QUE S'HO FACIN MIRAR A TORTOSA...!!!

País

La Fundación Francisco Franco destaca el resultat de la consulta a Tortosa

És la notícia més destacada a la web de l'entitat d'apologia del dictador

---

Per: Redacció

31.05.2016  09:41

Vilawerb   

La Fundación Francisco Franco ha destacat el resultat de la consulta de dissabte passat a Tortosa en què es va aprovar de mantenir el monument franquista al riu Ebre. És la notícia més destacada de la web de la fundació, que titula: ‘Tortosa vota de mantenir el monument a la batalla de l’Ebre’. L’entitat reprodueix la notícia que va fer La Gaceta sobre el resultat de la consulta, destacant en el subtítol: ‘El 68,36% dels electors ha decidit de mantenir el monument que fou inaugurat per Franco el 21 de juny del 1966’.

El text destaca també unes declaracions de satisfacció del batlle de Tortosa, Ferran Bel (CDC), celebrant la participació, que fou del 29,73%: ‘Per a una consulta, és una xifra molt elevada. Hi ha hagut eleccions europees que no han arribat a aquest nombre de votants.’ Més declaracions: ‘Aquest país és complex i molt divers. Ens hem d’acostumar a acceptar-nos i respectar-nos. Avui no es votava sobre el franquisme, simplement si un monument es museïtza o es reinterpretava (…). Demanem que no se’ns tracti de franquistes perquè no en som’.

Monument franquista

Tortosa

(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)

L’AVL, o com crear un problema que no existia, per Vicent Partal

• Editorial
• Vicent Partal

Opinió

L’AVL, o com crear un problema que no existia

«Va nàixer com una iniciativa política, no pas científica, fruit d'un pacte entre Zaplana i Pujol, que en teoria havia de posar fi a les discussions socials sobre la llengua catalana al País Valencià»

---

El president de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ramon Ferrer.

Per: Vicent Partal

30.05.2016  22:00

Vilaweb 

El pacte entre l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i l’anomenada Real Academia de Cultura Valenciana és una equivocació notable, sobretot per la manera com s’ha fet.
L’AVL és l’entitat normativa de la Generalitat Valenciana. Ha tingut un paper complicat aquests anys. Va nàixer com una iniciativa política, no pas científica, fruit d’un pacte entre Zaplana i Pujol, que en teoria havia de posar fi a les discussions socials sobre la llengua catalana al País Valencià. La teoria deia que el conjunt de la població acceptaria més bé el caràcter normatiu d’una entitat estrictament valenciana i, gràcies a això, es podria acabar el secessionisme lingüístic. Tant l’Institut d’Estudis Catalans com les universitats valencianes van malfiar-se profundament de les intencions d’una institució que es movia en una ambigüitat tan gran –començant pel nom: és molt diferent dir-se Acadèmia Valenciana de la Llengua que Acadèmia de la Llengua Valenciana.
La desconfiança no s’ha esvaït, tot i que, amb el pas dels anys, la presència oficial de l’Acadèmia s’havia normalitzat més o menys. Fins i tot s’havia fet perdonar part del pecat original quan, durant la legislatura passada, es va enfrontar al govern del PP defensant la unitat de la llengua catalana, ni que fos amb un llenguatge bàsicament críptic i confús.
Mentre passava això, els secessionistes lingüístics, allò que se’n deien els ‘blavers’, anaven esmorteint-se a poc a poc. D’una banda, perquè, al cap i a la fi, sempre han estat una eina política a les mans de la dreta extrema valenciana i quan aquesta caigué, lògicament, ells també caigueren. D’una altra, perquè l’educació ha avançat. No tan solament per la feina de les escoles –ja hi ha una generació de gent educada en la llengua pròpia–, sinó també gràcies a gests tan senzills com mirar TV3 o escoltar Catalunya Ràdio. Entre les unes coses i les altres, els grups blavers, tan actius i radicals fa anys, ara travessaven la pitjor època. I, tot d’una, de sorpresa, l’AVL acudeix a rescatar-los.
L’anomenada RACV va ser impúdicament regada amb diners pel PP mentre tenia el poder. I ara que el PP pràcticament ha desaparegut de les institucions vivia una situació dramàtica. Necessitava arrimar-se a la institució oficial de la Generalitat per a sobreviure. I per això resulta tan i tan sorprenent que l’acord proposat per l’AVL incloga clàusules, paraules i definicions que serien comprensibles si l’AVL fos l’entitat petita i necessitada, però que esdevenen incomprensibles quan resulta que és al revés.
A què treu cap ara, després d’haver resistit el PP al govern, parlar de ‘llengua valenciana’ o fins i tot ‘idioma valencià’. Per quina raó s’accepten paraules o grafies que no són registrades ni en la normativa de l’AVL –ja prou laxa i permissiva– i què només es poden explicar per la ignorància monumental dels seus usuaris? I, sobretot, per què es presenta un acord com aquest com si fos un acord entre iguals? Tots els partits presents a les Corts Valencianes donen suport a l’AVL. No hi ha entitats significatives que s’apunten a això que en diuen normes de la RACV. Els secessionistes lingüístics obtenen un nombre de vots insignificant, ara mateix. I aleshores la pregunta és: on està el problema a resoldre? Què explica aquesta maniobra desconcertant que, a més, ha tibat les relacions entre acadèmics? (I no parlem de com es deuen sentir els acadèmics ja escollits, però que encara no han pres possessió.)
Havent fet les coses d’aquesta manera, l’AVL ha creat un problema allà on ja no n’hi havia cap. Lamentable.


