divendres, 31 de març del 2017

Saló del Còmic

El Saló del Còmic descobreix l'univers de Gaudí a través de la historieta

L'exposició és un recorregut pel còmic "Els fantasmes de Gaudí", obra d'El Torres i de Jesús Alonso Iglesias, un dels millors còmics publicats el 2016

Els mateixos autors publicaran el proper mes d'octubre a Dibbuks una història inspirada en Goya

| 31/03/2017 a les 18:37h
L'univers Gaudí, també protagonista del Saló del Còmic | Saló del Còmic
L’exposició Gaudí entre vinyetes permetrà als visitants al 35 Saló Internacional del Còmic de Barcelona conèixer l’obra del genial arquitecte a través de la historieta. La mostra és un recorregut pel còmic Els fantasmes de Gaudí, obra d'El Torres i de Jesús Alonso Iglesias, Premi a la Millor Obra del 2016 i publicat en català i castellà per l’Editorial Dibbuks.

L’exposició descobrirà el procés creatiu d’aquest còmic i alhora mostrarà diversos aspectes de l’univers d'Antoni Gaudí, un visionari de l’arquitectura, el disseny, el reciclatge, l’eficiència energètica, el co-working o la seguretat laboral. Gaudí entre vinyetes comptarà amb maquetes, eines i diversos objectes originals que complementaran el relat del còmic.



Jesús Alonso Iglesias i El Torres, autors de Els Fantasmes de Gaudí van enfocar la història cap al thriller en comptes de fer una biografia. Un cop de geni que ha comportat un gran reconeixement i prestigi als dos autors. Tot es desencadena quan l'Antonia, una caixera de supermercat, salva un home gran de morir atropellat i desencadena una sèrie de terribles esdeveniments als principals edificis construïts per Antoni Gaudí, on apareixen uns cadàvers amb unes mutilacions esfereïdores.

Dibbuks i l'aposta per Goya
 
Coberta de «Goya, lo sublime de lo terrible», de Dibbuks Foto: Dibbuks

Després de triomfar amb Gaudí, el duo del malagueny El Torres i el sevillà Fran Galán s'endinsaran en la vida i obra del pintor Francisco de Goya, que ha inspirat el còmic Goya. Lo sublime y lo terrible. L'obra, on el pintor interaccionarà amb personatges històrics com Manuel Godoy i la Duquessa de Alba, sortirà a l'octubre al segell editorial especialitzat Dibbuks

Segons detallava Ricardo Esteban, director editorial de Dibbuks en la roda de premsa de presentació, el còmic revisarà "el moment de bogeria i de pintures negres" de Goya, quan no sap si tot el que li passa en la seva ment és real o és imaginari. La història discorre sota una estètica "preciosista, goyesca i groga", omple de palaus amb aranyes penjant, i la seva publicació està prevista per al mes d'octubre, mentre el segell planeja el llançament –de moment posposat– de la faceta de Benito Pérez Galdós com a detectiu privat.


En la programació editorial de Dibbuks 2017, també hi destaca la "dramàtica i divertida" obra De tripas corazón, de Pozla, amb la història biogràfica de l'autor en la seva vivència com a pacient de la malaltia de Crohn. A l'abril, el segell publicarà Astrid Bromur. Cómo aniquilar al Ratoncito Pérez, de Fabrice Parme, una relectura sobre el famós ratolí, mentre que per a un públic una mica més gran, Dibbuks publicarà Valerosas, de Pénélope Bagieu, amb els dos lliuraments d'una sèrie de biografies de dones que "es van rebel·lar contra alguna cosa".

Una altra de les apostes destacades del segell serà el lliurament integral en un volum dels Dalton, d'Olivier Visoneau i Jesús Alonso, una obra que Esteban espera que tingui molt èxit. L'editor ha recordat que el passat mes d'octubre l'editorial Malpaso, amb seu a Barcelona, va adquirir el 70% de Dibbuks, una compra que s'ha fet efectiva aquest mes.
(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SócNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

dijous, 23 de març del 2017

El Govern ja encarrega les paperetes per al referèndum

EL PROCÉS SOBIRANISTA

El Govern ja encarrega les paperetes per al referèndum

L'Executiu treu a concurs un contracte de material electoral sense esmentar la consulta

Es tracta del següent pas previst després de l'aprovació dels pressupostos



El Govern ja encarrega les paperetes per al referèndum
FERRAN SENDRA
EL PERIODICO
FIDEL MASREAL / XABI BARRENA / BARCELONA
Dijous, 23 de març del 2017 - 18:38 CET
Sense pausa, el Govern segueix decidit cap a la convocatòria del referèndum. L'endemà d'aconseguir, gràcies a la CUP, l'aprovació dels pressupostos que inclouen la consulta, l'Executiu de Carles Puigdemont ja ha licitat un concurs per obtenir material electoral -urnes i paperetes-.


Segons ha avançat 'La Vanguardia', es tracta d'una licitació que surt de la Conselleria de Governació, que dirigeix Meritxell Borràs, i que en tot moment al·ludeix a la celebració d'eleccions al Parlament, no a la consulta independentista. Es tracta, probablement, d'una estratègia per intentar evitar la impugnació per part de l'Estat.
I és que fonts de la Generalitat consultades per EL PERIÓDICO, no amaguen que la licitació de material per al referèndum suposaria vulnerar el marc legal, ja que el Tribunal Constitucional ha avisat reiteradament el Govern i el Parlament respecte a la necessitat de no donar continuïtat a cap dels punts de la resolució del 9-N del 2015 sobre l'anomenada "desconnexió".

EL PAS PREVIST

La licitació ha sigut publicada aquest dimecres al diari oficial de la UE i al portal de contractació de l'Estat. A partir d'ara es podran presentar ofertes per a un pressupost de 641.000 euros. I es tracta de paperetes, sobres, llistes de votants, manuals per a la mesa electoral, cartells de senyalització de locals electorals, entre altres.
Des de fa setmanes, fonts del Govern anunciaven en privat que després de l'aprovació dels comptes del 2017, el següent pas en el desafiament sobiranista seria l'adquisició de material per al referèndum, que l'Executiu vol portar a terme amb acord amb l'Estat o sense. En paral·lel, l'altra clau de les pròximes jornades serà l'activació de campanyes de foment del referèndum per part dels partits sobiranistes.

dimecres, 22 de març del 2017

El final de la Sagrada Família

El final de la Sagrada Família

El final de la Sagrada Família

Les difícils relacions històriques entre el temple i l’Ajuntament dificulten la culminació de l’obra

