tasques relacionades amb la representació institucional, mentre que Carnero compaginarà la seva tasca com a president del comitè d'empresa de Seat i el de president de la UGT catalana centrat a recolzar la política sindical i el canvi de l'organització interna. Encara que algunes fonts interpreten el tàndem com l'equilibri entre les sensibilitats més pròximes a l'independentisme i les més pròximes a posicions unionistes, els tres dirigents deslliguen la insòlita solució del tàndem del debat sobiranista, que consideren que no és un assumpte central en els debats interns del sindicat. Per reforçar aquesta desvinculació, Camil Ros subratlla que fa sis anys que es va desvincular d'Esquerra Republicana al donar-se de baixa com a afiliat després d'haver dirigit la JERC.
    L'equilibri de Carnero i Ros és més inqüestionable en el terreny de la representativitat de la indústria i els sectors econòmics i de l'organització interna i els territoris. Aquest repartiment de papers també serà un dels eixos per redissenyar la futura executiva del sindicat, en què Ros i Carnero volen amortitzar el càrrec de secretari de comunicació que va deixar vacant Miquel Àngel Escobar al presentar-se com a cap de llista de Democràcia i Llibertat pel Senat a Barcelona i ser nomenat delegat del Govern a Barcelona després de quedar-se fora de la Cambra.   

    Un manifest alerta contra el bilingüisme a la República Catalana

    Cultura País

    Un manifest alerta contra el bilingüisme a la República Catalana

    Porta per títol 'Per un veritable procés de normalització lingüística a la Catalunya independent' · Us l'oferim tot sencer



    Correllengua

    Dijous al vespre (19.30) es presentarà al paranimf de la Universitat de Barcelona un manifest signat per dues-centes personalitats i impulsat pel Grup Koiné, que formen Joaquim Arenas i Sampera, Joan-Pere Le Bihan Rullan, Diana Coromines i Calders, Lluís de Yzaguirre i Maura, Josep Ferrer i Ferrer, Àngels Folch i Borràs, Enric Larreula i Vidal, Mercè Lorente i Casafont, Margarida Muset i Adel, Dolors Requena Bernal, Sílvia Senz Bueno, Blanca Serra i Puig, Pau Vidal i Gavilán i Josep M. Virgili i Ortiga. Tots els membres del grup han constituït l’associació Llengua i República, per tal que tingui continuïtat.

    A la presentació del manifest, hi intervindran Arenes i Lorente, a més de Juan Carlos Moreno Cabrera, catedràtic de lingüística espanyol, i Joan Martí Castell, catedràtic de filologia catalana i ex-president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. L’actriu Txe Arana llegirà el manifest.

    Us oferim el text sencer a continuació:


    «Els sotasignats, estudiosos de la llengua, filòlegs, lingüistes, docents, escriptors, traductors, juristes i professionals d’àmbits afins, considerant la situació real de la llengua catalana i en la perspectiva del procés constituent que ben aviat s’encetarà a Catalunya, pel mandat democràtic expressat aquest 27 de setembre passat, es creuen en el deure ciutadà d’exposar a l’opinió pública això que segueix.
    CONSTATEM:
    1. Que la llengua catalana és la llengua de Catalunya, en el sentit que és la llengua endògena del territori de Catalunya, on s’ha format i ha evolucionat històricament, i des d’on es va estendre als territoris contigus del País Valencià i les Illes Balears. És la llengua en què sempre ha parlat el poble català.
    2. Que la llengua catalana no està, tanmateix, en la situació normal d’una llengua territorial en el propi territori; perquè, a causa de l’annexió del Principat de Catalunya al Regne de Castella d’ençà del 1714, el castellà, com a llengua de dominació, li disputa coercitivament aquest estatus de llengua territorial i ha intentat i continua intentant repressivament de desplaçar-la dels àmbits d’ús lingüístic general. Igualment s’esdevé al País Valencià des del 1707, a Mallorca i Eivissa des del 1715 i a Menorca des del 1802. De la mateixa manera, s’ha anat imposant el francès als comtats del nord (ara coneguts com a Catalunya del Nord), a partir de l’annexió d’aquesta part del Principat el 1659 al Regne de França.
    3. Constatem també que, com sol ser típic dels processos de dominació política lingüística, el mecanisme per a aconseguir la implantació del castellà a Catalunya va ser i continua essent la bilingüització forçosa de la població. Un procés que va costar segles i que fins el 1939 encara era força precari, pel que fa a la major part de les classes populars. El règim dictatorial del general Franco va completar tanmateix en dues generacions aquest procés de bilingüització forçosa mitjançant la repressió politicojurídica de l’ús del català, l’ensenyament obligatori i l’extensió dels nous mitjans de comunicació, tots dos absolutament en castellà, i la utilització d’una immigració arribada de territoris castellanoparlants com a instrument involuntari de colonització lingüística.
    4. Constatem que el règim constitucional del 1978 ha refermat la continuïtat de la imposició politicojurídica del castellà a Catalunya. La legislació de la Generalitat restablerta i la política lingüística consegüent han servit per a superar en certs àmbits i força precàriament la minorització total soferta pel català a mans del franquisme, però no pas per a revertir la norma social d’ús subordinat del català al castellà que condiciona l’ús lingüístic quotidià de la immensa majoria dels parlants i que porta a una indefectible substitució de la llengua del país per la llengua imposada per l’Estat.
    5. Constatem que aquest procés de substitució s’ha anat accelerant, de manera que la situació actual de la llengua catalana en la majoria d’àmbits d’ús general és extremament crítica, fins al punt que el català no és a hores d’ara, a Catalunya, la llengua no marcada, aquella que espontàniament qualsevol habitant empra per adreçar-se a un desconegut. Tampoc no és la llengua predominant entre les generacions de la dita ‘immersió’: en les zones més poblades la coneixen però l’usen mínimament. I, en paral·lel a l’arraconament social, la degradació qualitativa, estructural, de la llengua no ha parat de créixer en el camí de convertir-se en una mena de dialecte del castellà.
    DENUNCIEM:
    1. La profunda anormalitat que significa que a Catalunya (i a tots els altres països de llengua catalana), la realitat lingüística normal en un país amb immigració aparegui en certa manera capgirada: la llengua de la immigració (però només l’espanyola) pren a tots els efectes el rol de llengua per defecte, de llengua del país, de llengua nacional, i, contràriament, la llengua del país va esdevenint privativa d’una comunitat closa, que es va reduint i acabarà desapareixent, com sol passar amb les llengües d’immigració. Aquesta anormalitat resta distorsionada per la major part de les enquestes lingüístiques que es promouen.
    2. Denunciem la ideologia política de l’anomenat ‘bilingüisme’, que s’ha anat inoculant des de les esferes de poder a tota la població catalana d’ençà del 1978 per justificar el règim jurídic establert per la Constitució i l’Estatut d’autonomia fent creure que la coexistència de dues llengües a Catalunya, totes dues amb un suposat mateix estatus d’oficialitat i igualtat de drets, és un fet natural, positiu, enriquidor i democràtic. En realitat, aquesta ideologia bilingüista no és res més que una forma d’encobrir i legitimar la subordinació d’una llengua a l’altra i el consegüent procés de substitució lingüística que pateix la societat catalana. La lentitud d’aquest procés fomenta entre la població el miratge que el bilingüisme social pot permetre el reeiximent de la llengua minoritzada i una situació d’equilibri permanent entre la llengua endògena i l’exògena.
    3. Denunciem les manifestacions d’alguns grups polítics que, sota la capa de la ideologia bilingüista, proposen per a la futura República Catalana que l’anormalitat lingüística actual continuï essent garantida i esdevingui la falsa normalitat de la república.
    MANIFESTEM:
    1. La urgència d’una presa de consciència del problema social que constitueix per a la societat catalana el desballestament lingüístic creat per la dominació espanyola, una consciència que ara manca en la majoria dels ciutadans i en molts dirigents polítics. Cal que tothom entengui que un dels grans problemes d’estat de la nova república, potser el més important, serà el problema lingüístic, perquè afecta la base mateixa de la cohesió social.
    2. Manifestem la necessitat que aquesta consciència lingüística informi el debat ciutadà del procés constituent i el consens constitucional, si no es vol que la nova constitució sigui una forma de tancar en fals el problema lingüístic i entrebanqui o fins impossibiliti de començar a solucionar-lo per les úniques vies possibles: a) la restitució al català de l’estatus de llengua territorial de Catalunya (i igualment per a l’occità a la Vall d’Aran), b) la reversió de la pràctica de la subordinació sistemàtica i generalitzada de l’ús del català (o de l’occità) a l’ús del castellà, i c) la recuperació progressiva de la genuïnitat de la llengua.
    3. Manifestem finalment la necessitat, com a fruit de la presa de consciència lingüística, de la creació d’un ampli moviment ciutadà per la normalització lingüística que aplegui com més vagi més voluntats compromeses en una conducta superadora de la subordinació lingüística; un moviment en què cal que vagi confluint tothom, sigui quin en sigui l’origen i sigui quina sigui la seva llengua inicial.
    4. Manifestem la necessitat, en definitiva, que s’incorpori al procés constituent la voluntat d’articular la llengua catalana com a eix integrador de la nostra ciutadania en un marc d’assumpció pública del multilingüisme com a riquesa individual i social, amb totes les mesures necessàries per a garantir que tothom se senti reconegut i inclòs en la construcció d’un país normal, també pel que fa a la llengua.

