diumenge, 28 d’agost del 2016

Diada 2016: L’ocupació dels trams de les cinc manifestacions, a dues setmanes de l’Onze de Setembre

País > Principat

Diada 2016: L’ocupació dels trams de les cinc manifestacions, a dues setmanes de l’Onze de Setembre

Hi ha uns cent mil inscrits entre les mobilitzacions de Barcelona, Berga, Lleida, Salt i Tarragona



Captura de pantalla 2016-08-09 a les 11.29.38
Manquen tan sols dues setmanes per a l’Onze de Setembre, i la mobilització d’enguany, organitzada per l’ANC i Òmnium, compta amb uns cent mil inscrits. Aquestes entitats, conscients que aquesta xifra és inferior a la que voldrien, han fet una crida als ciutadans a mobilitzar-se en massa per a empènyer cap a la fase de resolució del procés independentista. L’any passat, en aquesta mateixa data, els inscrits a la manifestació de la Meridiana eren més del doble que no ara, sumant les manifestacions de Barcelona, Berga, Lleida, Salt i Tarragona.
A Barcelona, dels vuit trams que hi ha, el que queda a tocar del parc de la Ciutadella, a la part de baix del passeig Lluís Companys, ja té una ocupació alta. El següen tram, el que arriba fins a l’Arc de Triomf, té una ocupació mitjana, però els altres trams del passeig tenen l’ocupació baixa.
apuntbcn
Dels 10 trams de Berga, n’hi ha un amb ocupació alta, dos amb ocupació mitjana, i els altres amb ocupació baixa.
apuntberga
A Lleida, dels deu trams que hi ha, un té l’ocupació mitjana, un altre té poca ocupació i els altres tenen una ocupació baixa.
apuntlleida
A Salt, dels sis trams que hi ha, n’hi només un amb l’ocupació mitjana, un altre amb poca ocupació i els altres quatre amb ocupació baixa.
apuntsalt
A Tarragona, dels deu trams que hi ha, tan sols el que queda a baix de tot de la Rambla Nova té una ocupació mitjana; tots els altres tenen ocupació baixa.
apunttarragona
Vegeu l’evolució de l’ocupació dels trams en totes cinc ciutats en aquest mapa interactiu:

Aquest és el vídeo informatiu de la mobilització que ha fet l’ANC:

Tota la informació sobre la mobilització de la Diada en aquesta guia informativa.
(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)

dimecres, 17 d’agost del 2016

Una grallera s’atreveix a tocar ‘Els Segadors’ en ple Valle de los Caídos

Uncategorized

Una grallera s’atreveix a tocar ‘Els Segadors’ en ple Valle de los Caídos

Roser Olivé explica que ho va fer en homenatge a tots els catalans que hi són enterrats



Captura de pantalla 2016-08-16 a les 13.31.58
La grallera Roser Olivé es va atrevir a tocar ‘Els Segadors’ en ple Valle de los Caídos i ha compartit el vídeo a les xarxes, que s’ha convertit en viral en poques hores. L’acció la va dur a terme divendres en el transcurs d’un viatge a Madrid i amb la intenció d’homenatjar tots els catalans que hi són enterrats.
Segons que ha explicat a VilaWeb, no va ser gens fàcil. En un principi volia interpretar l’himne a la porta del temple, molt a prop de la tomba del dictador, però en va desistir per no crispar els ànims dels presents. ‘Me’n vaig allunyar una mica i vaig cercar l’enquadrament perquè es veiés la creu’. Després de tocar la gralla durant gairebé un minut, Olivé va desar ràpidament l’instrument i se’n va anar. ‘Ressonava molt i la gent se’m va començar a acostar. Tremolava’, confessa la mestra grallera de l’escola El Tecler de Tarragona.

Vegeu el vídeo ací:

(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)

La bandera importa més que la vida? Quina barbaritat.Per: Vicent Partal


  • Editorial
  • Vicent Partal

Opinió > Editorial

La bandera importa més que la vida? Quina barbaritat…

'Qui és el responsable que, després de dècades de democràcia encara a les casernes, personatges amb aquest marc mental puguen obrir la boca i soltar-nos una perla d’aquesta dimensió?'