"Oi que pels Jocs Olímpics hi va haver un acord pel qual administracions en mans de diferents partits van fer un pla de treball conjunt per les obres, que van suposar enderrocar moltes cases i traslladar milers de veïns? Doncs si llavors va funcionar, per què ara no es pot plantejar un pla d’acció similar per la Sagrada Família?” Esteve Camps, president delegat de la junta constructora del temple, ho diu, com una opinió personal, al final d’una llarga trobada en què ha insistit moltes vegades que l’aspecte urbanístic és un problema de l’Ajuntament i que ells prou feina tenen a acabar les obres al seu solar.
Un solar, cal dir-ho, que ha funcionat com un estat independent durant molts anys, fins al punt que a l’Ajuntament no hi havia entrat cap plànol fins aquest 2017. L’obra més emblemàtica de la ciutat, l’edifici més gran i que serà el més alt quan s’acabi la torre central de 172,5 metres s’ha fet sense que els inspectors municipals hagin revisat les obres. I això que avui fa 135 anys que es va posar la primera pedra. En tots aquests anys, les relacions entre el temple, propietat de l’arquebisbat de Barcelona, i els diferents consistoris municipals han variat en funció del seu color polític. Això no tenia gaire importància durant el franquisme, quan les obres es feien lentament a partir dels donatius dels fidels, però amb l’eclosió turística postolímpica la situació va canviar brutalment i les obres van patir una acceleració espectacular que va agafar la ciutat amb el pas canviat. L’objectiu de la junta és acabar tota la part arquitectònica el 2026, d’aquí nou anys, però encara no hi ha un pla clar sobre com culminar l’accés a la façana principal, que pot suposar l’enderrocament de pisos i la reubicació de centenars de persones.
“El problema és que els consistoris només duren quatre anys, i quan hi ha el canvi, el nou que arriba no vol saber res del que ha fet l’altre -explica Camps-. Els nous, i ho trobo lògic, volen estudiar el tema abans de prendre una decisió i, com que el tema és complex, quan ho tenen mig negociat hi ha un altre canvi”. Ell, de fet, explica que quan va accedir al càrrec fa sis anys, el seu antecessor, Joan Rigol, li va assegurar que ho tenia gairebé tot tancat amb el consistori socialista. Després, Camps va pactar un altre pla amb el govern municipal convergent, també fins a l’extrem que estaven a punt de convocar un concurs internacional. Però amb l’arribada dels comuns les negociacions han tornat a començar de zero. I aquí és on som.
Els comuns diuen que de moment el tema urbanístic i el planejament de la part afectada per l’accés a la façana de la Glòria “no és prioritari”. Aquest és el mantra. Mentrestant, això sí, s’han decidit a posar ordre finalment a la construcció. I és que el mite que la Sagrada Família no tenia llicència d’obres és cert, tot i que el 1885 es va demanar un permís a l’antic Ajuntament de Sant Martí de Provençals. No van obtenir resposta i per això la junta diu que les obres no són “il·legals” sinó que estan en una situació “anòmala”.
El novembre de l’any passat, l’Ajuntament i el temple van acordar crear una comissió tècnica de treball per “normalitzar” la situació amb un projecte d’obres que donés cobertura tècnica i jurídica a la llicència. Segons explica Janet Sanz, tinent d’alcalde d’Urbanisme, fins ara ja s’han fet dues sessions de la comissió, i els equips tècnics del consistori i de la junta estudien no només el procés per tenir la llicència sinó també l’estat dels treballs que s’estan executant actualment. “La voluntat compartida és trobar la millor solució tant per a la ciutat com per a la continuïtat de les obres”, diu Sanz.
“Quan tingui la llicència em diran què toca pagar, però cal tenir en compte que hi ha bonificacions en funció de l’acord amb la Santa Seu sobre la construcció de temples”, avisa Camps. El president delegat de la junta es revolta quan li recorden les acusacions que el temple no paga impostos. “Estem disposats a pagar tots els impostos que ens pertoquin per llei -diu-. Però l’IBI no l’hem de pagar perquè som una fundació, i l’IVA de les entrades tampoc perquè està ben clar a la butlleta que és un donatiu per a la construcció del temple, i això està certificat per l’Agència Tributària. El que sí que paguem és l’IVA de tot allò que venem a la botiga, i quan toqui pagarem la llicència”.
De fer-se càrrec del reallotjament dels veïns afectats tampoc no en vol sentir a parlar. Almenys de moment, fins que no hi hagi una negociació més clara sobre el tema. “És la Sagrada Família qui ha de tenir la iniciativa i moure peça si té interès a fer l’escalinata. Nosaltres, per ara, només ens centrem a regularitzar el tema de la llicència”, explica Montserrat Ballarín, regidora del districte i negociadora amb uns veïns que reclamen pacificar una zona aclaparada per l’allau de turistes. “La ciutat s’hi vol implicar i, encara que confiem en els arquitectes de la Sagrada Família, pensem que hi ha d’haver un control públic per part dels serveis tècnics municipals sobre el que està passant. I ara ells estan disposats a col·laborar”.
Qui els espera amb candeletes és Daniel Mòdol, el regidor d’Arquitectura que va comparar el temple amb una mona de Pasqua -un símil, d’altra banda, que ja havia fet el mateix Dalí-. Mòdol explica que les futures actuacions en el temple hauran de passar per una renovada comissió municipal de qualitat arquitectònica que serà vinculant. No serà retroactiva, però, i només se centrarà en el que es faci en el futur en un temple que, per a ell, ja fa molts anys que va deixar de ser de Gaudí.
Però tant si hi ha acord final com si no, les obres no s’aturaran. Això és segur. “Podem acabar l’edifici el 2026 si es manté el ritme actual d’ingressos -diu Camps-. I ho podem fer tot a casa nostra sense necessitat d’ocupar més espai. Seria un disbarat, perquè es perdrà la perspectiva, però la basílica podria funcionar perfectament”, afegeix. Quan li demanaven quan s’acabaria el temple, Gaudí deia que el seu client, Déu, “no té pressa”. Els seus representants a la Terra, però, ja fa temps que en tenen. I molta. I no sembla preocupar-los si la ciutat no hi arriba a temps.

Margallo afirma que Espanya deu favors a uns altres països per acords secrets contra Catalunya

País > Principat

Margallo afirma que Espanya deu favors a uns altres països per acords secrets contra Catalunya

‘Ningú no sap els favors que devem perquè fessin les declaracions que han fet’, va dir ahir l'ex-ministre



L’ex-ministre d’Afers Estrangers espanyol va fer unes declaracions xocants ahir al vespre que han passat desapercebudes. Va dir que, quan ell era ministre, el govern espanyol va dedicar ‘molts esforços’ a parlar amb governs de tot el món perquè no es manifestessin en favor de la independència de Catalunya. Margallo apunta que hi va haver negociacions secretes i ‘ningú no sap quants favors devem a una quantitat de gent per haver aconseguit que fessin les declaracions que van fer’.
Són declaracions que va fer al programa ‘El cascabel’ de 13TV ahir al vespre, just després del debat amb l’ex-president de la Generalitat Artur Mas a l’Ateneo de Madrid.

Margallo repeteix en l’entrevista que Mas li ha reconegut que l’independentisme ha perdut la batalla internacional. ‘Des del primer moment que vaig arribar al ministeri, vam convocar una reunió tots els divendres de l’any durant cinc anys i vam donar instruccions molt concretes a ambaixadors, cònsols, perquè sortissin al pas de qualsevol ofensiva. I això Mas ha reconegut que ha sortit bé, que a fora ningú no els ha reconegut.’
I va més enllà, quan insisteix en l’esforç que han hagut de fer per a mirar de tancar totes les portes diplomàtiques a l’independentisme. ‘Ningú sap l’esforç que ens ha costat això, ni els favors que devem a una quantitat de gent per haver aconseguit que fessin les declaracions que han fet. ‘ I afegeix: ‘Això ens ha costat molta feina. Jo he estat als països bàltics quatre vegades, i no és que hi tinguem especials interessos econòmics, és que hi tenim el tema català i la Via Bàltica. He estat al Canadà, al Vaticà no sé ni quantes vegades… Això et consumeix una quantitat d’energia enorme.’
Vaguetats i difamacionsEn què es van traduir els ‘esforços’ a què es refereix Margallo? Poc abans de les eleccions del 27-S, la pressió espanyola va donar com a resultat unes declaracions vagues d’alguns dirigents. El més concret va ser l’aleshores primer ministre David Cameron, que va dir que una Catalunya independent ‘ja no formaria part de la UE i que hauria de començar a fer cua darrere dels països candidats.’ Tot el que van aconseguir de Barack Obama fou una frase, a propòsit d’una visita que li va fer Felipe VI, que ‘Estats Units vol una Espanya forta i unida’; i d’Angela Merkel, una declaració encara més vague, dient que ‘els tractats de la Unió Europea garantien la integritat i la sobirania dels estats membres’ i que compartia la posició de Rajoy que ‘la legislació nacional i internacional s’havia de respectar’.
Margallo destaca en les declaracions a 13TV el fet que va ser fins a quatre vegades als països bàltics per a tractar sobre el cas català. Hi ha uns precedents ben coneguts de tensió diplomàtica entre Espanya i països bàltics a propòsit del suport al procés independentista a Catalunya. L’ex-primer ministre Valdis Dombrovskis va fer unes declaracions a l’agència ACN el 2013, pocs dies després de l’èxit de la Via Catalana, dient que Letònia reconeixeria una Catalunya independent si el procés s’hagués fet amb legitimitat. Aquells mateixos dies, també a l’ACN, el primer ministre lituà, Algirdas Butkevicius, va dir que Catalunya tenia el dret d’autodeterminació.
Arran d’aquelles declaracions Margallo va cridar a consultes l’ambaixador letó i el lituà a Madrid, perquè les autoritats de tots dos països rectifiquessin les declaracions. La diplomàcia de tots dos països inicialment va dir que se’ls havia malinterpretat, però el primer ministre de Letònia va voler deixar clar que ell ‘va dir el que va dir’ sobre Catalunya. Dombrovskis, actual vice-president de la Comissió Europea, va patir les conseqüències per haver-ho dit: una campanya de difamació a través d’un suposat informe policíac publicat a la revista Interviú. Segons l’informe, Dombrovskis va cobrar diners a canvi d’haver defensat el procés sobiranista. L’oficina antifrau letona va desautoritzar recentment aquelles difamacions.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]

