dimarts, 14 d’abril del 2020

Descobreix Catalunya de manera virtual, sense sortir de casa

Descobreix Catalunya de manera virtual, sense sortir de casa

Fes una passejada virtual pel patrimoni català des del sofà de casa

Quedar-se a casa no és sinònim de no poder viatjar pels llocs més importants del patrimoni català. I és que, tot i el confinament en el qual estem vivint per lluitar contra el coronavirus, es poden visitar alguns dels espais més representatius del país de manera virtual.

És possible gràcies a la Catalunya geolocalitzada a Google Maps, que permet descobrir els espais del país amb visió panoràmica de 360 graus. Així, la Generalitat de Catalunya ofereix la possibilitat de recórrer Catalunya des de l'ordinador, el mòbil o la tauleta, recollint en una mateixa pàgina diferents indrets, com ara la Sagrada Família, la Cartoixa d'Escaladei o el Monestir de Poblet, a més de fer una visita virtual prèvia i recrear les diferents rutes pels parcs naturals més espectaculars de Catalunya.

Aprofiteu aquests dies per gaudir sabent-ne una mica més sobre el patrimoni català. No us ho perdeu!

dilluns, 23 de març del 2020

Escrits del Víctor-QUAN EL MÓN VA TANCAR LA PORTA. (1 de...)