Exèrcit Terra piulada Nadal
La polèmica la coneixen ja. El tennista mallorquí Rafa Nadal va perdre el bronze olímpic en individuals a Rio i això va provocar una reacció de simpatia cap a ell, que es va expressar en milers de missatges correctes i algun d’especialment dissortat. Molt dissortat.
L’exèrcit espanyol de Terra, al seu compte oficial, va fer un piulet insòlit. Hi deia: ‘La guerra no es triste porque levanta las almas… porque nos enseña q fuera d la bandera nada, ni aún la vida, importa’. És molt difícil dir més barbaritats en 140 caràcters.
Primer, comparar un partit de tennis amb una guerra. Després, dir que una guerra no és trista i que alça les ànimes. Ànimes? I encara rematar-ho dient que la guerra ens ensenya que la bandera importa més que la vida. O siga que la bandera —i què significa això, evidentment— és més important que la vida? És un autèntic misteri on queda l’esport en aquesta felicitació tan curiosa, però això que diu fa tremolar: que una bandera, la que siga, val més que una vida és un concepte senzillament aberrant.
El piulet és monstruós, però encara ho és més després d’haver-se descobert que l’original pertanyia a un text abominable de Camilo José Cela escrit per honorar un dels militars més feixistes i salvatges de l’exèrcit espanyol. I perquè, si la lectura del piulet impressiona, la del text original provoca, literalment, vòmit.
En vista de la indignació creada, l’exèrcit espanyol ha demanat perdó. Únicament si havia molestat algú, però. Hauria d’haver demanat perdó per coses molt concretes, però ho ha deixat en un abstracte perdó ‘si ha molestat algú’. Com si fer servir texts feixistes fos una cosa que es pogués considerar normal el segle XX. Com si dir que la guerra no és trista perquè ensenya que la bandera val més que la vida fos un pensament normal el 2016. Com si veure el món –els Jocs Olímpics!– a través d’un prisma com aquest no fos una autèntica salvatjada.
Impressiona, per això, pensar en quines mans és l’exèrcit espanyol. Perquè podem imaginar, resulta lògic de pensar-ho, que l’autor del piulet deu ser un militar educat ja en la democràcia i relativament jove. I quina és la cultura que demostra un piulet com aquest? Què li han ensenyat a aquest senyor i qui és el responsable que, després de dècades de democràcia encara a les casernes, personatges amb aquest marc mental puguen obrir la boca i soltar-nos una perla d’aquesta dimensió?
Ep! I a més tot això servia per a felicitar un ‘patriota’ que va defraudar Hisenda…


[Si ens llegiu des de la web, a sota trobareu els comentaris dels subscriptors a aquest editorial. Entre més serveis, els subscriptors reben aquest editorial el dia abans de publicar-lo al vespre, i poden afegir-hi la seua opinió. Aquesta és una més de les maneres amb que els subscriptors de VilaWeb participen de la redacció del diari i ajuden a fer-lo millor amb les seues crítiques. Si ens voleu ajudar, amb una petita quantitat us feu subscriptors del diari. Per a saber-ne més, aneu ací.]

(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció. Reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si podeu contribuir-hi amb una petita quota, us demane que us apunteu en aquesta pàgina. Sapigueu que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)

Denunciada Forcadell davant la Fiscalia per desobediència

Denunciada Forcadell davant la Fiscalia per desobediència

Lliures i Iguals, associació presidida per l'exdiputada del PP Cayetana Álvarez de Toledo, l'acusa de malversació