Cinc-cents juristes a favor del referèndum i dos-cents en contra

País > Principat

Cinc-cents juristes a favor del referèndum i dos-cents en contra

Amb poques hores de diferència apareixen dos manifests amb opinions contràries a la qüestió del referèndum



Una àmplia representació de lletrats catalans s’han unit sota el lema del manifest ‘El Dret per la convivència’ per a mostrar públicament el seu posicionament a favor del dret dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya a celebrar un referèndum per decidir el seu futur polític. Entre els signants hi ha professors d’universitat, advocats, procuradors, notaris, registradors i lletrats de les diferents administracions, i volen reivindicar que amb l’actual constitució es pot convocar un referèndum com el que està demanant una àmplia majoria de la societat catalana.
Els juristes signants consideren que el Dret és un instrument al servei de la ciutadania i de la convivència, que ha de facilitar la resolució de conflictes i que ha de canalitzar les reclamacions de tota la societat. ‘Dues terceres parts de la ciutadania a Catalunya i la majoria dels seus representants, estan reclamant poder decidir el seu futur com a comunitat política a través d’un procediment democràtic’, diu el comunicat de premsa enviat als mitjans.
‘El marc constitucional vigent i des del seu principi democràtic, s’empara que la ciutadania de Catalunya pugui discrepar obertament de l’ordre constitucional establert; també, per tant, de la unitat territorial. Per això, és possible que la ciutadania expressi propostes alternatives a través d’un procediment democràtic, com ara un referèndum’, explica el text, que subratlla que l’organització del referèndum és ‘legítima’.
Entre els lletrats destaquen personalitats com Pep Cruanyes, president de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, Joan Queralt Jiménez, catedràtic de Dret penal, Gemma Calvet, advocada, o Joan Vintró, catedràtic de Dret Constitucional.
‘El dret, al servei de les llibertats’Paral·lelament un col·lectiu d’advocats catalans units en la plataforma Llibertats, van presentar ahir al Col.legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) el seu manifest ‘El Dret, al servei de les llibertats’. El text suma dos-cents signants entre els quals destaquen l’ex-rector de la Universitat Pompeu Fabra, Josep Joan Moreso, l’ex-vice-president del Tribunal Constitucional, Eugeni Gay o l’ex-president de l’Audiència de Barcelona.
Aquest text defensa que fora de la llei no hi pot haver democràcia i que els debats polítics s’han de fer dins del marc legal: ‘El marc jurídic establert en els Estats de Dret evoluciona i ha d’evolucionar pacíficament, dins l’àmbit previst, canviant i adequant el seu ordenament en funció dels signes dels temps i les necessitats bàsiques dels ciutadans, en els quals resideix amb caràcter exclusiu la sobirania l’Estat, de la mateixa manera que en totes les democràcies del nostre entorn’.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]

¿Quina és la població de Catalunya amb més botigues?

ESTUDI DE LA GENERALITAT

¿Quina és la població de Catalunya amb més botigues?

Catalunya té un total de 101.319 comerços


¿Quina és la població de Catalunya amb més botigues?
JORDI COTRINA
EL PERIODICO
J. M. BERENGUERAS / BARCELONA
Dimecres, 22 de març del 2017 - 17:22 CET
Catalunya té 101.319 comerços i 86.418 empreses comercials, mentre que la densitat comercial mitjana és de 13,47 establiments per cada 1.000 habitants. Així ho assegura el primer cens d'establiments comercials de Catalunya elaborat per la Generalitat i que s'ha presentat aquest dimecres.
De l'estudi es desprenen qüestions com quina és la població de Catalunya amb més botigues, però també quina població té més densitat. Al contrari del que pugui semblar, en la segona qüestió no hi surten les grans ciutats capitals de província.
L'estudi calcula la tipologia de les botigues. Així, el 34% dels comerços catalans són d'alimentació, seguit dels establiments dedicats a l'equipament de la persona, 18,26%, i dels comerços d'equipaments de la llar, 16,92%. A Catalunya hi ha 217 empreses comercials que facturen més de 50 milions d'euros, mentre que el 82% de les empreses facturen menys de 600.000 euros. A més, el 91,9% de les empreses comercials són unipersonals o tenen fins a cinc treballadors, mentre que un total de 176 empreses tenen més de 500 treballadors.

CIUTATS AMB MÉS BOTIGUES

En xifres absolutes, la ciutat de Barcelona té la majoria dels establiments, 26.144, encara que és Girona el municipi de més de 75.000 habitants amb una densitat comercial més gran, 16,67 establiments per cada 1.000 habitants.
Després de Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat té 3.005 comerços, mentre que Terrassa (2.626) i Sabadell (2.591) la segueixen de prop. El rànquing es completa amb Badalona (2.264 botigues) i Lleida (2.192).

POBLACIONS AMB MÉS DENSITAT COMERCIAL

El cens també revela els municipis (exclosos els de menys de 1.000 habitants) amb una densitat comercial més gran. El que lidera la llista és la Jonquera, amb 80,78 establiments per cada 1.000 habitants, seguit de Bossost (50,76 est./1.000 hab.), Sort (/35,76 est./1.000 hab.), Camprodon (35,12 est./1.000 hab.) i Castell-Platja d’Aro (32,18 est./1.000 hab.).

divendres, 10 de març del 2017

El govern espanyol preveu ara l’estat d’excepció per frenar el procés, segons El Periódico




País > Principat

El govern espanyol preveu ara l’estat d’excepció per frenar el procés, segons El Periódico

Un escrit dirigit a la Comissió de Venècia diu que s’aplicaria, si el 155 resultés insuficient





El govern espanyol ha estudiat la possibilitat d’utilitzar l’article 116 de la Constitució espanyola, que fa referència als estats d’alarma, excepció i setge, per frenar el procés independentista en el cas que l’aplicació de l’article 155, que permet la suspensió de les atribucions de l’autogovern, fos insuficient. Així ho recull una informació d’El Periódico, que cita l’escrit d’al·legacions que l’executiu de Mariano Rajoy ha enviat a la Comissió de Venècia –que emet dictàmens sobre lleis dels estats membres– per justificar la legalitat de la reforma de la llei orgànica del Tribunal Constitucional. Aquesta reforma dota els magistrats de capacitat per a sancionar i suspendre els càrrecs públics que incompleixin els seus dictàmens. La Comissió emetrà un informe sobre la qüestió dissabte.
Segons El Periódico, l’escrit que el govern espanyol ha enviat a Venècia va més enllà de justificar la reforma i deixa clar que ho té tot preparat per a impedir que es faci un referèndum d’autodeterminació a Catalunya.
‘En el cas que hi hagués una forta reticència d’un govern regional o local, o de diversos, per complir amb les sentències i les decisions del Tribunal Constitucional, desafiant obertament els poders d’execució del tribunal, posant en risc el sistema constitucional en el seu conjunt, es podrà aplicar l’article 155. Si la situació fos més greu, aleshores l’article 116 també podria ser aplicable’, diu el text.
Segons la Llei 4/1981, que desplega l’article 116 de la constitució, es declararan els estats d’alarma, excepció o setge ‘quan circumstàncies extraordinàries fessin impossible el manteniment de la normalitat mitjançant els poders ordinaris de les autoritats competents’.
L’estat d’alarma es pot activar a ‘tot o part del territori nacional’ quan es produeixin ‘catàstrofes, calamitats, desgràcies públiques com ara terratrèmols, inundacions, incendis urbans o forestals o accidents de gran magnitud’, així com davant de crisis sanitàries, situacions de desproveïment o paralització de serveis púbics. L’executiu espanyol va activar l’estat d’alarma el 2011 durant la vaga de controladors. Aleshores va militaritzar els espais de control aeri per assegurar el funcionament normal de les instal·lacions.
L’estat d’excepció es pot activar ‘quan el lliure exercici dels drets i llibertats dels ciutadans, el funcionament normal de les institucions democràtiques, el dels serveis públics essencials per a la comunitat, o qualsevol altre aspecte d’ordre públic resultin tan greument alterats que l’exercici de les potestats ordinàries fos insuficient pe restablir-lo o mantenir-lo’.
La declaració de l’estat de setge es pot fer quan ‘es produeixi o amenaci amb produir-se una insurrecció o acte de força contra la sobirania o independència d’Espanya, la seva integritat territorial o l’ordenament constitucional, que no es pugui resoldre per altres mitjans’. En aquest cas, el govern ‘designarà l’autoritat militar’ que ‘sota la seva direcció hagi d’executar les mesures que procedeixin al territori al qual l’estat de setge es refereixi’.
El portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, ha assegurat que no sap quin és el contingut de l’escrit. ‘El govern deu haver presentat les seves al·legacions, i ara esperarà què diu la Comissió de Venècia.’ Segons Méndez de Vigo, aquest ‘és un tema jurídic enormement difícil’.