[A sota trobareu els comentaris dels subscriptors a aquest editorial. He d’avisar també que, com passa alguns dies, ahir vaig corregir al matí l’editorial sobre Tortosa, després de rebre diversos correus demanant que aclarís que els partits d’esquerres també eren partidaris de la consulta. 
Entre més serveis, els subscriptors reben aquest editorial el dia abans de publicar-lo al vespre, i poden afegir-hi la seua opinió. Aquesta és una més de les maneres amb que els subscriptors de VilaWeb participen de la redacció del diari i ajuden a fer-lo millor amb les seues crítiques. Si ens voleu ajudar, amb una petita quantitat us feu subscriptors del diari. Per a saber-ne més, aneu ací.]

AVL

(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció. Reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si podeu contribuir-hi amb una petita quota, us demane que us apunteu en aquesta pàgina. Sapigueu que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)

L'Estat munta una campanya de descrèdit contra el procés a l'exterior

Dues ambaixadores especials utilitzen els flancs de la immersió i la corrupció contra l'independentisme

Una de les ambaixades espanyoles.   |   Ministeri espanyol d'Exteriors

per Bernat Ferrer 30 de Maig 2016 a les 09.29 h

ElMón

El govern espanyol ha decidit dedicar específicament dues ambaixadores per rebatre el discurs independentista arreu del món. I els dos ítems que estan difonent entre les cancelleries i els agents econòmics i mediàtics d'arreu són ben nítids: l'hipotètic Estat català no respectaria els drets dels castellanoparlants de Catalunya, com ho demostrarien el fet que actualment no poden estudiar castellà a l'escola o que el Govern imposa "multes lingüístiques", i que tot el procés independentista no és res més que una maniobra de la classe política per evitar els judicis per corrupció.

Així ho expliquen a El Món fonts coneixedores del missatge difós per les ambaixadores María Bassols -diplomàtica de carrera- i Cristina Ysasi Ysasmendi -alta funcionària de l'Estat-. Segons el seu relat, l'independentisme no té més base política que l'intent de fugir jurídicament de tot un seguit de casos de corrupció que han afectat el principal partit independentista, Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). I, en l'hipotètic cas que els independentistes assolissin el seu objectiu, asseguren les ambaixadores espanyoles, la situació dels castellanoparlants a Catalunya es veuria compromesa. Ara mateix, de fet, posen com a exemple el fet que a les escoles s'hi escolaritza "només" en català, i aquest tracte s'estendria a tots els àmbits de la societat en cas d'independència.

En aquest sentit, no és perquè sí la publicació, fa quinze dies d'un article específic sobre les denominades "multes lingüístiques" al setmanari The Economist, sense cap lligam directe amb l'actualitat política catalana i en què hi apareixia com a veu autoritzada el president de Convivencia Cívica Catalana, Francisco Caja.

Segons va detallar el diari El País, Ysasi Ysasmendi i la catalana Bassols ja s'han desplaçat ja a Àustria, Suïssa, Brussel·les, Londres i Nova York -els mateixos països, de fet, en els quals la Generalitat hi té delegació. En aquests indrets han mantingut reunions tant a les ambaixades com als consolats. Així, en un context solemne com ho són qualssevol dels edificis oficials que l'Estat té arreu del món, els interpel·lats es veuen totalment aclaparats pel missatge que se'ls transmet. Ja sigui per commemorar el 12 d'Octubre o simplement per mantenir una reunió específica sobre la matèria, les dues ambaixadores reuneixen tot d'interlocutors que entenen que poden jugar un paper determinant en el procés independentista i els donen la seva versió del que passa a Catalunya.

Ara bé, quan aquests interpel·lats els pregunten els motius pels quals el govern espanyol es nega a autoritzar un referèndum a l'estil escocès, l'única resposta que es troben és que la Constitució ho impedeix. Una resposta que, moltes vegades, sona coixa.

