Les defenses desarticulen el “Comando Rebujito” a l’espera de De los Cobos
Els lletrats del Parlament deixen desprotegida Forcadell | Batussa de Marchena amb els lletrats | Sense igualtat d’armes
per Quico Sallés (Tribunal Suprem)
04/03/2019
23:12
elMón
|
Diuen que el dilluns és un mal dia. Tot i aquesta divisa popular, el president la sala Penal del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, ha decidit habilitar els dilluns i no pas els divendres per enllestir la feina de la causa especial 20907/2017, el judici del procés. Però no en tindrà prou. Era previsible. De fet, aquest primer dilluns habilitat no ha fallat al mal averany i s’ha deixat dos testimonis al rebost, el delegat del govern espanyol durant la tardor de 2017, Enric Millo, i l’exconsellera de Presidència, Neus Muntè. Dos noms que demà hauran de competir amb una de les grans estrelles esperades del procés: el Coronel Diego López de los Cobos, el coordinador del fiasco de l’acció policial del Primer d’Octubre.
De los Cobos ha agafat més importància per a les defenses. Els lletrats dels acusats ja esmolen gavinets, després que hagin desarticulat el “comando rebujito”, el nom amb què es coneixia per Madrid, l’antiga cúpula del ministeri de l’Interior, amb Juan Ignacio Zoido, de cap de files i José Antonio Nieto de Secretari d’Estat de Seguretat. Tots eren de Sevilla, d’aquí el nom d’aquesta beguda típica de mançanilla amb gasosa per identificar-los. “Aquell ministeri sempre estava de Feria de Abril, i els caps de setmana -de divendres a dilluns- sempre es buscaven actes per la zona”, expliquen alguns dels veterans que segueixen la crònica ministerial. Fins i tot, el diumenge Primer d’Octubre de 2017, Zoido anava a anar a Andalusia, però es va quedar al seu despatx de Madrid. Una situació estranya ja que al gabinet de crisi de la Moncloa, comandat per Soraya Saenz de Santamaria, que no el volia veure ni en pintura per la seva relació amb Dolores de Cospedal.
Nieto i la policia exemplar
La compareixença de Zoido dijous i la d’aquest dilluns de Nieto han tingut un to molt diferent entre sí. Nieto ha assumit la defensa política dels operatius, ha qualificat “d’exemplar” l’actuació policial, ha carregat els neulers contra els Mossos i ha negat que la policia “fes càrregues”. De fet, ha contradit Soraya Saenz de Santamaria i ha informat que abans del 8 de setembre ja es planteja l’enviament de dotacions policials a Catalunya. Així mateix, s’ha vantat que la policia i la Guàrdia Civil no van utilitzar tota la força que podien arribar a utilitzar.
Nieto ha donat alguna alegria a la Fiscalia fins al punt que ha gosat assegurar que la Moncloa va proposar descafeïnar el referèndum a un nivell més baix que el 9N oferint pau policial a canvi de votar a places i espais oberts. Nieto ha tonat a evidenciar l’obsessió gairebé malaltissa que l’excúpula d’Interior i policial tenia i té amb el Major dels Mossos Josep Lluis Trapero. L’aleshores número dos del ministeri ha donat unes explicacions a les acusacions sobre el plantejament a Catalunya com si un general nord-americà expliqués al detall els operatius a Vietnam. Si Nieto ha aguantat bé l’interrogatori de la fiscalia -clarament entrenat i assajat- no ha resistit l’empenta de les defenses.
La seu la CUP, els Mossos i l’estranya desaparició dels policies ferits
Ha obert el foc Xavier Melero, l’advocat de Joaquim Forn, que no s’ha estat de romanços. Amb la seva tècnica d’interrogatori dura, eficaç i directa ha fet caure Nieto que assegurava que complia ordres de la instrucció de la fiscalia. Melero li ha recordat que l’ordre del ministeri fiscal havia caigut i manava una interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia que prohibia precintar llocs públics on es fessin altres activitats fins que no arribés la jornada de l’1-O. També l’ha fet caure en errades clamoroses com el número d’efectius de Mossos o que només es van atendre 12 dels 112 requeriments de suport dels Mossos a les policies espanyoles quan el comissari Ferran Lòpez va demanar-ho passats pocs minuts de les 9. Així com no ha sabut respondre quants policies van resultar ferits.