[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]

País > Principat La pressió europea pot fer cedir Madrid, segons el grup de Westminster sobre Catalunya Christopher Bambery, portaveu de la iniciativa parlamentària, diu que tots els integrants del grup són partidaris del reconeixement del dret d'autodeterminació dels catalans Per: Redacció 10.03.2017  09:13 Vilaweb El portaveu del grup de discussió sobre Catalunya que s’ha creat al parlament britànic, Christopher Bambery, creu que la pressió de les institucions europees pot fer cedir el govern espanyol per pactar un referèndum amb el govern català. En declaracions a l’ACN, ha dit que la UE hi podria intervenir si hi hagués ‘greus ingerències democràtiques’, com ara la inhabilitació de càrrecs electes o atacs contra la llibertat d’expressió. Tanmateix, espera que la UE no intervingui en el debat de la independència com ho va fer en el cas del referèndum d’Escòcia. Recorda, d’aquell cas, la ‘campanya de la por’ i les amenaces que els escocesos perdrien la nacionalitat europea si guanyaven el referèndum. Bambery diu: ‘No era cert en el cas d’Escòcia i no ho seria en el cas de Catalunya; és una condició que no es pot sostreure als ciutadans.’ Espera que la iniciativa d’aquest grup de discussió britànic encoratgi projectes similars. ‘Com més parlamentaris d’Europa donin suport al referèndum, més fàcil serà de convèncer el govern de Madrid que canviï d’actitud’, diu. Recorda que al grup hi ha diputats favorables a la independència i n’hi ha que no ho són, però que tots volen el reconeixement del dret dels catalans a l’autodeterminació. ‘Els catalans tenen el dret de ser consultats en referèndum, com va passar a Escòcia i al Quebec’, afirma. Bambery confia que el grup ajudi a explicar als membres del Parlament de Westminster la situació política que es viu a Catalunya. ‘Els parlamentaris són una audiència qualificada, no es formen una opinió només a través del que diu la premsa’, assegura. I subratlla la importància de poder dialogar i establir contactes amb diputats catalans. ‘Volem democràcia a Europa i creiem en el principi d’igualtat dels seus ciutadans, i això vol dir que el dret d’autodeterminació d’una nació com Catalunya sigui reconegut –explica–. També volem estar en contacte amb persones de Madrid que no donen suport a la independència per escoltar les seves raons.’ La presentació oficial del grup es farà dimarts al parlament britànic i comptarà amb la presència del conseller d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència, Raül Romeva. ‘Ens explicarà la persecució de càrrecs electes, que va més enllà dels grans noms com ara Carme Forcadell o Artur Mas, perquè hi ha més de quatre-cents casos oberts contra batlles i regidors a Catalunya’, recorda. La compareixença de Romeva també servirà, segons ell, per difondre la visió del govern català sobre la situació política actual i la solució que hi proposen. El grup de discussió inclou membres de les dues cambres que componen el parlament britànic, la Cambra dels Comuns i la dels Lords, i hi són representants membres del partit conservador, el laborista, els independentistes escocesos i gal·lesos i els nacionalistes social-demòcrates d’Irlanda del Nord. El paper dels independentistes escocesos El diputat del l’SNP George Kerevan ha estat l’impulsor d’aquest grup de discussió sobre Catalunya. ‘Hi ha un interès particular dels escocesos en Catalunya i per això hi ha tants membres de l’SNP al grup’, explica Bambery, que destaca el sentiment d’identificació que hi ha entre els independentistes escocesos i catalans. A més, preveu que si Catalunya convoca un referèndum al setembre, això tindrà un impacte sobre la situació a Escòcia i recorda que és molt probable que Escòcia convoqui un segon referèndum d’independència a final del 2018. Bambery lamenta que mentre els escocesos van poder decidir democràticament sobre la qüestió de la independència el 2014, als catalans se’ls nega aquesta oportunitat. ‘Per què els catalans no poden tenir aquest mateix dret al setembre, si viuen en una democràcia?’, es pregunta. ‘Les arrels franquistes del PP’ expliquen l’actitud del govern espanyol ‘Personalment, no em sorprèn l’actitud del govern espanyol. El PP té les seves arrels en aquells que donaven suport a Franco’, diu Bambery. I ho matisa així: ‘El PP no és un partit franquista ni feixista, però aquesta és la seva herència.’ I afegeix que el nacionalisme espanyol és una de les causes de la ‘incomprensió’ del govern espanyol. ‘L’estat espanyol no ha gestionat bé el llegat de la guerra civil; hi ha una història de persecució i repressió a Catalunya que s’ha de tenir en compte’, diu. Bambery lamenta que el govern del PP no entengui que els catalans es vulguin independitzar. Finalment, diu: ‘Quan l’estat espanyol amenaça de suspendre l’autonomia aplicant l’article 155 de la constitució rememora aquells anys.’ [Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.] Referèndum 2017

País > Principat

La pressió europea pot fer cedir Madrid, segons el grup de Westminster sobre Catalunya

Christopher Bambery, portaveu de la iniciativa parlamentària, diu que tots els integrants del grup són partidaris del reconeixement del dret d'autodeterminació dels catalans





El portaveu del grup de discussió sobre Catalunya que s’ha creat al parlament britànic, Christopher Bambery, creu que la pressió de les institucions europees pot fer cedir el govern espanyol per pactar un referèndum amb el govern català. En declaracions a l’ACN, ha dit que la UE hi podria intervenir si hi hagués ‘greus ingerències democràtiques’, com ara la inhabilitació de càrrecs electes o atacs contra la llibertat d’expressió.
Tanmateix, espera que la UE no intervingui en el debat de la independència com ho va fer en el cas del referèndum d’Escòcia. Recorda, d’aquell cas, la ‘campanya de la por’ i les amenaces que els escocesos perdrien la nacionalitat europea si guanyaven el referèndum. Bambery diu: ‘No era cert en el cas d’Escòcia i no ho seria en el cas de Catalunya; és una condició que no es pot sostreure als ciutadans.’
Espera que la iniciativa d’aquest grup de discussió britànic encoratgi projectes similars. ‘Com més parlamentaris d’Europa donin suport al referèndum, més fàcil serà de convèncer el govern de Madrid que canviï d’actitud’, diu. Recorda que al grup hi ha diputats favorables a la independència i n’hi ha que no ho són, però que tots volen el reconeixement del dret dels catalans a l’autodeterminació. ‘Els catalans tenen el dret de ser consultats en referèndum, com va passar a Escòcia i al Quebec’, afirma.
Bambery confia que el grup ajudi a explicar als membres del Parlament de Westminster la situació política que es viu a Catalunya. ‘Els parlamentaris són una audiència qualificada, no es formen una opinió només a través del que diu la premsa’, assegura. I subratlla la importància de poder dialogar i establir contactes amb diputats catalans.
‘Volem democràcia a Europa i creiem en el principi d’igualtat dels seus ciutadans, i això vol dir que el dret d’autodeterminació d’una nació com Catalunya sigui reconegut –explica–. També volem estar en contacte amb persones de Madrid que no donen suport a la independència per escoltar les seves raons.’
La presentació oficial del grup es farà dimarts al parlament britànic i comptarà amb la presència del conseller d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència, Raül Romeva. ‘Ens explicarà la persecució de càrrecs electes, que va més enllà dels grans noms com ara Carme Forcadell o Artur Mas, perquè hi ha més de quatre-cents casos oberts contra batlles i regidors a Catalunya’, recorda. La compareixença de Romeva també servirà, segons ell, per difondre la visió del govern català sobre la situació política actual i la solució que hi proposen.
El grup de discussió inclou membres de les dues cambres que componen el parlament britànic, la Cambra dels Comuns i la dels Lords, i hi són representants membres del partit conservador, el laborista, els independentistes escocesos i gal·lesos i els nacionalistes social-demòcrates d’Irlanda del Nord.
El paper dels independentistes escocesos
El diputat del l’SNP George Kerevan ha estat l’impulsor d’aquest grup de discussió sobre Catalunya. ‘Hi ha un interès particular dels escocesos en Catalunya i per això hi ha tants membres de l’SNP al grup’, explica Bambery, que destaca el sentiment d’identificació que hi ha entre els independentistes escocesos i catalans. A més, preveu que si Catalunya convoca un referèndum al setembre, això tindrà un impacte sobre la situació a Escòcia i recorda que és molt probable que Escòcia convoqui un segon referèndum d’independència a final del 2018.
Bambery lamenta que mentre els escocesos van poder decidir democràticament sobre la qüestió de la independència el 2014, als catalans se’ls nega aquesta oportunitat. ‘Per què els catalans no poden tenir aquest mateix dret al setembre, si viuen en una democràcia?’, es pregunta.
‘Les arrels franquistes del PP’ expliquen l’actitud del govern espanyol
‘Personalment, no em sorprèn l’actitud del govern espanyol. El PP té les seves arrels en aquells que donaven suport a Franco’, diu Bambery. I ho matisa així: ‘El PP no és un partit franquista ni feixista, però aquesta és la seva herència.’ I afegeix que el nacionalisme espanyol és una de les causes de la ‘incomprensió’ del govern espanyol. ‘L’estat espanyol no ha gestionat bé el llegat de la guerra civil; hi ha una història de persecució i repressió a Catalunya que s’ha de tenir en compte’, diu. Bambery lamenta que el govern del PP no entengui que els catalans es vulguin independitzar. Finalment, diu: ‘Quan l’estat espanyol amenaça de suspendre l’autonomia aplicant l’article 155 de la constitució rememora aquells anys.’