Tot amb tot, el missatge difós arriba a fer forat. Així, quan algun d'aquests interpel·lats s'ha posat posteriorment en contacte amb la Generalitat per contrastar la informació, el punt de vista amb el qual s'apropava a la realitat catalana venia totalment condicionat per aquest enfocament.

Les últimes nits de la Zona Hermètica de Sabadell

Les discoteques hauran de cessar en la seva activitat dimarts que ve en compliment del pla d'usos de la ciutat

Els empresaris tensen la corda i asseguren que seguiran obrint malgrat la prohibició

                         

Robert Ramos

EL PERIODICO                   

• Tragos d'incertesa

ALBERT SEGURA / SABADELL

Diumenge, 29 de maig del 2016 - 20:31 CEST
La Zona Hermètica de Sabadell, emblema de l’oci nocturn no només del Vallès sinó també de l’àrea metropolitana de Barcelona, té les hores comptades. Almenys de forma legal. La mitjanit de dimarts a dimecres entrarà en vigor la modificació del pla especial de regulació d’usos recreatius al barri sabadellenc de Gràcia, cosa que implica que no hi podrà operar cap discoteca ni local d’oci.
  Els empresaris del sector ja han avançat que seguiran amb la seva activitat malgrat la prohibició per la incapacitat, asseguren, que han tingut els diferents governs que s’han succeït a l’Ajuntament de Sabadell per trobar una alternativa al tancament proposat, tal com establien els acords del ple.
  L’espai va néixer fa més de 20 anys per donar resposta a una demanda ciutadana que existia a la capital vallesana. Un dels detonants van ser els accidents amb víctimes sabadellenques que es van produir quan agafaven el cotxe per anar a altres localitats on sí que existia una oferta vinculada amb l’oci nocturn. «En un d’aquests accidents van haver de treure el conductor i el copilot d’entre els ferros recargolats del cotxe. Els sis morts en aquell accident eren amics i veïns del barri obrer de Ca n’Oriac», relata Francisco González, expresident de l’Associació d’Empresaris de l’Oci Nocturn de la Zona Hermètica de Sabadell.
  L’exalcalde Antoni Farrés va apostar llavors per crear un espai que concentrés un conjunt d’oferta d’oci nocturn, al barri de Gràcia i en un àmbit principalment industrial. El pas del temps el va convertir en un espai de referència, i iniciatives com la de la veïna Terrassa, amb la seva Ciutat la Nit, no van aconseguir fer ombra a una aposta que va acabar reunint unes 40 discoteques i que atreia fins a 15.000 persones cada cap de setmana.
  Aquesta situació va provocar un increment dels incidents, amb baralles en places pròximes, saturació de cotxes als carrers residencials i desperfectes, per no parlar dels botellons, que generaven molèsties als veïns. Això va portar l’Agrupació de Veïns de Gràcia a denunciar el seu malestar a l’ajuntament, que va prendre mesures com el tall de carrers per preservar el repòs en plena nit.
CINC ANYS DE TERMINI / Davant les incessants protestes, el ple va portar a aprovació el 2011 la modificació del pla especial de regulació d’usos recreatius al barri de Gràcia, que establia que en un termini de cinc anys els operadors de l’oci nocturn haurien de posar fi a la seva activitat. Entre els plans s’hi dibuixava traslladar l’activitat a un edifici que s’hauria de construir en terrenys de Sant Pau de Riu-sec, on llavors es projectava un espai on avui hi ha establiments com Ikea i Leroy Merlín.
  «Va esclatar el cas Mercuri i l’activitat a l’Ajuntament de Sabadell es va aturar, i per això ningú va moure ni un dit per seguir amb els plans que s’havien posat sobre la taula», explica el president dels operadors nocturns, Joan Cosp. Els empresaris veuen com, malgrat les promeses del consistori d’acompanyar-los a l’hora de buscar alternatives a la seva activitat, no s’ha aconseguit fer cap avanç, amb la qual cosa, d’acord amb el nou pla especial, no haurien d’obrir les seves discoteques a partir de dimecres, 1 de juny.
  No obstant, preveuen fer-ho de totes maneres. «No tenim cap altra opció», explica Cosp, que, amb una carpeta plena de documents sota el braç, assegura que en els últims cinc anys han plantejat reunions a l’ajuntament que no han portat a bon port. També apunta que han denunciat en nombroses ocasions els botellons en espais públics com aparcaments, amb una tímida reacció per part de la Policia Municipal, defensa.
  «Fa 10 anys hi havia 36 discoteques, i avui únicament 12 continuen obertes, concentrades al voltant del carrer de Rocafort, i dels 15.000 usuaris cada cap de setmana hem passat a 3.500», afegeix.
L’AJUNTAMENT NO CEDEIX / «Sabadell no pot ser la capital de l’oci nocturn metropolità, hem de tenir l’oferta pròpia per als nostres ciutadans», defensa l’alcalde de Sabadell, Juli Fernàndez. Considera, a més a més, que aquests cinc anys han sigut temps suficient per redefinir el model d’oci. Tot i així, no s’ha acordat ni una ubicació alternativa per a l’activitat actual.
  Dijous passat, el ple municipal va arrencar el compromís de totes les formacions per definir com més aviat millor quin ha de ser el nou model de l’oci nocturn a la ciutat. El govern local va fer autocrítica, admetent el retard en el procés i el caràcter especialment «restrictiu i injust» aplicat al barri de Gràcia.
  Els empresaris defensen que el govern hauria de prorrogar el tancament, tenint en compte que han presentat un recurs davant el Tribunal Suprem. «Haurien d’endarrerir el tancament fins que el jutge prengui una decisió», considera Cosp. L’empresari xifra en 400 les persones que es quedarien sense feina amb el tancament impulsat des de l’ajuntament, «la majoria joves», assegura.
  D’acord amb la legislació aprovada, a partir d’aquest 1 de juny la Policia Municipal freqüentarà la Zona Hermètica per detectar els locals que obrin portes i traslladar l’incompliment al Departament de llicències i disciplina d’activitats de l’ajuntament de la ciutat. El final de procés es culminarà amb el precinte del local.