Denunciada Forcadell davant la Fiscalia per desobediència
EFE / ANDREU DALMAU
Carme Forcadell, antes del inicio del pleno en el Parlament, el pasado 28 de jlulio.
EL PERIODICO                         
EUROPA PRESS / MADRID
Dimarts, 16 d'agost del 2016 - 14:45 CEST
El moviment cívic Lliures i Iguals ha presentat una denúncia a la Fiscalia General de l'Estat contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, per un delicte de desobediència a l'haver permès el debat i aprovació a la cambra autonòmica de les conclusions de la comissió d'estudi del procés, en contra del mandat exprés del Tribunal Constitucional de no fer-ho.
La denúncia està firmada per la presidenta de l'organització, Cayetana Álvarez de Toledo, al capdavant d'un col·lectiu que agrupa escriptors, polítics o periodistes com Mario Vargas Llosa, Albert Boadella, Joaquín Leguina o Nicolás Redondo Terreros.
L'associació argumenta que la Fiscalia ha d'intervenir en aquest cas encara que també ho estigui fent el mateix TC, perquè és obligació del Ministeri Públic investigar quan pot haver-se comès un delicte.
Encara que la denúncia podria ampliar-se després a altres membres de la Mesa del Parlament, en principi es dirigeix contra Forcadell com a responsable màxima que el 27 de juliol es consumés "una desobediència jurídica i material la lenitat de la qual resulta intolerable en un país civilitzat i sotmès, exclusivament i per voluntat, aquesta sí, democràtica, a l'imperi de la llei".
Lliures i Iguals assenyala que de la investigació podria derivar-se l'ampliació de l'objecte de la denúncia per malversació de cabals públics, davant la "desviació d'aquests de la seva finalitat lícita i el seu destí a activitats prohibides pel TC, i per tant antijurídiques".

DESOBEDIÈNCIA EXHIBICIONISTA

En la denúncia s'hi inclou un relat detallat dels passos fets pel Parlament des del 9 de novembre del 2015, quan va aprovar una resolució sobre l'"inici del procés polític a Catalunya", fins al mes de juliol passat, així com les actuacions del Tribunal Constitucional, inclosa l'advertència als membres de la Mesa que les conclusions de la Comissió d'Estudi del Procés Constituent "contravenen" els seus mandats.
Al seguir no obstant endavant amb aquestes conclusions al Ple del 27 de juliol, Lliures i Iguals entén que Forcadell i els diputats catalans que van aprovar la resolució "han desobeït el TC de manera exhibicionista i han fet ostentació del menyspreu que els mereixen, i els mereixeran, les resolucions de l'alt tribunal".
"I és també aquesta circumstància la que ens obliga a reclamar de les institucions el màxim zel i energia en la defensa dels drets ciutadans. Davant l'a demostració antidemocràtica, l'acció democràtica", afirma l'associació al defensar la seva denúncia.
També explica que la mateixa Forcadell coneixia que s'arriscaven a "desobeir els reiterats mandats del Tribunal Constitucional", ja que va preguntar expressament a diversos parlamentaris catalans si eren "conscients" de l'incident de resolució de l'alt tribunal.
"Per això amb aquesta denúncia Lliures i Iguals tracta la senyora Forcadell i els seus aliats no només com mereixen, sinó també com ells mateixos volen que se'ls tracti. I com mereixen, sobretot, els ciutadans espanyols, els drets dels quals s'estan vulnerant dia a dia a Catalunya amb obstinació i l'arrogància de tota conducta antidemocràtica", diu l'associació.

divendres, 12 d’agost del 2016

Cinc milions de joves europeus no estudien ni treballen




Cinc milions de joves europeus no estudien ni treballen

Espanya és el tercer país de la Unió Europea on més ha crescut aquest col·lectiu en l’última década