[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]

Petrolis Independents comença aquest dissabte a retirar les plaques franquistes de Lleida

Política

Petrolis Independents comença aquest dissabte a retirar les plaques franquistes de Lleida

Una artista garrotxina s’ha ofert a la companyia de benzineres per comprar totes les plaques que treguin per fer-ne una escultura
Plaques de l'Institut Nacional de la Vivenda | ACN/ CiU Lleida


La companyia de benzineres Petrolis Independents començarà aquest dissabte a retirar les primeres plaques franquistes dels 342 edificis de la ciutat de Lleida on encara perviu aquest símbol, després d’obtenir per escrit l’autorització de l’alcalde de la Paeria, Àngel Ros, perquè puguin ocupar la via pública, si s’escau, per poder-les treure amb l'autorització dels veïns. Aquest divendres Petrolis Independents farà una crida a través de les xarxes socials per demanar voluntaris que col·laborin en la retirada, fent servir el hastag #Francohamort. Les persones interessades també tenen l’opció d’enviar un correu electrònic a info@petrolisindependents.cat.

A més, Petrolis Independents adreçarà en els pròxims dies una carta als presidents de  les comunitats de veïns que tinguin una placa franquista a la façana per oferir-los treure-la immediatament sense cap cost.  Els propietaris de la firma petroliera expliquen que contactaran aviat amb aquells responsables de comunitat que no responguin a la petició. Els pròxims dies la plataforma Lleida Lliure de franquisme enviarà un correu a totes les associacions de veïns del municipi per comunicar-los el dia de retirada de les plaques i per preguntar-los-hi si tenen algun inconvenient. La plataforma i Petrolis els donaran quinze dies per respondre i a partir d’aquell moment atendran les peticions que els arribin i posteriorment retiraran “d’ofici” aquelles sobre les quals la comunitat de veïns no s’hagi pronunciat.

Tanmateix, els propietaris de l'empresa, Joan Canadell i Jordi Roset, han volgut recordar públicament a l’alcalde Àngel Ros que “està incomplint la Llei de Memòria Històrica, que estableix molt clarament que els ajuntaments, amb els seus propis recursos, han d’eliminar els símbols franquistes que perviuen als seus municipis”. I han reblat: “alcalde, no pateixi, la societat civil sempre actua quan els governants no responen”.

Comprar les plaques

D’altra banda, una artista garrotxina s’ha ofert a la companyia de benzineres de baix cost per comprar totes les plaques que treguin per fer-ne una escultura. Des de Petrolis responen que “les plaques no estan a la venda” però que potser els hi regalen. L’empresa explica que faran públic el cost de la retirada de les plaques un cop hagin conclòs l’acció.

divendres, 3 de març del 2017

La independència, mig punt més a prop segons el termòmetre de VilaWeb

País > Principat

La independència, mig punt més a prop segons el termòmetre de VilaWeb

'Del 0 al 100, en quin punt es troba Catalunya en el camí cap a la independència?' Repetim, com cada mes, la mateixa pregunta a cinquanta persones de referència en diversos àmbits d'actuació