    Manifest impulsat pel Grup Koiné, format per Joaquim Arenas i Sampera, Joan-Pere Le Bihan Rullan, Diana Coromines i Calders, Lluís de Yzaguirre i Maura, Josep Ferrer i Ferrer, Àngels Folch i Borràs, Enric Larreula i Vidal, Mercè Lorente i Casafont, Margarida Muset i Adel, Dolors Requena Bernal, Silvia Senz Bueno, Blanca Serra i Puig, Pau Vidal i Gavilán i Josep M. Virgili i Ortiga.

    Can Formiga, Rubí
    17 d’octubre de 2015»


    (Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)

    dimarts, 29 de març del 2016

    El lliure accés al cos de les dones o com Barcelona es va convertir en el bordell del sud d'Europa , per CRISTINA SIMÓ, MERCÈ CONESA, NÚRIA MARÍN, NÚRIA PARLÓN I LLUÏSA MORET

    OPINIÓ

    CRISTINA SIMÓ, MERCÈ CONESA, NÚRIA MARÍN, NÚRIA PARLÓN I LLUÏSA MORET


    El lliure accés al cos de les dones o com Barcelona es va convertir en el bordell del sud d'Europa


    EL PERIODICO


    Dilluns, 28 de març del 2016 - 21:57 CET

    La campanya de recollida de firmes, empresa a Barcelona divendres passat pel Moviment Democràtic de Dones (MDM), pretén rebutjar el subterfugi que vol utilitzar l'Ajuntament de Barcelona "regulant la prostitució fins on les competències locals ho permeten", per normalitzar i "mapar" la prostitució com a possible actiu turístic. Reglamentant a més els diferents possibles formats d'establiment (incloses les futures cooperatives a mans de les proxenetes que seran les sòcies majoritàries).

    La primera fal·làcia és que s'atorgaran drets laborals i socials que beneficiaran el col·lectiu, però no tenen cap mena de competència per fer-ho possible. Això sí, pretenen fer-nos creure en un procés d'apoderament radicalment feminista de les dones prostituïdes a les quals suposadament escolten molt. Però aquí es dilueix tot el recorregut real d'aquest suposat procés alliberador "power girl" a través del viatge a la regularització de la prostitució voluntària. I comença un fet clarament negatiu, com és el convenciment que la prostitució pot ser una feina més per a les dones quan, com bé diu Ana de Miguel (1), és la principal escola de desigualtat entre homes i dones.

    Les tedioses discussions sobre la "prostitució lliure" o la "forçada", o les elaborades diferenciacions entre tràfic i prostitució, no tenen sentit. Hi ha tràfic perquè hi ha prostitució, de la mateixa manera que hi havia tràfic d'esclaus perquè hi havia esclavitud. L'actitud democràtica davant l'esclavitud es basa en el rebuig a un estatut degradant per a la dignitat humana, no en la percepció que cada esclau pugui tenir sobre la seva condició. Per això, d'acord amb la Convenció dels Drets Humans, defensem l'abolició de qualsevol forma d'explotació sexual, com ha fet el Govern suec, eradicant la demanda sense penalitzar les dones prostituïdes i perseguint els responsables de traficar o participar en aquesta forma de violència.