Segons la Unesco, avui 12 d’agost, Dia Internacional de la Joventut, se celebra “el poder de la creativitat i l’impuls innovador que els joves aporten a totes les societats”. Les dades que va publicar ahir l’oficina d’estadística Eurostat, però, mostren un escenari molt dur per als menors de 24 anys de la Unió Europea (UE). Segons l’organisme, el 2015 uns cinc milions de joves comunitaris d’entre 20 i 24 anys ni estudiaven ni treballaven, un 17,3% del total en aquesta franja d’edat.
L’atur juvenil va empènyer Espanya a la sisena posició del rànquing de joves en aquesta situació, amb un 22,2%, empatada en la mateixa proporció amb Xipre. Itàlia, amb una taxa del 31,1%, és a dir, gairebé un de cada tres joves, encapçala una llista que lideren els països més perjudicats per la crisi econòmica. D’aquesta manera, el segon país amb més proporció dels denominats ni-ni és Grècia, amb un 26,1%, seguida de Croàcia (24,2%) i Romania (24,1%).
Les diferències estructurals que separen el sud i l’est de la UE dels socis comunitaris del nord també són visibles en aquestes dades. Els Països Baixos (amb un 7,2%), Luxemburg (8,8%) i Alemanya, Dinamarca i Suècia (tots tres amb un 9,3%) són els estats membres que registren les taxes més baixes.
Problema estructural
A banda d’estar entre els deu països amb més joves en aquesta situació, Espanya és el tercer soci comunitari on ha crescut més aquesta proporció en l’última dècada. Des del 2006 el percentatge ha passat del 13,2% al 22,2% actual, un increment de nou punts.
Aquest creixement només el van superar Itàlia, on la diferència s’eixampla en 9,5 punts, i Grècia, on va augmentar 9,3 punts. Per contra, en alguns dels països del nord, com Alemanya i Suècia, van aconseguir reduir el nombre de joves que ni estudien ni treballen, en un 5,9% i un 3,4%, respectivament.
Segons el catedràtic d’economia de la Universitat Pompeu Fabra José García Montalvo, aquestes dades tan sols són un reflex del problema estructural que perviu al mercat laboral espanyol. “En els millors anys l’atur juvenil a Espanya sempre ha continuat estant en nivells del 20%, no es pot atribuir només als efectes de la crisi econòmica”, explica. A més, l’acadèmic defensa que aquest tipus d’estadístiques contribueixen a estigmatitzar un segment de la població que sí que vol treballar. “No s’hi inclou quants d’aquests ni-ni estan buscant feina activament o si s’han apuntat a cursos no reglats”, comenta Montalvo.
Per a la UGT, aquesta tendència no mostra signes de canvi a Espanya, malgrat la caiguda continuada de l’atur. El sindicat va denunciar ahir que el nombre de joves que treballen o busquen feina va caure “dràsticament” respecte a l’any passat, ja que hi ha 353.800 treballadors actius menys d’entre 18 i 35 anys, segons s’extreu de les dades del segon trimestre de l’Enquesta de Població Activa. El sindicat considera que aquest descens es deu a l’extensió de “l’efecte desànim” a tots els trams d’edat, per la “falta d’oportunitats de feina i de formació”.
De fet, un estudi publicat ahir per Adecco revela que els joves espanyols són els més pessimistes respecte a la possibilitat de trobar la primera feina. L’informe recull que un 42,2% dels espanyols entre 18 i 30 anys creuen que no trobaran feina durant el primer any de cerca després d’acabar la seva formació.
Fracàs de la Garantia Juvenil
La publicació d’aquestes dades també posa en el punt de mira un dels programes estrella de la Unió Europea per acabar amb l’atur entre els joves d’entre 16 i 24 anys: la Garantia Juvenil. La UGT va recordar que al maig aquest pla només havia beneficiat 19 de cada 100 menors de 30 anys a Espanya, cosa que considera com un fracàs per a aquesta política comunitària.
En la mateixa línia, el Consell de la Joventut d’Espanya (CJE) criticava en un informe que, malgrat que la Garantia Juvenil ja té un any de vida, el nombre de sol·licitants continua sent inferior al 20% del total que s’hi podria inscriure. El CJE denuncia la falta de control sobre el tipus de contractes que ofereix el pla, que en moltes ocasions suposen “una precarització de l’ocupació juvenil”. En paraules de la presidenta del CJE, Julia Chica, els joves han passat a ser “el col·lectiu amb el risc més alt d’exclusió social”.

dimecres, 10 d’agost del 2016

El Estado Islámico apunta a la Sagrada Família

Amenaza Yihadista

El Estado Islámico apunta a la Sagrada Família

  • La basílica barcelonesa aparece en un vídeo de una de las productoras del EI en Libia junto a otros monumentos europeos