• Facebook 3
• Twitter
• Google+ 1

• Notícies relacionades Envia una carta del lector

• Imprimir notícia
• Mida de lletra
  • Augmentar
  • Reduir

Tortosa: un greu error que ens perseguirà, per Vicent Partal

• Editorial
• Vicent Partal

Opinió

Tortosa: un greu error que ens perseguirà

«Les coses s'han de fer quan toca o esdevenen un problema molt més llarg conforme passa el temps»

---

'Soldat de bronze', Tallinn (Estònia).

Per: Vicent Partal

29.05.2016  20:30

Vilaweb   

Recorde haver assistit a Vílnius a la retirada de la gran estàtua de Lenin que ocupava la plaça que portava el seu nom. Ho van fer amb una grua, de bon matí, només hores després de proclamar la independència de Lituània. No se n’ha recordat mai més ningú.
Però a Tallinn no es van atrevir a desmuntar de seguida el monument al soldat soviètic, conegut per Soldat de bronze. I el monument va esdevenir un símbol contra la independència d’Estònia i en favor del règim soviètic, que el 2007 acabà originant alguns dels pitjors enfrontaments entre la comunitat russa d’Estònia i el govern de la república i atià una enorme tensió entre tots dos països: hi hagué un intent d’assalt a l’ambaixada estoniana a Moscou i es desfermà allò que probablement va ser la primera ciberguerra de la història. Encara avui, cada any, el dia de la commemoració de la victòria soviètica a la Segona Guerra Mundial, hi ha tensió davant el monument. Enguany, per exemple, Estònia va haver de tancar la frontera de Narva per impedir l’entrada de caravanes de cotxes russos que volien manifestar-se a Tallinn.
Què vull dir, amb això? Que les coses s’han de fer quan toca o esdevenen un problema. I per això a Vílnius ningú no recorda l’estàtua mentre que a Tallinn és una font permanent de conflictes.
El relat ve a tomb del dissortat episodi viscut aquest cap de setmana a Tortosa. Temps enrere vaig signar el manifest reclamant que el monument fos desmuntat i criticant que es proposàs un referèndum, de manera que la meua posició és pública. Em sembla totalment inacceptable que un monument feixista puga ser sotmès a discussió. Oimés un com aquest, tacat implícitament amb la sang dels nostres millors joves, aquells que van lluitar a la batalla de l’Ebre defensant la república, la democràcia i la llibertat.
Trobe que la posició del batlle de la ciutat, Ferran Bel, de CDC, és simplement incomprensible i completament reprovable. Molt perillosa. I no crec que apel·lar a la singularitat del territori siga correcte, en aquest cas. L’Ebre ha donat proves de sobres, aquests darrers anys, de dignitat, voluntat i consciència de país. La lluita incansable i valenta de les Terres de l’Ebre ha estat un dels factors que ha servit per a canviar completament el nostre país. I ningú no s’hauria de confondre per aquesta votació d’ara.
A més, això no és pas un problema de Tortosa, sinó de tots. I per aquesta raó crec que l’actuació d’aquests dies no únicament taca Convergència a l’Ebre sinó a tot el país i reclama una resposta. Sense oblidar en cap moment, però, que vint dels vint-i-un regidors del consistori, no només de CDC sinó també d’ERC i ICV, per exemple, han aprovat la consulta i hi han fet costat. Eñ batlle té una responsabilitat especial com a màxim responsable polític però les altres forces polítiques han quedat molt tocades també. Cal, doncs, una reflexió generalitzada i demanar explicacions a tots els partits. Més quan, en definitiva, el resultat que s’ha donat indica que aquesta posició era ben equivocada: hi ha hagut una abstenció altíssima i entre els qui han votat han guanyat els partidaris de mantenir-lo, cosa que ens crea un problema greu.
Perquè, en definitiva, aquesta consulta haurà aconseguit embrutar la magnífica imatge de les Terres de l’Ebre però sobretot haurà creat un lloc de pelegrinatge dels nostàlgics del franquisme i els espanyolistes. Ara hem fabricat nosaltres mateixos una mena de Soldat de bronze a la catalana que ja podeu estar ben segurs que ens perseguirà durant anys, especialment després de la independència. I no puc ni explicar com ho lamente, això.