Aquest mes el termòmetre de la independència diu que hem recorregut un 71,68% del procés. Mig punt més a prop de la fita que el mes febrer. En conjunt, els participants creuen que som en un punt força estable, seguint una tendència lleugerament ascendent. L’augment de més de tres punts del mes passat va ser conseqüència de l’acord de pressupost entre Junts pel Sí i la CUP. En canvi, aquesta vegada els judicis del 9-N no han fet créixer tan accentuadament l’optimisme.
L’argument més repetit per a mantenir la puntuació i, fins i tot, augmentar-la, ha estat l’actitud de l’estat i la judicialització de la política. ‘L’estat espanyol i les seues circumstàncies cada vegada s’assemblen més a una fàbrica d’independentistes’, diu el cantant Pau Alabajos, una declaració que descriu un estat d’opinió generalitzat.
Alabajos, Pau – Músic
67% fletxa-verda «Durant el mes de febrer del 2017 els processos judicials han evidenciat claríssimament que a l’estat espanyol tothom no és igual davant la llei. Com diria Orwell, ‘tots els animals són iguals, però hi ha animals que són més iguals que uns altres’. El sistema judicial espanyol s’ha decantat per protegir els privilegis de la corona, eludint els indicis de corrupció que afecten la infanta Cristina i el cunyat del rei, Iñaki Urdangarin. En canvi, el mateix sistema judicial ha castigat el raper de Mallorca Josep Valtònyc amb tres anys i mig de presó pel fet de fer un rap contra la monarquia. I, per acabar-ho d’adobar, les urnes acaben també als tribunals: la màxima expressió de la democràcia posada en dubte en seu judicial. L’estat espanyol i les seues circumstàncies cada vegada s’assemblen més a una fàbrica d’independentistes»
Gener 2017 (65%) Febrer 2017 (66%)
Albinyana, Pep – Periodista
75% fletxa-verda «Com sempre s’ha dit, les presses no duen cosa bona. I a més, tampoc no tenim cap necessitat de córrer. Hem arribat al 75% del camí, una miqueta més avant que fa dos mesos, però és que ja tenim la meta a la vista, amb l’únic entrebanc que ara li queda a la part contrària: confiar que això que volem és impossible, per més evidències que hi haja que ara la impossibilitat ja és no anar-se’n. Podem acabar l’últim tram sense córrer; millor sense córrer, que sempre hi ha el perill d’entrebancar-se. I potser encara, sense voler, seran ells que ens acostaran la meta, digueu-ne referèndum o digueu-ne DUI.»
Gener 2017 (70%) Febrer 2017 (70%)
Altaió, Vicenç – Escriptor i pensador
50% fletxa-verda «Fins ara, en l’oscil·lació del combat polític, havia considerat que érem al cent sobre cent d’assolir la fi del procés: la legitimitat democràtica, el procés participatiu i la mobilització ciutadana, la feinada interna i la projecció internacional. Ara som per primera vegada a 50, a punt. Per una banda, els instruments clàssics de poder d’un estat vuitcentista en plena regla (que no menystenim) i, de l’altra, la voluntat de decidir lliurement. Cada dia més a prop.»
Gener 2017 (100%) Febrer 2017 (100%)
Antich, Xavier – Filòsof
55% fletxa-verda «Durant el darrer mes, al meu entendre, no hi ha hagut variacions substancials ni remarcables que permetin de pensar que som més a prop o més lluny de la independència que ara fa un mes. Això no vol dir que alguns esdeveniments que hi han tingut lloc no siguin importants, sinó que no ho són, tal com ho veig, respecte de la pregunta que se’ns fa.»
Gener 2017 (51%) Febrer 2017 (55%)
Bertran, Lloll – Actriu
88% fletxa-verda «Els judicis del 9-N deterioren la ja prou deteriorada democràcia de l’estat espanyol i impulsen la nostra victòria. Tal com, si fa no fa, diu Shakespeare a Hamlet, ‘Alguna cosa fa pudor de podrit a Madrit
Gener 2017 (80%) Febrer 2017 (85%)
Boatella, Dolors – Creativa
49,99% fletxa-verda «Gairebé es pot sentir l’olor dels tancs entrant per la Diagonal. El referèndum (50%) és a tocar. Després dels últims judicis polítics i de l’èxit de l’operació diàleg amb el govern espanyol, crec que si s’obrís la consulta a tot Espanya, fins a Castilla-La Manxa votarien a favor.»
Gener 2017 (40%) Febrer 2017 (49,9%)
Bosch, Núria – Doctora en ciències econòmiques per la UB i membre del CATN
80% fletxa-verda «Em mantinc. Els judicis del president Mas, Ortega i Rigau i també el de Francesc Homs crec que han fet augmentar la base independentista, però fins que no se’n sàpiguen les sentències no se’n pot fer una avaluació correcta de l’efecte, ja que segons quines siguin, el procés pot evolucionar d’una manera o altra. Els pròxims mesos són crucials.»
Gener 2017 (70%) Febrer 2017 (80%)
Burniol, Ramon – Membre de l’ANC del Berguedà
75% fletxa-verda «Un mes de febrer amb molta activitat. El procés judicial contra Mas, Ortega, Rigau i Homs, ha servit per a unir les forces independentistes. Han tornat a insinuar noves proves de la corrupció del 3%, hi ha hagut nous escorcolls, han volgut sembrar el dubte amb les declaracions de Mas, han intentat fer veure que Puigdemont negociava a l’esquena de JxSí i de la CUP… Tot s’ha fet amb l’objectiu de dividir els partits independentistes, però aquesta vegada la reacció dels partits ha estat d’unió davant l’adversari comú. Això esvaeix dubtes dels indecisos sobre la cohesió i estabilitat del moviment. Les adhesions al Pacte Nacional pel Referèndum i la proposta de modificar el reglament del parlament refermen la força de les accions.»
Gener 2017 (65%Febrer 2017 (70%)
Calafat, Rosa – Lingüista
65% fletxa-verda «Pens que els darrers esdeveniments omplen encara més de consciència col·lectiva l’asimetria que l’estat espanyol ens ha aplicat. Ara tanmateix ens resta aquest 40% que s’ha de remenar dins les golfes polítiques. Poc soroll, i documents d’estat catalans, redactats per nosaltres i per a nosaltres.»
Gener 2017 (60%) Febrer 2017 (65%)
Canal, Mireia – Membre de l’ANC del Berguedà
77% fletxa-verda «Els passos que fa l’estat espanyol crec que no li van a favor i fa la sensació que actua a la desesperada. Hem de ser conscients de les nostres forces i les de l’estat. Nosaltres tenim la raó, mentre que l’estat té els mitjans coercitius, econòmics i de comunicació. Això ens dificulta arribar a una part important de la població del nostre país. Enfront d’aquestes actuacions de l’estat, hem d’esperar que els qui encara no s’han afegit al nostre camí d’alliberament, s’adonin de què passa i ens hi acompanyin.»
Gener 2017 (70%) Febrer 2017 (75%)
Cardús, Salvador – Doctor en ciències econòmiques i membre del CATN
85% fletxa-verda «No ens hem mogut d’on som, que és molt. Anem acabant d’instal·lar el camp per a l’ascensió final, i cal assegurar la posició i esperar el millor moment. El 6 de febrer va mostrar que tothom era al seu lloc. El judici d’Homs servirà per a mesurar les dificultats de l’ascensió final. Les actuacions judicials recents confirmant el caràcter polític de les acusacions o les oportunes intoxicacions informatives sobre corrupcions hipotètiques, també són indicacions del clima. Ara mateix, no retrocedir ja és avançar. Però l’atac al cim no ha començat.»
Gener 2017 (85%) Febrer 2017 (85%)
Casagran, Roc – Escriptor
77% fletxa-verda «Diria que continuem si fa no fa on érem, però m’imagino que hi ha un seguit de gestions enfocades a fer el referèndum que, per prudència, no es fan públiques per no facilitar la guerra bruta del govern espanyol. Em sembla que el gest de Nuet denunciant la persecució per motius polítics, tot i que ell no sigui obertament independentista, és una notícia molt bona pel que fa a la unitat dels demòcrates.»
Gener 2017 (75%) Febrer 2017 (76%)