El Estado Islámico apunta a la Sagrada Família
Captura del vídeo difundido por la productora del Estado Islámico en el que aparece la 

LA VANGUARDIA 
El Estado Islámico ha señalado como uno de sus objetivos terroristas la Sagrada Família de Barcelona. Una de las productoras en Libia del grupo terrorista ha difundido una imagen en la que aparecen mezclados algunos símbolos del mundo occidental susceptibles de sufrir ataques de la organización yihadista.
En el montaje, aparece la basílica catalana junto a edificios tan representativos como el Big Ben de Londres, el Coliseo de Roma, la torre de Pisa, la estatua de la Libertad de Nueva York y el palacio de la Ópera de Sydney. Sobre estos iconos de la cultura occidental, la imagen coloca un avión de pasajeros para evocar los atentados contra las Torres Gemelas de Nueva York, el 11 de septiembre del 2001.
Precisamente, en este clima de alta tensión, una adolescente francesa de 16 años, residente en una población de la banlieue de París, ha sido detenida acusada de asociación de malhechores con fines terroristas. Según fuentes policiales, la chica estaba muy “radicalizada” y administraba un grupo de la plataforma de mensajería digital Telegram desde el que difundía propaganda en favor del Estado Islámico y animaba a cometer atentados terroristas en Francia, e incluso llegó a expresar su disposición a lanzar un ataque personalmente. La policía ha registrado el domicilio familiar en Melun y analiza el ordenador y el móvil de la joven, que no tiene antecedentes penales.

dissabte, 6 d’agost del 2016

L’atac de la Legió Còndor als Països Catalans en quatre mapes

País

L’atac de la Legió Còndor als Països Catalans en quatre mapes

L'historiador Jordi Barra detalla l'acció de l'ajuda alemanya a Franco durant la guerra del 36-39 a l'atles 'La Legión Cóndor'