[A sota, excepte en alguns models de mòbil, trobareu els comentaris dels subscriptors a aquest editorial. Com sempre us recomane de forma especial llegir els més crítics, avui sobretot el Carles Balbastre, el Joan Grimalt i el Josep Blesa. Deixeu-me també que us recomane molt l’extraordinari article que Anna Zaera va escriure ahir sobre aquest mateix tema. Molt brillant. 
Entre més serveis, els subscriptors reben aquest editorial el dia abans de publicar-lo al vespre, i poden afegir-hi la seua opinió. Aquesta és una més de les maneres amb que els subscriptors de VilaWeb participen de la redacció del diari i ajuden a fer-lo millor amb les seues crítiques.  Per a saber-ne més, aneu ací.]

(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció. Reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si podeu contribuir-hi amb una petita quota, us demane que us apunteu en aquesta pàgina. Sapigueu que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)

País

Vídeo: L’espectacular ball de gegants de la Patum amb música de Bruce Springsteen

La plaça de Sant Pere de Berga ha vibrat amb la versió arranjada pel compositor Sergi Cuenca

---

Per: Redacció

29.05.2016  23:11

Vilaweb  

Enguany se celebra el 150è aniversari dels gegants vells de la Patum i el 125è dels gegants nous. Per commemorar-ho, s’han organitzat uns quants actes especials, entre els quals es destaca la ballada que han fet avui, diumenge de Corpus, amb música de Bruce Springsteen. Concretament, amb una versió de la cançó ‘If I should fall behind’ del músic nord-americà, que en va cedir els drets. La plaça de Sant Pere ha ovacionat el ball amb aquesta versió, amb arranjaments del director i compositor Sergi Cuenca i interpretada per la Cobla Ciutat de Berga.
Us oferim el vídeo que n’ha enregistrat Pol Asensi.
La versió per a la Patum ha pres la base de la versió que Springsteen mateixa va fer de la seva cançó, publicada el 1992, durant la ronda de concerts amb The Seeger Sessions Band, el 2006.

Berga

Bruce Springsteen

Patum

(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)

ÚLTIMES ESTAMPES

El Picasso octogenari que va celebrar l'erotisme

Una exposició al museu barceloní de l'artista reuneix l'aclaparadora sèrie '156 gravats', on la dona despullada és la gran protagonista

• 
• 
• 

• 
  

  Portatil Gasull
• 
• Mar al Folch

• 
  

Anna Abella

@annaabella66

Dijous, 26 de maig del 2016 - 21:14 CEST

        EL PERIODICO                                   

• 
• 
• 

• 

  Mar al Folch
• 

  Portatil Gasull
• 

• 
  

Un Degas rere un vidre, recolzat en una paret, amb el nas vermell, amb jaqué, fantasiejant, divertint-se, pensatiu, somiant, atònit… sempre envoltat de desinhibides prostitutes, utilitzat, com un voyeur que li presta els seus ulls, per un Picasso octogenari i nonagenari (entre 1968 i 1972), sabedor que ha perdut la «potència sexual però que li queda la potència creativa» per mostrar les seves fantasies. És el Picasso de la melancolia del desig frustrat i la virilitat perduda i «el Picasso de la mirada», explica amb fervor Claustre Rafart, comissària de l’exposició Els 156 gravats, que fins al 4 de setembre celebra l’erotisme que l’artista malagueny (1881-1973) va plasmar en aquestes estampes, els seus «últims» i aclaparadors exemples de genialitat i desmesura realitzats sobre coure.
  La sèrie és «com una pel·lícula de la seva vida», apunta Rafart, amb el tema dominant de la «dona despullada que es mostra de manera exhibicionista» però també amb el tema del pintor i la model en totes les seves variants i amb l’aparició de molts personatges. «És la sèrie de la citació, perquè dibuixa avantpassats, coetanis, a si mateix en autoretrats, el seu pare, les seves dones... i se cita amb la seva pròpia obra en referències a Les senyoretes d’Avinyó o a La Suite Vollard, i cita els seus referents, com Rembrandt, Goya, Ingres, Delacroix, Manet i, sobretot, Degas».
  Un Degas rere la mirada del qual Picasso entra en 38 de les 50 ocasions en què recrea estampes de bordells de la maison close, amb què rendeix homeatge al conte La maison Tellier, de Maupassant. Un Degas amb un físic molt semblant al del pare del pintor, que va tenir un paper molt important en els seus inicis com a artista, que així ho «reviu» en el gravat calcogràfic de la seva joventut i amb el qual, ara en la vellesa, tanca un cercle.
  Exposats cronològicament, són en realitat 155 gravats de la sèrie 156, una de les dues grans que Picasso va crear amb els germans impressors Piero i Aldo Crommelynck i que va ser editada per la galeria parisenca Louise Leiris el 1973.