    L'Informe sobre explotació sexual i prostitució i el seu impacte en la igualtat de gènere del Parlament Europeu, A7-0071/2014, de febrer del 2014, afirma sense ambigüitat que la prostitució és un fenomen amb un component de gènere que afecta 42 milions de persones arreu del món, ja que la immensa majoria de les persones que es prostitueixen són dones i nenes, i gairebé la totalitat dels usuaris són homes. L'informe conclou que la prostitució representa una forma d'esclavitud incompatible amb la dignitat de la persona i amb els seus drets fonamentals, constitueix una de les violacions dels drets humans més atroços i és una forma de violència contra la dona.

    La prostitució no és l'"ofici" més antic del món, sinó l'explotació, l'esclavitud i la violència més antiga inventada pel patriarcat per controlar i sotmetre les dones. Per això ens oposem rotundament a la regulació de la prostitució, com pretenen sobretot els "empresaris/es" dels prostíbuls que financen generosament "corrents d'opinió", amb la finalitat d'emmascarar aquesta tipologia de violència masclista. El fet que es pagui una quantitat de diners per accedir per estones, trossos i sistemàticament al cos de les dones, no pot transformar aquesta mena de comerç sexual en una "feina" a la qual es vol anomenar amb l'eufemisme de "feina sexual comercial". Reglamentar la prostitució, i integrar-la en l'economia de mercat, com volen els i les proxenetes, suposa assumir que és una alternativa "laboral" acceptable per a les dones pobres i que no cal canviar-ne les causes, ni les condicions socials que possibiliten i determinen que les dones siguin prostituïdes.

    Però ¿què passaria amb les generacions del futur si convertíssim aquesta forma de violència en una professió? Sincerament, creiem que no podríem seguir treballant aspectes essencials com la coeducació, ja que no existeix la igualtat real i efectiva quan una nena creix amb un imaginari en què ser prostituta és una possibilitat, i un nen ho fa amb el convenciment que, si ho desitja i econòmicament s'ho pot permetre, podrà fer servir les seves companyes per al seu gaudi sexual. Per això compartim i defensem clarament l'ambiciosa postura del moviment abolicionista, que situa l'arrel del problema en la vulneració dels drets humans. Drets que, en la mesura que són essencials, estan fora de discussió: els de tota persona a no ser abusada ni utilitzada sexualment, ni de forma gratuïta, ni a canvi de cap compensació econòmica. D'aquí que haguem de canviar l'enfocament de l'anàlisi. Perquè sempre que es parla de prostitució el focus se centra en les prostitutes. Mentre que els "clients", els proxenetes i les prostituïdores es mantenen en silenci i acuradament invisibles per als focus mediàtics; encara que curiosament les últimes, tan escoltades en nom de tot un col·lectiu, surten també als mitjans de comunicació com a terapeutes sexuals i expliquen amb 'glamur' i normalitat les meravelles de ser puta.

    Arribats a aquest punt i com que tenim les cotes de llibertat sexual més grans, també ens hem de preguntar què passa amb el grup d'homes que semblen tenir problemes amb la seva sexualitat i necessiten imposar la seva jerarquia simbòlica a la meitat de la humanitat, les dones, i per això en compren algunes i ens sotmeten a totes. Ja que la prostitució no afecta només les dones prostituïdes, sinó que ens afecta a totes perquè totes som potencialment béns de consum per satisfer capritxos sexuals. Hi ha un fet incontrovertible: "si no hi hagués demanda, no hi hauria oferta". És a dir, són alguns homes fonamentalment els que mantenen, forcen i perpetuen la submissió de dones, nenes, joves i nens a aquesta violència de gènere, ja que demanen aquest "comerç" i socialitzen les noves generacions en el seu "ús" normalitzant l'accés col·lectiu i reglat al cos de les dones, ja sigui com a necessitat o com a capritx.

    Per això rebutgem la proposta de BComú, C's, ERC i la CUP d'afavorir la suposada prostitució "voluntària" com una professió com qualsevol altra, aïllant-la de la resta de prostitució forçada, que per una altra part és la majoritària. D'aquesta manera s'evita incomodar els consumidors de dones, ja que aquests no tenen per què preguntar-se què ha portat una dona a ser prostituïda. Són clients que paguen, compleixen unes normes, volen bon servei i això és el que s'ha de garantir, incloent-hi l'enquesta de satisfacció.