Captura de pantalla 2016-08-05 a les 17.43.12
L’historiador Jordi Barra ha treballat durant dos anys recopilant informació sobre la Legió Còndor. El resultat n’és el tercer volum de l’Atlas de la guerra civil española (Editorial Dau), que porta per títol el nom del contingent militar hitlerià que va respondre a la petició d’ajuda de Franco, La Legión Cóndor. A través de mapes –elaborats per Marc Ancochea– detalla acuradament la creació de la Geschwader 88, el nom en alemany; els moviments en cadascun dels fronts de la guerra del 36-39, el comiat homenatjat i el retorn dels serveis amb la Divisón Azul durant la Segona Guerra Mundial. Com explica Barra, la descripció de l’acció d’aquesta unitat i les conseqüències que va tenir fa que aquest no solament sigui l’atles de la Legió Còndor, ans també el de les víctimes.
El primer vaixell de la Legió Còndor va arribar a Cadis l’agost del 1936 i l’últim tornava a Hamburg el maig del 1939. Els alemanys hi van ser des del principi de la guerra al final i van tenir una funció decisiva en la victòria franquista. Els atacs des de posicions aèries i navals van fer que aquesta legió tingués 299 baixes i prou, una xifra molt més baixa que la del nombre de víctimes que va causar. Amb el llibre, que guarda un detall sorprenent en cadascun dels mapes i paràgrafs, Barra aconsegueix un dels seus reptes: incloure la llista de legionaris morts i situar sobre el terreny el lloc on van morir.
Aquesta col·lecció de mapes, proposta de l’historiador Víctor Hurtado, autor dels altres dos volums, La sublevación i Las Brigadas Internacionales, aconsegueix de crear un mapa inèdit dels bombardaments a Guernica i posar en un mapa els punts on la legió va entrenar 56.000 soldats franquistes, a més d’il·lustrar el nombre tan elevat de recursos alemanys destinats a salvar Franco.
Els mapes d’Acochea també permeten de veure quina va ser l’acció de la Legió Còndor als Països Catalans, on van morir més alemanys. Us l’expliquem en quatre mapes:
—Alacant, 28 i 29 de novembre del 1936
Els dies 28 i 29 de novembre del 1936, Alacant, on hi havia instal·lacions ben importants militars republicanes, va ser l’objectiu dels bombarders alemanys. Vint avions Junkers van destruir l’aeròdrom de Rabassa i els dipòsits de Campsa, bombardats, van cremar durant gairebé vint dies. Segons que explica Barra al llibre, s’ha especulat que aquest atac, gairebé simultani al de Cartagena, podia haver estat en resposta a l’afusellament el 20 de novembre de José Antonio Primo de Rivera.
Alacant gran
Alacant petit
—A la Batalla de l’Ebre, del 25 de juliol al 16 de novembre del 1938
La Legió Còndor va tenir una funció important en el contraatac a la Batalla de l’Ebre, quan els republicans havien travessat el riu i pretenien d’unir les dues zones republicanes. Durant uns quants mesos la Legió Còndor va bombardar tropes, ports i aeròdroms. Van atacar constantment passarel·les flotants i més sistemes que els republicans havien ideat per travessar el riu. Durant la batalla es van abatre 300 avions republicans, i 42 van ser abatuts per l’esquadrilla del capità alemany W. Mölders.
batalla de l'ebre
—Catalunya, del 23 de desembre del 1938 al 10 de febrer del 1939
El 1938, després de la Batalla de l’Ebre i amb l’exèrcit republicà molt desgastat, les tropes franquistes es van proposar de prendre la totalitat de Catalunya amb dos objectius molt clars: el port de Barcelona i la frontera francesa. Disposaven del suport de la Legió Còndor, que havia anat integrant pilots espanyols durant la guerra, i van atacar poblacions, aeròdroms, ports, vaixells i carreteres. Les carreteres cap a la frontera francesa van quedar col·lapsades de persones, soldats i autoritats que fugien. La Legió Còndor els atacava des de l’aire. Finalment, a Barcelona, el 21 de febrer els alemanys van assistir a la desfilada de la victòria.
Captura de pantalla 2016-08-05 a les 17.42.49
—Hidroavions a Pollença, del 9 de juliol del 1937 a l’1 d’abril del 1939
A Pollença es va instal·lar una esquadrilla de bombardament naval alemanya, l’Aufklärung am See, que els va permetre d’atacar amb eficiència la costa de Catalunya i el País Valencià. Van atacar poblacions, ports i vies de comunicació. Eren tan insistents amb el transport ferroviari que els van arribar a anomenar ‘els nois del tren’. Aquesta posició també els va permetre l’ocupació, el 1939, de Menorca.
Captura de pantalla 2016-08-05 a les 17.43.12
Tots els mapes formen part del llibre Atlas de la Guerra Civil Española. La Legión Cóndor (Editorial DAU).

(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)

La Casa de les Punxes s'obre al públic com el nou reclam modernista de Barcelona

Barcelona

La Casa de les Punxes s'obre al públic com el nou reclam modernista de Barcelona

L’edifici de Puig i Cadafalch es podrà visitar a partir de divendres des de la planta baixa i fins al terrat

El Palau Moja es converteix en la «caixa de ressonància» del patrimoni català

| 04/08/2016 a les 15:05h
El Palau de les Punxes es troba a l'Avinguda Diagonal 420 | ACN
La casa Terradas, coneguda popularment com a Casa de les Punxes, ja és un dels nous atractius modernistes de la ciutat de Barcelona. L’edifici, obra de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, obre les portes al públic aquest divendres després de romandre tancada els últims cent anys. Les visites a aquest Monument Històric Nacional –així va ser declarat l’any 1975- seguiran tres eixos: l’edifici, la figura del seu arquitecte i la llegenda de Sant Jordi.

Els visitants podran passejar per la planta baixa, la noble -on es narrarà la llegenda a partir d'una recreació audiovisual- i el terrat d’estil medieval. L’entrada valdrà 20 euros per la visita completa -14 pels barcelonins fins que acabi l’any- i la parcial costarà 12,50 euros.