"Picasso sembla voler lluitar contra el temps. Té encara moltes coses per dir ili queda poc ttemps", explica la comissària Claustre Rafart

La majoria mostren escenes abarrotades, però n’hi ha altres amb figures solitàries d’odalisques o en parella. S’aprecia en algunes «un punt tragicòmic i caricaturesc», revela Rafart, assenyalant-ne una en què comparteixen protagonisme una Venus a l’estil  de Tiziano amb un cupido reclinat sobre el seu sexe, tots dos adormits, el son dels quals no aconsegueix interrompre un músic esbojarrat mentre uns espectadors es fan un tip de riure.
  El valor de la sèrie 156 està a més, segons Rafart, en l’«impressionant lluïment tècnic del pintor gravador, que és el pintor creatiu, que va treballar en la majoria dels gravats amb incisió directa sobre la planxa, amb l’aiguafort com a tècnica dominant, però també amb aiguatinta al sucre o la punta seca».
  Bordells, alcavotes, odalisques, faunes, escenes bíbliques de Salomé, senyors del segle XVII, alguna evocació a Cleopatra, escenes de bany... Cada estampa «és un microcosmos», resumeix Rafart, on Picasso sembla «lluitar contra el temps perquè té encara tantes coses per dir i li queda tan poc temps... El cervell li corria més que la mà, necessitava explicar tot el que portava a dins». L’últim gravat, del 25 de març de 1972, un any abans de morir, mostra una dona amb un mirall. «L’última reflexió: la bellesa, el desig, la dona en la seva vida...».

TEMES

• Art
• Museu Picasso
• Pablo Picasso

• Facebook 1
• Twitter
• Google+ 1

Chris Martin (Coldplay), amb estelada durant el concert a Barcelona

Des del públic li van llançar una bandera independentista i el cantant la va agafar i se la va penjar a la butxaca de darrera del pantaló

per Redacció 27 de Maig 2016 a les 08.30 h

El cantant de Coldplay, Chris Martin, va lluir ahir una estelada durant el concert a l'Estadi Olímpic de Barcelona. Primer va treure una senyera que va lligar a la guitarra, però després des del públic li van llançar una estelada i Martin la va agafar i se la va penjar a la butxaca de darrera del pantaló.

Blai Marsé ‎@blaimarse

Acabo de veure @Adele entre el públic de #ColdplayBarcelona! Sense maquillatge però amb 2 escortes

Segueix

Blai Marsé ‎@blaimarse

Està passant. Chris Martin amb una estelada lligada a la falda cantant "Fix you" #ColdplayBarcelona pic.twitter.com/u1jKN9ZfC4

22:36 - 26 maig 2016

• 115 115 retuits
• 85 A 85 els agrada

Segueix

Laia Sala ‎@laia_sala

Espectacular concert de #coldplaybarcelona amb momentàs Chris Martin amb estelada lligada a la falda!

01:43 - 27 maig 2016

• 7 7 retuits
• 7 A 7 els agrada

Àustria

Catalunya ressona a Salzburg

El secretari d’Afers Exteriors exposa el procés català davant un dels "think tanks" més prestigiosos d’Àustria

Jordi Solé parlarà del compromís europeista de Catalunya pocs dies després de les eleccions presidencials austríaques

Van der Bellen, un fill de refugiats presidirà Àustria

Pep Mart - Ndí | 24/05/2016 a les 11:57h

El procés català interessa, i cada cop més, entre els cercles influents europeus. Aquest dimecres, Jordi Solé, secretari d’Afers Exteriors i de la UE de la Generalitat, explicarà “El camí de Catalunya dins d’Europa” en una taula rodona que es farà al Palau Kuenberg de Salzburg organitzada per l’Institut de les Regions d’Europa (IRE), un dels think tanks més prestigiosos d’Àustria. Hi participaran també Frank Schausberger, president d’auqest laboratori d’idees, el politòleg alemany Kai-Olaf Lang, l’escriptora Krystyna Schreiber i el delegat de la Generalitat a Viena, Adam Casals.