Codines, Rosa Maria – Presidenta d’Òmnium del Tarragonès
80% fletxa-verda «Crec que som ben a prop perquè la situació judicial es va tornant insostenible. La majoria independentista que hi ha al parlament caldrà ha de prendre decisions fermes. Malgrat tot, penso que la línia vermella serà quan es processin els càrrecs electes, com la presidenta i els membres de la mesa. Ara ens cal serenitat, dignitat i molta esperança. La tenacitat per a aconseguir l’objectiu serà clau i, a més a més, hem de fer les coses ben fetes, sense cometre cap error.»
Gener 2017 (75%) Febrer 2017 (80%)
Coromines, Diana – Editora, escriptora i traductora
80% fletxa-verda «Mentre ens preparem per convocar el referèndum des d’una nova legalitat –situació molt diferent de la del 9-N, que era autonòmica–, s’enforteix, a mesura que avancen els judicis contra els nostres polítics i contra la democràcia, el múscul fonamental per a culminar el procés: la mobilització popular. Alhora, als parlaments i cancelleries d’Europa, sobretot al nord, segueixen de prop tot això que passa. Anem bé.»
Gener 2017 (75%) Febrer 2017 (80%)
Colomer, Neus – Membre de l’ANC de Palafrugell
75% fletxa-verda «Aquest últim mes s’ha intensificat l’agressivitat de l’estat, amb amenaces d’investigació i querelles als nostres parlamentaris, i multes a les entitats independentistes. Però tot això no ha fet sinó fer augmentar els nostres suports i fer créixer el descrèdit democràtic de l’estat. Si ens mantenim units, no ens posem nerviosos i no caiem en la provocació ho tenim a tocar.»
Gener 2017 (75%) Febrer 2017 (75%)
Corrons, Jordi – President d’Òmnium Bages
80% fletxa-verda «Aquestes darreres setmanes, l’independentisme, tant l’institucional com el de les entitats sobiranistes i el popular, demostra una solidesa i una maduresa de primer nivell a l’hora de respondre a les ofensives judicials, mediàtiques i polítiques orquestrades des de l’estat espanyol. Entrem en la fase decisiva del procés que ens ha de dur a fer el referèndum, i ara més que mai és important no cometre errors i mantenir la unitat d’acció.»
Gener 2017 (70%) Febrer 2017 (75%)
Cotarelo, Ramón – Catedràtic de la UNED
80% fletxa-verda «No crec que hagi canviat res des del mes passat. Hi ha un compàs d’espera. Els processos judicials poden ser un accelerador o un fre. El govern central està movent-se i el bloc independentista dubta davant d’una decisió crucial: avançar el referèndum o no.»
Gener 2017 (75%) Febrer 2017 (80%)
Delgado, Manuel – Doctor en antropologia i professor de la UB
92% fletxa-verda «La incomprensible actuació de l’estat espanyol beneficia l’avenç del procés. L’última mostra de la seva incompetència ha estat l’exclusió de Joan Josep Nuet de la querella, amb la impecable resposta del diputat de Catalunya Sí que es Pot. L’única esperança que té l’estat és mantenir el 52% que no va decantar-se per partits independentistes, una situació que pot fer el tomb quan els comuns no tinguin més remei que definir-se.»
Gener 2017 (90%) Febrer 2017 (90%)
Deulofeu, Joan – Membre de l’ANC de Palafrugell
85% fletxa-verda «Els dos judicis del 9-N ens transmeten una imatge d’un TC barroer. Tampoc no es percep que la maquinària de l’estat estigui gaire fina en general, fent proves aquí i allà però sense denotar unes clares idees. Aquí també fem errors, naturalment, però anem fent el nostre camí amb una direcció clara, acabar les lleis de desconnexió i anar per feina. Potser expliquem massa coses. Continuo creient que serà difícil d’arribar al setembre.»
Gener 2017 (75%) Febrer 2017 (80%)
Domingo, Jordi – Advocat i membre de Constituïm
85% fletxa-verda «A mesura que passa el temps, tot va prenent la forma definitiva. El bloc independentista dóna exemple de compartir objectius més enllà de les diferències; la feina ben feta s’acumula inexorablement; des del punt de vista internacional no hi ha res que, de moment, grinyoli; el govern de l’estat posa cada vegada més en evidència –dins i fora– les seves pròpies mancances democràtiques i la més absoluta incapacitat de gestionar i resoldre el conflicte, maniobrar en termes democràtics i negociar com faria un veritable país democràtic. Tot se li ha escapat literalment de les mans. Ja no hi és a temps i això ens fa avançar. Ara només cal que la gent persistim i perseverem, tot preparant-nos per l’última escomesa final. La llei de transitorietat i el referèndum seran moments clau.»
Gener 2017 (80%) Febrer 2017 (80%)
Escriche, Lluís – Membre de l’ANC de Berga
70% fletxa-verda «Continuem el camí sense defallir, però, tot i el cop de força del 6-F i de la discriminació ideològica de la ‘justícia’ de l’estat encausant només una part dels membres de la mesa del parlament, encara estem mancats de vots per a assegurar-nos la victòria al referèndum.»
Gener 2017 (65%) Febrer 2017 (69%)
Folch, Àngels – Membre del secretariat nacional de l’ANC
84% fletxa-verda «Aquest darrer mes hi ha hagut molt soroll. El soroll dispersa, atabala i pot causar confusió. I tinc la impressió que continuem més o menys o érem. Hem entrat fa dies en la fase de la incertesa. Cada dia es farà més difícil d’analitzar la situació. Cada dia que passa necessitarem més serenitat per a allunyar-nos del soroll mediàtic i poder valorar amb el cap fred i desapassionadament on som.»
Gener 2017 (80%) Febrer 2017 (84%)
Forcades, Teresa – Metgessa, teòloga i monja benedictina
70% fletxa-verda (*)
Gener 2017 (60%) Febrer 2017 (70%)
Gabancho, Patrícia – Periodista i escriptora
77% fletxa-verda «Repeteixo la xifra del mes anterior perquè hem d’anar amb compte amb la pretensió d’avançar a gambades en poc temps. El procés continua endavant però estem encara en el mateix tram de camí. I això és bo perquè significa que no reculem ni perdem forces, entre altres coses perquè els fets de cada dia –l’espectacle de la justícia, la manca de resposta política de l’estat– ens hi reafirmen. Tot va bé. Tothom és al seu lloc.»
Gener 2017 (75%) Febrer 2017 (77%)
Gili, Eulàlia – Membre de l’ANC de Palamós
85% fletxa-verda «Els judicis recents no fan sinó enfortir la unitat, tan necessària, i obrir els ulls als demòcrates no-independentistes. Potser ara la clau és actuar amb total determinació i sense complexos perquè es visualitzi un tsunami guanyador per assolir el 100%.»
Gener 2017 (50%) Febrer 2017 (80%)
Giner, Roser – Autora del bloc ‘Chào ông Viêt Nam‘ de VilaWeb i membre de l’ANC
97% fletxa-verda «Ens hi anem aproximant. Aquest últim mes no ens hem mogut gaire. El ritme és el que és. El nostre parlament i els 72 diputats i el govern de la Generalitat continuen ferms i fent la feina. Un període en què s’han parat tots els cops i embats de l’estat del ‘reino de España’. I si finalment, com sembla, s’impedeix el referèndum, el xoc de trens serà ja un fet. Cal continuar eixamplant el teixit social i no ho farem sols, els fets d’aquest últim mes amb els judicis i possibles inhabilitacions acabaran la feina. Una vegada entri la llei de transitorietat al Parlament, els tres mesos vinents seran definitius. Som a l’últim tram.»
Gener 2017 (95%) Febrer 2017 (97%)
Ibarz, Mercè – Escriptora, periodista i doctora en comunicació audiovisual per la UPF
66% fletxa-verda «Torno a dir que una cosa és fer el referèndum, una altra guanyar-lo i una tercera l’estat propi. En el termòmetre de la independència no veig ara mateix més temperatura amunt que la febre provocada per les bestieses de l’estat espanyol, d’una miopia democràtica esfereïdora. Si pitjor, millor? Tal vegada: la por, fora. Ara: si parlem de la voluntat democràtica de la ciutadania de decidir-se per la independència, no cal ser dels comuns ni compartir els seus idearis i giragonses analítiques per a sospitar que el fum que a tanta gent ens surt pel nas està cegant massa ulls, per dir-ho amb la cançó. Ni miopia democràtica ni ceguesa indepe: apamar. Ja ho sé, ja ho sé: a Catalunya sempre se li demana més, el màxim (com a les dones, quina creu). Però mira, per alguna cosa deu ser (potser provoca enveja civilitzadora, com les dones: que aquí també et pelen, eh). Fer un estat és avui més compromès que mai, no trobeu?»
Gener 2017 (60%) Febrer 2017 (65%)
Isern, Joan Josep – Crític literari, escriptor i autor del bloc ‘Totxanes, totxos i maons‘ de VilaWeb
84% fletxa-verda «S’ha constatat una vegada més la incompetència de les institucions espanyoles per a entendre que passa aquí. Espanya mai no ens falla i aquest febrer ho ha demostrat novament: ha continuat la persecució dels tribunals contra els nostres polítics mentre que, paral·lelament, la mateixa ‘justícia’ espanyola alliberava membres de la família Borbó i els permetia que continuessin fent la viu-viu a Suïssa. La democràcia a Espanya s’ha fos. Ja no existeix. S’han instal·lat en el post-franquisme, i encara gràcies.»
Gener 2017 (75%) Febrer 2017 (80%)
Lázaro, Pilar – Membre de l’ANC d’Olvan
83% fletxa-verda «El camí és costerut. Hem passat uns dies confusos i suposo que això anirà in crescendo, però de moment tot resta igual. El poble continua responent quan cal. El 6-F ho va tornar a demostrar. No tinc tan clar que alguns polítics estiguin a la mateixa alçada.»
Gener 2017 (80%) Febrer 2017 (83%)
Llombart, Jofre – Periodista
53,3% fletxa-verda «És el mateix percentatge que vaig posar ara fa un mes. No hi percebo cap canvi substancial. Sí que han passat coses però crec que des de fa temps les posicions no es mouen: els partidaris de la independència no han deixat de ser-ho i els qui s’hi oposen ho continuen fent. No s’ha fet cap avenç ni tampoc cap retrocés.»
Gener 2017 (48%) Febrer 2017 (53,3%)
Lluís, Joan-Lluís – Escriptor
69% fletxa-verda «La pressió espanyola, com era previsible, s’intensifica. Barroera al punt just per a desviar una mica més la simpatia internacional cap a Catalunya.»
Gener 2017 (62%) Febrer 2017 (67%)
López Bofill, Hèctor – Escriptor i doctor en dret i professor de la UPF