    D'aquesta manera, no s'obre el debat, es dóna per superat i als que el reclamem se'ns qualifica de moralistes o de ser poc feministes. Més enllà d'aquestes desqualificacions, és del tot necessari que aquest procés de trobada i diàleg es doni obertament, des del rigor i valorant els pros i els contres per a les dones prostituïdes, però també per a la resta, ja que, com ja hem dit anteriorment, la qüestió que ens ocupa afecta totes les dones i també els homes, en qualsevol lloc. Per tant, considerem que s'ha de facilitar un procés de reflexió basat en el rigor, incloent-hi les alternatives laborals per a aquelles dones que vulguin abandonar la prostitució. Aquest debat s'ha de produir en clau metropolitana ja que no podem obviar que si Barcelona regula l'activitat, això té un clar impacte en la resta de ciutats que conformem l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

    Considerem que la normalització d'aquesta pràctica, a partir de la regularització municipal, naturalitza i instaura una de les formes més brutals de submissió de les dones i de legitimació de la violència masclista. Si Barcelona es vol beneficiar dels impostos recaptats per la mal anomenada indústria del sexe, convertirà l'Ajuntament en proxeneta i còmplice del tràfic de dones per a l'explotació sexual, ja que si no hi ha prostitució no hi ha tràfic, i si no hi ha demanda no hi ha prostitució.

    Es diu que la prostitució sempre ha existit. També les guerres, la tortura, l'esclavitud infantil, la mort de milers de persones per fam. Però això no és una prova de legitimitat ni de validesa. Tenim l'obligació d'imaginar un món sense prostitució, de la mateixa manera que hem après a imaginar un món sense esclavitud, sense 'apartheid', sense violència de gènere, sense infanticidi ni mutilació d'òrgans genitals femenins. Només així podrem mantenir una coherència entre els nostres discursos d'igualtat a l'escola i a la societat, i les pràctiques reals que mantenim i fomentem.

    (1) De Miguel, Ana; 'Neoliberalismo sexual, El mito de la libre elección'. Ed Catedra, 2015


    Aquest article el firmen:



    Cristina Simó, vicepresidenta del Moviment Democràtic de Dones. Mercè Conesa, alcaldessa de Sant Cugat i presidenta de la Diputació de Barcelona. Núria Marín, alcaldessa de l'Hospitalet. Núria Parlon, alcaldessa de Santa Coloma. Lluïsa Moret, alcaldessa de Sant Boi de Llobregat.

    També el subscriuen: Zero Macho, Federació de Dons de Catalunya, Lobby Europeu de Dones, Plataforma Catalana pel Dret a No Ser Prostituïdes, Dones d'Enllaç i Carme Freixa (psicòloga, sociòloga i escriptora)


    TEMES
    Ada Colau

    Facebook 20
    Twitter
    Google+ 1

    Xifres rècord en ocupació hotelera a Catalunya

    La dada de la setmana

    Xifres rècord en ocupació hotelera a Catalunya

    Augmenta un 14,9% el nombre de pernoctacions en establiments hotelers de Catalunya al mes de febrer

    També s'han incrementat els visitants que s'allotgen a la plataforma Airbnb, que el 2015 va generar 740 milions d'euros a Barcelona

    Airbnb va generar un impacte de 740 milions d'euros a Barcelona el 2015

    Nd | | 25/03/2016 a les 18:14h
    Especial: Nació Data

    El mes de febrer ha estat un bon mes per al turisme a Catalunya. El nombre de pernoctacions en establiments hotelers de Catalunya ha estat de 2.272.900, un 14,9% més que al mateix mes de 2015, segons l'Enquesta d'Ocupació Hotelera publicada per l'Institutat Nacional espanyola d'Estadística (INE).

    El turisme domèstic, procedent de Cataunya, puja, un 11,3% amb 428.700 pernoctacions, mentre que el procedent de la resta de l'Estat ho fa un 10,8%, amb 397.400 pernoctacions.

    El turisme estranger, per la seva banda, s'ha incrementat un 17,2% i ha suposat un total de 1.446.700 nits a establiments hotelers. Al conjunt de l'Estat, les pernoctacions han augmentat un 12,4% al febrer i els hotels han facturat 76,6 euros de mitjana per habitació ocupada.
     