L’acte és rellevant perquè el secretari d’Afers Exteriors dissertarà en companyia de figures de pes d’Àustria i Alemanya. Schausberger és un nom rellevant de la política austríaca. És dirigent de l’OVP, el Partit Popular, d’ideologia democristiana, ara mateix al govern a Viena, i ha estat president de la regió de Salzburg. Lang, per la seva banda, és un coneixedor profund de la realitat catalana i membre de l’Institut Alemany de Politica i Seguretat Internacional, un altre think tank que elabora informes per al Bundestag i la cancelleria alemanya.

Jordi Solé parlarà del compromís europeista de Catalunya, i ho farà davant d’un auditori molt identificat amb el projecte de la UE, i pocs dies després de les eleccions presidencials a Àustria, quan ha estat a punt d’arribar a la jefatura de l’Estat un candidat que ha fet del seu euroescepticisme un dels punts forts del seu discurs.

Salzburg és una ciutat apropiada per llançar missatges que arribin a centres sensibles d’opinió. Pàtria de Mozart i capital cultural d’Àustria, és també la ciutat amb més poder adquisitiu del país, fronterera amb Baviera, on la realitat catalana és força coneguda. 

Van der Bellen, un fill de refugiats presidirà Àustria

Pep Martí | 3 comentaris

23/05/2016

El verd Van der Bellen atura els ultres a les portes de la presidència d'Àustria

Pep Martí | 5 comentaris

23/05/2016

El «ministeri» català d'Exteriors es promociona a Twitter

Cap comentari

07/05/2016

Romeva es reuneix amb els principals partits britànics a Westminster

Cap comentari

27/04/2016

​La «Catalunya Exterior»: 264.034 ciutadans catalans viuen a l'estranger

Cristina Garde | 6 comentaris

25/04/2016

García Albiol demana al Govern el «gest» de suprimir la secretaria d'Exteriors

EL POLS SOBIRANISTA

Un clam contra el veto a les estelades

La prohibició de la bandera independentista genera una onada de crítiques a la qual se suma el PP català

Albert Rivera es mostra més alineat amb el Govern central que el seu partit a Catalunya

                         

JORDI COTRINA

Desenes d'aficionats blaugrana exhibeixen estelades al Camp Nou, durant la final de la Copa de Rei entre l'Athletic i el Barcelona, el passat 6 de juny.

                  

RAFA JULVE / LAURA PUIG / BARCELONA

Dijous, 19 de maig del 2016 - 20:51 CEST
EL PERIODICO                                           
L'anunci per part de la delegada del Govern central a Madrid, Concepción Dancausa, de vetar les estelades en la final de la Copa del Rei s'ha convertit en una enorme manxa que no només ha insuflat nous vents argumentals al sobiranisme, sinó que també ha aconseguit una cosa que poques vegades passa: obrir discrepàncies entre el PP català i el PP estatal, fer el mateix entre el grup de Ciutadans al Parlament i el seu candidat al 26-J, Albert Rivera, i fer posar d'acord el PSOE, Podem i tots els partits amb representació a la Cambra catalana. Un clam contra la prohibició.
Mariano Rajoy ha fet aquest dijous com si la polèmica no anés amb ell i ha argüit que la decisió de vetar les banderes independentistes en el partit que aquest dissabte enfrontarà el Barça i el Sevilla al Vicente Calderón no és competència seva, sinó de l'organisme que ha de vetllar per la seguretat en els espectacles esportius, la Delegació del Govern a Madrid en aquest cas. El president, això sí, ha defensat que la mesura no fa res més que seguir les normes de la UEFA sobre la prohibició de símbols d'aquest tipus. Però ni la majoria de partits ni el Barça ni l'associació Drets ho entenen així, i aquests dos últims ja han recorregut la decisió. El jutge decidirà aquest divendres si suspèn el veto, però la tempesta política ja no té marxa enrere.

ACTITUD "INFANTIL"

Mentre el president de l'Executiu central mirava (en part) cap a una altra banda i s'intensificaven les crítiques per la mesura, ministres com Rafael Catalá i José Manuel García-Margallo han aplaudit la decisió de Dancausa, que al seu torn s'ha ratificat que hi ha motius de seguretat perquè no onegin banderes independentistes al Vicente Calderón. Segons la versió oficial del Ministeri de l'Interior, el veto a l'estelada “és una decisió tècnica que correspon a la Delegació del Govern a Madrid”. No obstant, i encara que poséssim per cas que Dancausa s'hagués llançat a la piscina sense consensuar la mesura amb els seus superiors, també s'ha de mirar els fets des d'un prisma preelectoral.