Benet Salellas, Jordi Pina i Andreu Van der Eynde han reblat el clau. Un li ha fet pujar els colors quan li ha recordat el setge a la seu de la CUP. “Era en compliment a una ordre judicial”, ha replicat Nieto. No hi havia cap ordre i de fet, l’actuació policial està investigada per l’Audiència de Barcelona per un possible delicte de coaccions. Pina li ha tret la gran carta de la defensa de Josep Rull, el vaixell dels piolins encarregat abans del 20 de setembre i el seu intent d’atracament fallit a Palamós. I van der Eynde l’ha deixat en evidència en mostrar que no ha pogut enumerar ni un simple fet de violència als carrers de Catalunya.
Esperant de los Cobos i les dues estratègies
Ara les defenses esmolen els ganivets per marcar de los Cobos. Fins i tot, amb aquest coordinador hi ha alguna personal amb els encausatsi amb alguns dels lletrats que ja van escoltar la seva intervenció durant la instrucció. La defensa de Forn considera que el seu testimoni és clau per aclarir el perquè de la trencadissa de la coordinació policial a primera hora del matí de l’1-O. De fet, hi ha alguna sospita que va ser l’impulsor efectiu de donar l’ordre de carregar.
Al cap i a la fi, hi havia una doble estratègia entre els comandaments policials. Una passava per sortir de les casernes a les dues de la nit i prendre diversos col·legis i evitar així que entrés la gent. Amb una imatge general en trenta o quaranta col·legis presos per la policia i sense que la gent entrés n’hi havia prou per desarticular sense garrotades el referèndum. No era el mateix prendre una possió que defensar-la segons l’opinió de molts comandaments. Una segona opció, proposada pels falcons era impedir amb tota la força possible un altre 9-N. Va guanyar aquesta segona amb la condescent complicitat de los Cobos.
També aquest dimarts han de passar per l’estrada Neus Munté, Enric Millo i Juan Antonio Puigserver, el cap dels Mossos durant l’aplicació del 155 així com la resta de comandaments policials que hi havia llavors a Catalunya i que van participar d’una manera o altres en l’operatiu. Així s’espera l’excap de la Prefectura del Cos Nacional de Policia, Sebastian Trapote i el cap de la Guàrdia Civil a Catalunya, Angel Gozalo.
Tarda de gresca
La tarda de testificals ha tingut una seriosa topada, la primera de més intensitat, entre Marchena i les defenses arran de l’interrogatori de Roger Torrent. Marchena ha retallat les ales als lletrats i els ha demanat cenyir-se a les preguntes dels fets pels quals havien estat cridat testimonis. “Si volien preguntar de més coses haver-los convocat vostès”, ha advertit després de demanar que res d’entrar en debats amb qui mana més d’aquella sala. Torrent aliè a la bronca li ha etzibat al Tribunal que “tinguin present que tornarem a votar”. Una picabaralla que ja venia escalfada per un article de Jordi Turull a La Vanguàrdia denunciant les condicions del judici que no els permet afrontar-s’hi en igualtat d’armes.
Després de Torrent la tarda ha estat més previsible amb les testificals dels membres de la Mesa no imputats i de l’exlletrat major del Parlament, Antoni Bayona, i el secretari general del Parlament Xavier Muro. L’encara vicepresident segon de la cambra catalana, José Maria Espejo Saavedra, de Ciutadans ha estat el que se l’ha vist més còmode estripant sobre la conducta de la majoria sobiranista de la Mesa i criticant que deixessin passar les iniciatives parlamentàries. En el seu lloc, el secretari segon de la Mesa, el socialista David Pérez, també ha alertat que va avisar i intentar impedir la tramitació de les iniciatives proreferèndum però no ha fet sang. De fet, ha tirat de beta de la fórmula “No ho sé” o “no ho recordo” quan s’ha vist asfixiat per algun interrogatori.
Per la seva banda, Bayona, l’exlletrat major ferit d’ego per no haver tingut la confiança en el Govern d’Artur Mas, ha carregat contra les decisions de la Mesa i ha presumit d’haver avisat de tot el que podria passar. Ara bé, després de retreure als membres sobiranistes de la Mesa que tramitessin iniciatives per afavorir el referèndum, el lletrat Francesc Homs li ha etzibat un informe tècnic signat pel mateix Bayona el 2014 on defensava que el dret a decidir es podia exercir dins la Constitució espanyola. Muro s’ha amagat de la tele i només ha permès reproduir el so de la seva intervenció. El funcionari de més alt rang del Parlament ha insistit que la Mesa no només pot mirar que es compleixin els requisits formals de les inciatives sinó que han de controlar que no siguin “de manera palmària i evident contradictòries amb la Constitució”. Mentrestant, Forcadell somreia i criticava amb el cap les paraules de Muro, que no sortia per la tele però ha hagut d’aguantar la mirada clara, directa i oberta de Forcadell.