Escrits del Víctor

2020, L'ANY RODÓ.-20-10

11-16.03.20
QUAN EL MÓN VA TANCAR LA PORTA. (1 de...)
Cròniques del CORONAVIRUS, una trista realitat, que toca tothom o gairebé, d'uns fets que no hagués volgut escriure mai.
Sí, som a mitjans de març - el quinze, clavat, del rodó 2020, quan diuen- i això de debò no ho sabrem mai-, que la primera infecció coneguda del tristament famós “Coronavirus o COVID 19”, va ser el 17 de novembre del 2019, i que va recaure en un home de cinquanta-cinc anys nascut a Hubei (La gran província del centre de la República Popular de la Xina (PRC.), amb una població total de 60.460.309 habitants.). Això segons les recerques del diari de Hong Kong, el Sout China Morning Post, que també ens diu: que abans d’un mes després, el 15 de desembre el nombre de casos ja arribava a la trentena-data que fins fa molt poc, el món pensava que aquesta era la data original de la pandèmia-. Des d’aleshores, els afectats van créixer de manera exponencial, i al cap de cinc dies, els afectats pel nou virus ja rondaven la seixantena. Així i tot la PRC., no va informar del primer cas, fent silenciar als metges que ja deien del nou virus- és allò dels dos sistemes polítics, una neó dictadura capitalista - comunista-, fins al 23 de gener- més de dos mesos després-, no van confinar la població de Wuhan (Capital de la ‎Província de Hubei, fundada el 223aC, la ciutat més poblada de la Xina central, amb una població, inclosa l'àrea metropolitana, formada pels districtes de Wuchang, Hankou i Hanyang, a prop d'uns 21 milions d'habitants. Considerada un centre polític, econòmic, financer, cultural, educatiu i de transport, amb una Àrea de 8.494 km², i que esdevé un important nucli de transports, amb moltes xarxes de carreteres, ferrocarrils i autopistes.), amb més de cinc-cents casos. I ara a quatre mesos, a dos dies del 17 de març del 2020, la pandèmia, general, està concentrada a Europa, amb a prop del 70% de casos nous- i quina casualitat, a la Xina, la ciutat més gran Wuhan i la província de Hubei, on s'ha arribat a xifres astronòmiques, i on començà tot plegat oi?-, avui només ha tingut vint-i-dos casos nous i es prepara per eliminar les accions i mesures més dures. I mentre a la zona zero del coronavirus, la ciutat de Wuhan es va estabilitzant, tenint en compte que la Xina, que ahir 14,03 va arribar a 80.824 casos, tenen 3.189 morts.
En definitiva, diuen, que Espanya és el cinquè país del món amb més casos de coronavirus, i el tercer en morts, la mateixa data deia que són 7.988 casos confirmats i 294 morts- (Però, a les 11.42 del dissabte 16,03, el director del centre d'alertes sanitàries espanyol, Fernando Simón, va informar de 8744 casos de la Covid-19, a tot l'Estat, dels quals 4665 són a Madrid, que representa un augment a prop de mil infectats, i només se'ls hi acudeix que treure l'exèrcit, si cal!-). Per altra banda, Corea del Sud, només 8.236 casos, i 75 morts; a l'Iran 13.938 casos, i 724 morts; Itàlia amb 24.747 infectats i 1.809 morts; i la Xina, amb 80.995 infectats i 3.203 morts, fa tres dies que no tenen nous casos.
Algunes dades per comparar, del 12 al 15 de març.
Com a exemple hem triat quatre dies, del 12 al 15 de març, de les dades que envia diàriament el digital Vilaweb, on podem veure el desenvolupament, d'aquests virus traïdor:
Els afectats i morts del dijous 12 de març, amb les xifres totals a escala mundial eren de 134.088 casos confirmats i 4.964, d'aquests casos, 68.898 es consideren guarits. I el diumenge 15 de març, a escala mundial eren de 167.759 casos i 6.485 morts, d'aquests casos, 76.598 també es consideren guarits, tot segons dades de Worldometer. El 12 de març els estats més afectats són: -La Xina, 80.796 casos i 3.169 morts; -Itàlia, 15.113 casos i 1.016 morts; -L’Iran, 10.075 casos i 429 morts; -Corea del Sud, 7.869 casos i 66 morts; -L’estat espanyol, 3.059 casos i 86 morts; -L’estat francès, 2.876 casos i 61 morts, entre molts altres. I per comparació els mateixos estats el 15 de març, eren així: -La Xina, 80.849 casos i 3.199 morts; -Itàlia, 24.747 casos i 1.809 morts; -L’Iran, 13.938 casos i 724 morts; -Corea del Sud, 8.162 casos i 75 morts; -L’estat espanyol, 7.753 casos i 288 morts; i l’estat francès 4.499 casos i 120 morts.
A Catalunya el 12 de març, hi ha 315 casos i 6 morts ( el dia abans hi hagué 135 casos i 2 morts menys). A la resta dels Països Catalans 125 casos i 2 morts.(incloent-hi els territoris: País Valencià, Les Illes, Catalunya Nord i Andorra. I per comparació els mateixos territoris el 15 de març, eren així: A Catalunya 903 casos i 12 morts (el dia abans hi hagué 188 casos i 4 morts menys). La resta dels Països Catalans 1.372 casos i 17 morts.(incloent-hi els mateixos territoris).
 No hi ha mal, que per bé no vinguí.
Potser fins i tot tindrem sort, que amb la pujada de les temperatures, per l'acció del CC., i sobretot per allò que diuen”, “Que no hi ha mal, que per bé no vinguí”, i que si la temperatura augmenta com està fent aquests dies, és reduiria la conquesta al damunt nostre d'aquest Coronavirus o COVID-19, que tant preocupa a tot el món i part de l'estranger, i ens té enclaustrats com a frares. I per altra banda, potser el que és veurá després dels molts dies, de l'atac del Coronavirus-sisplauperforça-, on pràcticàment s'ha aturat tot, tot i tot, sense fer tries de cap mena. Hi ha partir d'això, en viu i en directe, podrem mesurar i valorar la baixada radical de la contaminació a tot el món, i sobretot el que tindria de ser, amb les circumstàncies normals per reduir el CC., o les emissions que el produeixen, com s'ha vist a la Xina.
Continuarà.
Aquest article, l'he escrit, confinat voluntàriament -sisplauperforça- per culpa del Coronavirus a Cervera, des del 12 de març, fins..., ja ho veurem!.
Víctor Lluelles i Cardona

dimecres, 29 de gener del 2020

El primer estudi després de l’anunci d’eleccions augura un empat entre JxCat i ERC i una forta pujada de la CUP