70% fletxa-verda «La repressió exercida per l’estat espanyol contra càrrecs electes pot desencadenar un moviment de protesta decisiu i una certa atenció per part de la comunitat internacional. El catalitzador d’un gest rupturista no vindrà tant de l’exercici de propostes democràtiques per part dels catalans –difícilment practicables en el context constitucional espanyol– com de la reacció als poders coactius de l’estat.»
Gener 2017 (50%) Febrer 2017 (55%)
Martí, Tomeu – Periodista
87% fletxa-verda «Honestament tenc molts dubtes de si hem avançat o no. Els aparells de l’estat espanyol ha engegat tota la maquinària per generar confusió: aparell judicial perseguint els independentistes, filtracions de reunions i contactes, pressió mediàtica constant damunt els líders independentistes i guerra bruta contra persones i entitats de l’independentisme. I, malgrat tot això, veig clar que no hem retrocedit. L’independentisme ha aguantat prou bé tota aquesta pressió, però ara li caldrà fer un esforç de cohesió més gran que mai. Contra els atacs que s’acosten, cal assumir que, pel bé col·lectiu, alguns líders hauran de sacrificar-se, que avui, per fortuna, no vol dir ser afusellats sinó suportar persecució general i allò que als EUA en diuen Character assassination. Malgrat els dubtes, situaré el procés en el 87%.»
Gener 2017 (80%) Febrer 2017 (85%)
Martínez-Vernis, Núria – Poeta
40% fletxa-verda «El percentatge dins el meu cervell baixa. Ara diria un 40, i no per falta de voluntats sinó pels impediments, que en són molts, i semblen infranquejables. I no cal ambicionar uns terminis tan curts de celebracions de referèndums o declaracions d’independència.»
Gener 2017 (70%) Febrer 2017 (50%)
Mesquida, Biel – Escriptor i poeta
75% fletxa-verda «Crec que hi ha una clara tendència per part del poder de l’estat central a tacar el procés de paranys. Els més clars són els jurídics, però també actuen amb mala fe en altres àmbits. Mentrestant, les posicions independentistes són cada cop més nítides, clares i ètiques per part d’aquells que creuen el que practiquen i practiquen el que creuen.»
Gener 2017 (90%) Febrer 2017 (60%)
Murlà, Josep – Membre de l’ANC del Baix Empordà
90% fletxa-verda «Potser ho escric més amb el cor que no pas amb el cap, però vull creure que continuem avançant en el bon camí malgrat tots els entrebancs. Ara no podem defallir, després de tant temps de lluita. Cal preparar-nos per quan sigui el moment d’empènyer i de comprometre’ns tots. Ningú no va dir que seria fàcil.»
Gener 2017 (51%) Febrer 2017 (85%)
Obrador, Pau – Sociòleg, geògraf i professor a la Universitat de Northumbria
70% fletxa-verda «El mes de febrer hem vist com Espanya accelerava el xoc de trens amb l’ajuda de fiscals i jutges. L’executiu s’ha menjat el poder legislatiu i el judicial en una operació que fa olor de cop d’estat. La judicialització del procés demostra l’extraordinària feblesa de la seva estratègia política. Tanmateix, no podem desestimar mai la seva força. De comandar en saben molt. Mentrestant des de Catalunya anem a pas de tortuga perquè volem fer les coses bé. Encara no tenim ni pressupost, ni llei de desconnexió ni hem començat la campanya del referèndum. Alerta que amb tanta cautela el tren no ens passi per damunt. Tanmateix, una cosa em fa ser optimista. La unitat i la convicció del sobiranisme és més gran mai. I és que Espanya no deixa aire per respirar. Entre Rajoy i el sobiranisme només hi ha terra cremada.»
Gener 2017 (65%) Febrer 2017 (70%)
Olid, Bel – Escriptora i presidenta de l’AELC
55% fletxa-verda «La resposta injustificable de l’estat indigna també molta gent que no és independentista, alhora que uneix els que ja ho eren. És útil de tenir un enemic comú, ens concentra en l’objectiu principal i relaxa les batalles internes. Això només pot ser positiu.»
Gener 2017 (51%) Febrer 2017 (51%)
Oliveres, Arcadi – Professor d’Economia a la UAB i activista
37% fletxa-verda «Crec que el comptador no s’ha mogut de lloc perquè encara no se saben les sentències dels judicis que han marcat aquest últim mes. Sobre els processos que veiem aquests dies, tinc la impressió que hi ha errors en totes dues bandes. El govern espanyol, perquè respon a la política amb judicis. I Mas, Oretega i Rigau, perquè s’han escapolit de la responsabilitat de 9-N. És una qüestió d’estratègia i si es vol mostrar el desacord amb la judicialització de la política, s’ha de mostrar desobediència en tots els actes.»
Gener 2017 (37%) Gener 2017 (37%)
Otamendi, Martxelo – Periodista
70% fletxa-verda «Després dels dos judicis –el de Mas, Ortega i Rigau i el d’Homs–, és clar que el sentiment independentista en surt reforçat. I aquells que no el senten, també poden sentir-se agredits de veure que un polític pot ser inhabilitat per haver organitzat una consulta. Tinc la sensació que Madrid no va aturar la maquinària judicial a temps i ara se’ls ha escapat de les mans.»
Gener 2017 (48%) Gener 2017 (65%)
Pasqual, Gemma – Escriptora i vice-presidenta de l’Associació Cultural del País Valencià
75% fletxa-verda «Com diu Martí i Pol, serem allò que vulguem ser… Però no ens ho faran fàcil. Han posat en funcionament tota la maquinària judicial, no serà un joc net. El poble català ha d’estar preparat, mantenir el cap fred i no abandonar l’objectiu.»
Gener 2017 (80%) Gener 2017 (80%)
Passola, Isona – Presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català
70% fletxa-verda «Continuem en un 70%. Durant aquest mes la judicialització política del procés ha fet encara més evident la manca d’interès d’Espanya per a dur a terme el projecte de diàleg. Arran d’aquesta clara negativa, cada vegada hi ha menys dubte que l’única opció que queda és tirar pel dret i fer el nostre camí cap a la independència.»
Gener 2017 (65%) Gener 2017 (70%)
Peretó, Juli – Bioquímic i professor de la Universitat de València
90% fletxa-verda «No modifique la meua puntuació perquè l’escalada d’agressivitat mediàtica i judicial i l’absència de diàleg constructiu continua empentant costera avall el procés.»
Gener 2017 (90%) Febrer 2017 (90%)
Pérez, Carmen – Sociòloga
50% fletxa-verda «En aquest últim mes, les coses més importants han passat dins les sales dels jutjats. Això ha contribuït a la mobilització d’una part –minoritària– de l’independentisme i segurament contribueix a constatar els dèficits democràtics de l’estat espanyol. No obstant això, en aquestes últimes setmanes no hi ha hagut cap avenç significatiu en el procés d’independència. Caldrà esperar l’aprovació de les lleis de desconnexió i la convocatòria del referèndum.»
Gener 2017 (50%) Febrer 2017 (50%)
Pijoan, Gerard – President d’Òmnium Eixample
65% fletxa-verda «Mantinc la puntuació del mes anterior perquè en el procés cap a la independència no hem fet cap pas destacat. Tot i que hem vist certs indicis positius respecte de la consolidació de la majoria social independentista. Per exemple, els judicis del 9-N ens corroboren que no hi ha pacte possible amb l’estat. La persecució judicial dels anhels democràtics de la societat catalana pot acabar essent un dels elements que facin decantar els sobiranistes no independentistes cap al sí. I les amenaces d’intervenció per part d’alguns mitjans espanyols i certs partits polítics és la millor mostra que la independència és factible i, sobretot, que no saben com aturar-la.»
Gener 2017 (60%) Febrer 2017 (65%)
Pont, Albert – President del Cercle Català de Negocis
65% fletxa-verda «Continuem en la Catalunya autonòmica. L’operació Catalunya i els processos judicials contra polítics catalans per la convocatòria del 9-N han fet impacte en la comunitat internacional perquè evidencien la baixa qualitat democràtica de l’estat espanyol. Però no implicaran un avenç significatiu en el procés cap a la independència fins que no tinguem les sentències fermes i decidim d’incomplir-les.»
Gener 2017 (65%) Febrer 2017 (65%)
Sabartés, Delfí – Membre de l’ANC Bellaterra
87% fletxa-verda «L’estat ha intensificat el to amenaçador i s’hi han implicat mitjans que, desacomplexats, ara són portaveus dels missatges de la caverna mediàtica espanyola. Són moviments clàssics per a guanyar el relat, de cara a l’interior i sobretot, de cara a l’exterior. Mentre no es convoqui el referèndum les agressions de l’estat i tots els mitjans espanyols creixeran per evitar que es convoqui. Des de Catalunya hi ha una certa pausa institucional malgrat els assetjaments judicials i els incompliments polítics de tota mena. Sí que es denuncien els fets, però en to moderat i de bona educació. També convé guanyar el relat d’acord amb els valors que han caracteritzat el procés i sobretot, treballar per tenir-ho tot a punt per quan calgui.»
Gener 2017 (85%) Febrer 2017 (87%)
Solano, Xavier – Politòleg
45% fletxa-verda (*)
Gener 2017 (40%) Febrer 2017 (45%)
Tubella, Imma – Catedràtica de comunicació i ex-rectora de la UOC
77% fletxa-verda «Més que avançar, ens consolidem a poc a poc. Sobretot, gràcies als errors d’un estat que prefereix la judicialització abans que el diàleg. De tota manera, crec que ens cal una gran coalició, amb vista al referèndum. La impossibilitat d’exercir el dret de vot legitima les nostres accions i ens dóna una base de suport molt àmplia.»
Gener 2017 (75%) Febrer 2017 (75%)
Ustrell, Ricard – Periodista
30% fletxa-verda «Continuem amb la política passiva. Els judicis que hi ha hagut aquest mes influeixen i acceleren el batec, però fins que no deixin de portar les crosses el procés continua coix. No tenim clar quin serà el marc jurídic que permetrà de fer un referèndum. Tampoc no sabem del cert si la desobediència es preveu com una via més, real, per a impulsar-ho. Tant els qui defensen el sí com els qui defensarien el no: data, pregunta i a treballar!»
Gener 2017 (25%) Febrer 2017 (28%)
(*) Teresa Forcades i Xavier Solano no han pogut participar en aquesta onada i per a fer el càlcul. Hem respectat la puntuació que van posar el mes passat.
[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]