La proposta cultural de la Casa de les Punxes oferirà dues tipologies de visites. Per una banda hi haurà la ruta Viu la llegenda de Sant Jordi, que permetrà un recorregut immersiu per la planta noble per viure, en primera persona a través d’audioguia, la relació de la llegenda de Sant Jordi amb el modernisme. Aquesta ruta també passarà pel terrat.

L’altre itinerari portarà el nom de Descobreix la Casa de les Punxes i anirà a càrrec d’un guia que desvetllarà els secrets de la història de la casa. Aquest recorregut permetrà entrar dins cada una de les Punxes i a totes les plantes de l’edifici.
 
Foto del terrat d'estil medieval del Palau de les Punxes Foto: ACN

divendres, 5 d’agost del 2016

Estem sols, és a dir, com toca estar ara .Per: Vicent Partal


  • Editorial
  • Vicent Partal

Opinió > Editorial

Estem sols, és a dir, com toca estar ara

«Al nostre país encara hi ha algú que confia massa que algú ens salvarà de l’enfrontament. Això no passarà i prou»



Der Spiegel
La publicació d’un article desafortunat a Der Spiegel que insinuava que Espanya tan sols podria aturar un referèndum ‘il·legal’ d’independència a Catalunya amb ‘les forces de l’ordre’ ha sorprès alguna gent. Doncs no hauria de ser així.
En primer lloc perquè cap article de cap publicació no representa gaire cosa més que qui l’escriu. Ja s’ha acabat l’època en què llegies la portada de la Pravda o et fixaves atentament en l’escaleta de la BBC Ràdio per mirar d’extreure conseqüències sobre la política exterior de la URSS o el Regne Unit. Al segle XXI la diplomàcia i el periodisme, per sort, han evolucionat prou perquè no siga necessari que parlen els mitjans en nom dels estats. Especialment en el cas d’Alemanya. El periodista de Der Spiegel senzillament parla per ell mateix i únicament ensenya els seus fantasmes i opinions.
Dit això, també és evident que en aquest punt del procés d’independència nosaltres estem sols davant del món. Però és que és així com hem d’estar.
Passa que els qui estan en contra de la independència ara mateix tenen el camp lliure per córrer, com ho fa aquest periodista. Ells no hi perden res ni posen res en joc quan ens ataquen. En canvi, mentre no la proclamem i ens convertim en un entrebanc impossible d’esquivar, els qui hi podrien estar a favor, o que calculen que hi estaran, senzillament ens esquivaran. Evitaran de pronunciar-se per tal de no causar un problema internacional quan aquest encara no existeix.
Per això en aquest moment els silencis són més importants que les paraules. Per això la millor notícia ara és el silenci eixordador de la Unió Europea i les cancelleries europees principals, sobretot si el posem en contrast amb aquelles declaracions histriòniques a les quals ens tenia acostumats la Comissió Barroso. No recordeu les amenaces diàries? Que les sentiu avui?
Al nostre país encara hi ha algú que confia massa que algú ens salvarà de l’enfrontament. Això no passarà i prou. Fa pocs dies publicàvem una entrevista interessant amb el periodista Romaric Godin. Ell ho deixava clar: ‘La Unió Europea no pot fer d’àrbitre entre Catalunya i Espanya’. Aquest periodista francès és dels més ben informats sobre la situació catalana i les seues diagnosis solen ser exactes.
Fiquem-nos-ho al cap: les reaccions únicament arribaran en la mesura que siguem un entrebanc, impossible d’esquivar. Però sempre després. Ningú no frenarà Espanya ni l’amenaçarà abans de la proclamació de la independència. Una altra cosa és què passarà immediatament després, quan per a ells ja siga massa tard tot.
L’experiència de les altres independències ens demostra que el no ràpidament esdevé sí –Estats Units i la UE van advertir Eslovènia solemnement que no la reconeixerien, just quaranta vuit hores abans de reconèixer-la. I la política exterior de la Generalitat adoba molt bé la presència internacional des de fa anys.
Qui ha de saber què ha de saber ja ho sap, i té presents els canals que ha de fer servir. Eixa feina ja és feta i ha estat molt ben feta. Ara, perquè articles com aquest deixen de tenir gens d’importància, ara cal tan sols fer el pas definitiu, abandonar finalment l’àmbit autonòmic i proclamar-se estat. Sense esperar res abans de ningú ni demanar res abans a ningú. Tothom ha funcionat d’aquesta manera i nosaltres no en serem l’excepció.