    EVOLUCIÓ DE L'OCUPACIÓ HOTELERA A CATALUNYA AL MES DE FEBRER
    6008001,0001,2001,4001,6001,8002,0002,2002,4002006M022007M022008M022009M022010M022011M022012M022013M022014M022015M022016M02
    Viatgers
    Pernoctacions
    Turistes i pernoctacions en milers a establiments hotelers al mes de febrerFont: Enquesta ocupació hotelera INE
    Aquest mes de febrer ha suposat un màxim històric en l'última dècada en ocupació hotelera. Gener sol ser el mes amb menys visitants i pernoctacions, seguit per febrer i desembre. És el mes d'agost, com no podia ser d'altra manera, el millor mes per al turisme. Caldrà veure si aquesta tendència positiva seguirà la resta de l'any.
     
    EVOLUCIÓ OCUPACIÓ HOTELERA A CATALUNYA PER MESOS
    01,0002,0003,0004,0005,0006,0007,0008,0009,0002014M012014M022014M032014M042014M052014M062014M072014M082014M092014M102014M112014M122015M012015M022015M032015M042015M052015M062015M062015M072015M082015M092015M102015M112015M122016M012016M02
    Viatgers
    Pernoctacions
    Turistes i pernoctacions en milers a establiments hotelers a CatalunyaFont: Enquesta ocupació hotelera INE

    Barcelona és la quarta ciutat a Airbnb
    També augmenta el turisme que opta per allotjaments turístics de particulars. A la plataforma d'economia col·laborativa Airbnb els visitants poden reservar una habitació o un habitatge per a les seves vacances. Barcelona és la quarta ciutat on més visitants utilitzen aquesta aplicació, per darrere de París, Londres i Nova York. Així ho ha explicat Arnaldo Muñoz, director general d'Airbnb a Espanya, a la presentació d'un informe sobre els resultats de l'empresa el 2015.

    Airbnb assegura que els turistes que han utilitzat la seva plataforma van generar un impacte econòmic de 740 milions d'euros el darrer any, 500 milions en despesa als comerços de la capital i els 240 restants en pagar l'allotjament als amfitrions que ofereixen habitacions i pisos. Aquests amfitrions han passat de ser 4.000 a l'any 2013 a 9.200 al 2015. L'aplicació compta amb 16.000 anuncis a Barcelona, el 54% ofereixen l'habitatge sencer i el 46% restant una habitació de l'habitatge on viu el propietari. Un 73% dels amfitrions tenen un sol anunci.

    Pel que fa als hostes, la seva mitjana d'edat és de 34 anys i el 70% provenen d'Europa, el 17% dels Estats Units, un 5% d'Àsia, un 4% de Llatinoamèrica, un 3% d'Austràlia i tan sols un 1% de l'Àfrica i Orient Mitjà. "L'hoste d'Airbnb és un turista responsable que cada vegada més vol viure la ciutat com ho fa un barceloní", ha assenyalat Muñoz.

    El director general també ha reclamat una normativa catalana similar a la d'Amsterdam o Lisboa, que reconegui el homesharing com una activitat econòmica entre particulars. "Volem una definició per l'activitat no professional que consisteix a allotjar viatgers a la residència permanent d'un particular", ha explicat Muñoz. Preguntat sobre les càrregues fiscals, Muñoz ha dit que Airbnb recorda als amfitrions que deuen assumir-les i ha defès la transparència de la plataforma, ja que els pagaments es realitzen sempre via transferència bancària.
    AIRBNB BARCELONA




    Contingut relacionat

    PERFIL DELS AMFITRIONS
    38 anys
    Mitjana d'edat
    5.100€
    Ingressos típics 
    TOTAL AMFITRIONS
    2013201501,0002,0003,0004,0005,0006,0007,0008,0009,00040009200
    53% Dones
    73% té un sol anunci
    16.000 ANUNCIS
    010203040506070809010054% Casa sencera46% Habitacions


    PERFIL DELS HOSTES


    34 anys
    Mitjana d'edat
    740 milions €
    Despesa dels viatgers el 2015 
    VIATGERS USUARIS D'AIRBNB BARCELONA
    2013201420150100200300400500600700800277.000562.658889.000