Rajoy juga a treure's la polèmica del damunt i assenyala la delegació del Govern com la responsable de la mesura

A nivell estatal, al PP no l'afecta gens un anunci d'aquesta mena. És més, pot servir-li per consolidar-se entre l'electorat més nacionalista espanyol. El que passa és que aquesta estratègia podria desajustar la dels populars catalans, esperançats que l'apaivagament ambiental del sobiranisme els podria haver servit per recuperar alguns votants incidint més en el punt de vista econòmic i la 'por' a Podem. "A mi les estelades m'aclaparen, però no sóc partidari de prohibir cap bandera", ha insistit Xavier García Albiol. Dimecres, el coordinador general del PP català, a part d'equiparar l'ensenya independentista amb la de la dictadura franquista, ja va exhibir el seu rebuig al veto, i aquest dijous ha trobat un suport en el líder del seu partit a l'Ajuntament de Barcelona, Alberto Fernández Díaz. "Llibertat d'expressió per a tothom. La norma a seguir ha de ser ni prohibir estelades a Madrid ni amagar la bandera d'Espanya a Catalunya", ha subratllat el germà del ministre de l'Interior. Ningú des de la seu de Génova, 13 els ha corregit. És més, a la seu estatal dels populars ja han sentit més d'una vegada que mesures d'aquest tipus no fan res més que donar munició al "victimisme sobiranista".

DISCREPÀNCIES 'TARONGES'

Aquestes diferències en el 'pont aeri' popular també s'han produït a Ciutadans. El seu portaveu al Parlament, Carlos Carrizosa, ha considerat que, "sospesant" la llibertat d'expressió i la "nul·la gravetat" de portar estelades, el veto era innecessari, i ha assegurat que ells no s'haurien ficat en "aquest embolic". "No ens agraden les prohibicions, però sent una decisió de la UEFA, s'ha d'acatar", ha afegit. En aquesta última part sí que ha coincidit amb l'opinió d'Albert Rivera, però no en canvi en la primera, ja que el líder del partit taronja s'ha alineat amb el Govern sense matisos.

ERC i CDC sol·liciten que el ministre de l'Interior doni explicacions al Congrés

Ha sigut dels pocs. A Catalunya hi ha hagut unanimitat. El Govern, l'Ajuntament de Barcelona, tots els partits del Parlament han anat a l'una contra una prohibició que també han deplorat des d'associacions de jutges fins al PSOE i Podem, que veuen tics "autoritaris" al PP i cortines de fum per tapar qüestions de més envergadura que perjudiquen el Govern central. CDC i ERC han sol·licitat fins i tot que el ministre Jorge Fernández Díaz doni explicacions al Congrés.

TEMES

• Albert Rivera
• Ciutadans
• Independència de Catalunya
• Estelada
• Mariano Rajoy
• PPC
• Pedro Sánchez
• Podem
• Xavier García Albiol

• Facebook 3
• Twitter
• Google+ 1
• Más
  • LinkedIn
  • Pinterest

• Notícies relacionades

  • Concepción Dancausa, de família falangista i de l'ala dura del PP
  • Empar Moliner trenca ara una estelada
  • Carmena tampoc anirà a la final de la Copa del Rei per la prohibició d'estelades
  • Prohibides les estelades en la final de la Copa del Rei
  • L'ANC i Òmnium repartiran banderes d'Escòcia per a la final de la Copa del Rei

Nit dels Museus: quan i on va néixer la iniciativa

Google dedica un 'doodle' a la vetllada cultural que se celebra a tot Europa

                         

fnadeu@gmail.com

                         

EL PERIÓDICO / BARCELONA

Dissabte, 21 de maig del 2016 - 12:11 CEST

La Nit dels Museus que celebren aquest dissabte diverses ciutats d'Europa -incloent-hi Barcelona- ha inspirat un 'doodle' animat del cercador Google que mostra imatges de diversos centres culturals.
La iniciativa de la Nit dels Museus va néixer a Berlín el 1997, de la mà del Dia Internacional dels Museus (instituït el 1977 pel Consell Internacional dels Museus). A partir de la iniciativa de la capital alemanya, s'ha estès a més d'un centenar de ciutats, sobretot europees, però també d'altres països, com l'Argentina, Mèxic i l'Uruguai.

A París va arribar el 2002, impulsada per l'alcalde Bertrand Delanoë. La capital francesa va sumar als museus una àmplia oferta d'espectacles d'arts escèniques, sota la denominació de 'Nuit blanche' (Nit en blanc).
La Nit dels Museus es va introduir a Barcelona el 2008. La bona acollida inicial s'ha anat reforçant amb el pas dels anys, fins al punt que en l'edició de l'any passat hi van participar unes 130.000 persones.

TEMES

• Doodles de Google
• Google
• Nit dels Museus

• Facebook 0
• Twitter
• Google+ 1

• Notícies relacionades

  • De Cosmocaixa a la Pedrera: els mapes de la Nit dels Museus 2016
  • Les set novetats de la Nit dels Museus 2016 Envia una carta del lector