[Si ens llegiu des de la web, a sota trobareu els comentaris dels subscriptors a aquest editorial. Entre més serveis, els subscriptors reben aquest editorial el dia abans de publicar-lo al vespre, i poden afegir-hi la seua opinió. Aquesta és una més de les maneres amb que els subscriptors de VilaWeb participen de la redacció del diari i ajuden a fer-lo millor amb les seues crítiques. Si ens voleu ajudar, amb una petita quantitat us feu subscriptors del diari. Per a saber-ne més, aneu ací.]

(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció. Reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si podeu contribuir-hi amb una petita quota, us demane que us apunteu en aquesta pàgina. Sapigueu que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)

dijous, 4 d’agost del 2016

Un pilot escriu la paraula ‘català’ al cel de Catalunya Nord per reivindicar el nom de la regió

País > Catalunya Nord

Un pilot escriu la paraula ‘català’ al cel de Catalunya Nord per reivindicar el nom de la regió

Walter Dintinger, pilot professional nord-català, fa una acció reivindicativa pel nom de la macro-regió



Captura de pantalla 2016-08-04 a les 10.41.19
La paraula ‘català’ escrita al cel amb les traces d’una avioneta. Això van poder veure ahir havent dinat els banyistes que eren a la platja de Canet de Rosselló. També ho van contemplar els nord-catalans i els turistes d’uns quants quilòmetres enllà. Es tractava de la reivindicació d’un pilot d’avionetes a favor d’incloure la denominació ‘català’ al nom de la nova macro-regió. El pilot és Walter Dintinger, un professional de l’aviació format a l’aeroport de Perpinyà. És un dels pocs especialistes en ‘skywriting’ que hi ha al món, juntament amb uns quants australians i nord-americans. Ací teniu el vídeo de l’acció i alguna fotografia compartida a les xarxes: 

Mostra la imatge al Twitter
Quel beau pays !❤️ @LIndep_perpi @usap_officiel @Usap

Els consellers regionals de Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus, que formaran la nova macroregió francesa, van decidir a final de juny que s’anomenés Occitània. Ho van decidir així tenint en compte el resultat de la consulta ciutadana feta entre el 9 de maig i el 10 de juny, en què el nom d’Occitània va ser el més votat amb un 44,9% dels vots. Tot i la campanya feta per a defensar la denominació Occitània-País Català, aquesta opció va quedar en quarta posició i els consellers regionals no la van tenir en compte.
Ara, el nom triat en aquesta reunió no és vinculant, perquè haurà de ser validat pel consell d’estat. Aquesta decisió es pot allargar uns quants mesos,
El nom d’Occitània va ser el nom més votat per la ciutadania, però el resultat no és vinculant. De fet, la presidenta socialista del departament dels Pirineus Orientals (que es correspon amb Catalunya Nord), Hermeline Malherbe, en una entrevista al diari L’Independant es va mostrar contrària que el nom ‘Occitània’ fos el nom de la nova regió. Va dir que considerava que el nom no era adequat i va proposar que la nova regió es digués Occitània-Pirineus-Mediterrània. Tanmateix, ella mateix va rebutjar fa dies la proposta d’uns quants consellers que reclamaven canviar el nom del departament de l’actual Pirineus Orientals a País Català.
El col·lectiu ‘Sí al País Català!’, que reivindica la inclusió d’una referència a la catalanitat del territori al nom definitiu de la regió, no donava per perduda la batalla. Demanaven que es tingués en compte la seva proposta, per tal com van rebre el 12,15% dels vots (24.784) quan representen el 8% dins de la població total de la macroregió.
Després dels atemptats a Charlie Hebdo, Walter Dintinger va fer aquesta acció al cel:


(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)