Segons la Unesco, avui 12 d’agost, Dia Internacional de la Joventut, se celebra “el poder de la creativitat i l’impuls innovador que els joves aporten a totes les societats”. Les dades que va publicar ahir l’oficina d’estadística Eurostat, però, mostren un escenari molt dur per als menors de 24 anys de la Unió Europea (UE). Segons l’organisme, el 2015 uns cinc milions de joves comunitaris d’entre 20 i 24 anys ni estudiaven ni treballaven, un 17,3% del total en aquesta franja d’edat.
L’atur juvenil va empènyer Espanya a la sisena posició del rànquing de joves en aquesta situació, amb un 22,2%, empatada en la mateixa proporció amb Xipre. Itàlia, amb una taxa del 31,1%, és a dir, gairebé un de cada tres joves, encapçala una llista que lideren els països més perjudicats per la crisi econòmica. D’aquesta manera, el segon país amb més proporció dels denominats ni-ni és Grècia, amb un 26,1%, seguida de Croàcia (24,2%) i Romania (24,1%).
Les diferències estructurals que separen el sud i l’est de la UE dels socis comunitaris del nord també són visibles en aquestes dades. Els Països Baixos (amb un 7,2%), Luxemburg (8,8%) i Alemanya, Dinamarca i Suècia (tots tres amb un 9,3%) són els estats membres que registren les taxes més baixes.
Problema estructural
A banda d’estar entre els deu països amb més joves en aquesta situació, Espanya és el tercer soci comunitari on ha crescut més aquesta proporció en l’última dècada. Des del 2006 el percentatge ha passat del 13,2% al 22,2% actual, un increment de nou punts.
Aquest creixement només el van superar Itàlia, on la diferència s’eixampla en 9,5 punts, i Grècia, on va augmentar 9,3 punts. Per contra, en alguns dels països del nord, com Alemanya i Suècia, van aconseguir reduir el nombre de joves que ni estudien ni treballen, en un 5,9% i un 3,4%, respectivament.
Segons el catedràtic d’economia de la Universitat Pompeu Fabra José García Montalvo, aquestes dades tan sols són un reflex del problema estructural que perviu al mercat laboral espanyol. “En els millors anys l’atur juvenil a Espanya sempre ha continuat estant en nivells del 20%, no es pot atribuir només als efectes de la crisi econòmica”, explica. A més, l’acadèmic defensa que aquest tipus d’estadístiques contribueixen a estigmatitzar un segment de la població que sí que vol treballar. “No s’hi inclou quants d’aquests ni-ni estan buscant feina activament o si s’han apuntat a cursos no reglats”, comenta Montalvo.
Per a la UGT, aquesta tendència no mostra signes de canvi a Espanya, malgrat la caiguda continuada de l’atur. El sindicat va denunciar ahir que el nombre de joves que treballen o busquen feina va caure “dràsticament” respecte a l’any passat, ja que hi ha 353.800 treballadors actius menys d’entre 18 i 35 anys, segons s’extreu de les dades del segon trimestre de l’Enquesta de Població Activa. El sindicat considera que aquest descens es deu a l’extensió de “l’efecte desànim” a tots els trams d’edat, per la “falta d’oportunitats de feina i de formació”.
De fet, un estudi publicat ahir per Adecco revela que els joves espanyols són els més pessimistes respecte a la possibilitat de trobar la primera feina. L’informe recull que un 42,2% dels espanyols entre 18 i 30 anys creuen que no trobaran feina durant el primer any de cerca després d’acabar la seva formació.
Fracàs de la Garantia Juvenil
La publicació d’aquestes dades també posa en el punt de mira un dels programes estrella de la Unió Europea per acabar amb l’atur entre els joves d’entre 16 i 24 anys: la Garantia Juvenil. La UGT va recordar que al maig aquest pla només havia beneficiat 19 de cada 100 menors de 30 anys a Espanya, cosa que considera com un fracàs per a aquesta política comunitària.
En la mateixa línia, el Consell de la Joventut d’Espanya (CJE) criticava en un informe que, malgrat que la Garantia Juvenil ja té un any de vida, el nombre de sol·licitants continua sent inferior al 20% del total que s’hi podria inscriure. El CJE denuncia la falta de control sobre el tipus de contractes que ofereix el pla, que en moltes ocasions suposen “una precarització de l’ocupació juvenil”. En paraules de la presidenta del CJE, Julia Chica, els joves han passat a ser “el col·lectiu amb el risc més alt d’exclusió social”.
28.08.2016 11:44 