Després de l’anunci del president de la Generalitat, Quim Torra, de convocar eleccions quan s’aprovi el pressupost, s’ha fet pública la primera estimació d’escons i vots sobre les eleccions al Parlament de Catalunya, a càrrec d’Electomania.
Segons aquest estudi que es fa de manera regular d’ençà de temps, les dues principals forces en el nou parlament serien ERC i JxCat, amb 31 escons cadascú. Per la seva part, la CUP obtindria 10 escons, fet que suposaria que es mantingués la majoria independentista i es pogués formar govern.
Actualment JxCat té 34 escons, ERC 32 i la CUP en té quatre. L’estudi d’Electomania detecta un fort augment de JxCat en relació a les dades del mateix estudi del 30 de novembre. Concretament JxCat guanya set escons respecte el novembre, mentre que ERC i CUP en perden tres cada partit.
El mateix estudi en l’edició del passat octubre donava 38 diputats a ERC, només 19 a JxCat i 13 a la CUP. En total sumaven 70 diputats, dos menys que en l’estimació actual i la mateixa xifra que hi ha ara en el parlament.
Segons aquest estudi, ERC, els comuns i el PSC també podrien formar govern, ja que arribarien a la majoria absoluta d’escons.
La dada més espectacular seria la caiguda de Ciutadans, que passaria de 36 escons a només 9. En canvi, Vox entraria per primera vegada al parlament català amb 6 escons. El PP en tindria onze i el PSC seria tercera força amb 27. No podria haver-hi un govern unionista PSC-PP-Vox-Ciutadans.


En vots, ERC seria la primera força, amb JxCat i PSC a molt poca distància i  l’independentisme aconseguiria un 48,5% dels vots.



Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot
Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.
Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.
Vicent Partal
Director de VilaWeb

dijous, 17 d’octubre del 2019

18-O, VAGA GENERAL

17.10.19
18-O, VAGA GENERAL

EL BLOC DEL VÍCTOR, conjuntament amb els seus 50 BLOCS MONOGRÀFICS, s'adhereix a la vaga general d'aquests divendres 18 d'octubre, per protestar per la injusta sentència del judici al Procés, i en suport als Presos Polítics i Exiliats, entre altres.

Víctor Lluelles i Cardona

divendres, 16 d’agost del 2019

Una llengua que s’esvaeix (Xavier Deulonder i Camins)

Joan Daniel Bezsonoff lamenta que, a la Catalunya Nord durant la segona meitat del segle xx, “la llengua de Ramon Muntaner s’ha evaporat com la boira d’un matí d’estiu” i, segons es desprèn d’un reportatge que va publicar diumenge passat el diari espanyol El País, això mateix s’esdevindrà en les properes dècades amb la llengua de Miguel de Cervantes a Gibraltar; des de l’inici de la sobirania britànica sobre el Penyal, confirmada en el Tractat d’Utrecht (1713), a Gibraltar ha continuat parlant-se sempre el castellà, només que, ara, els nens i els adolescents el rebutgen; així, parlen entre ells en anglès, es dirigeixen als seus avis en anglès, malgrat que aquests els renyin i els demanin que se’ls adrecin en espanyol, i admeten que així com els seus pares pensen en espanyol, ells pensen en anglès; resulta molt previsible, doncs, en quina llengua parlaran als seus fills quan, el dia de demà, comencin a tenir-ne. Les raons d’aquesta actitud s’atribueixen al desenvolupament de les xarxes socials, on, òbviament, l’anglès és una llengua molt més útil que el castellà —o el francès— i, també, al rebuig a les reivindicació per Espanya de la sobirania sobre el Penyal; abandonen el castellà, doncs, perquè hi veuen un vincle amb un país del qual no en volen saber res.
Si comparteixo el plany de Bezsonoff i, per això, faig tot el que crec que puc fer per evitar la desaparició del català a la Catalunya Nord amb l’esperança, a més, que, tot i que en futur llunyà que ja no aconseguiré veure, arribi un moment en què es pugui tornar a dir que a Perpinyà no cal preocupar-se pel francès perquè tothom hi parla en català, és perquè em sap greu —o, més aviat, em molesta— que a Catalunya i al conjunt dels Països Catalans el català no hi sigui la llengua predominant, és a dir, la llengua útil i necessària per viure-hi i treballar-hi amb total normalitat. En canvi, que a Gibraltar es perdi l’ús del castellà tant se me’n dóna, exactament igual com a l’autor del reportatge de El País no es deu amoïnar gaire pel precari estat del català a València, Alacant i Oriola; al capdavall, tots coneixem el posicionament d’aquest diari respecte a la política lingüística de la Generalitat de Catalunya.
A més, ja em va bé que el castellà, la segona llengua més parlada del món segons la propaganda nacionalista espanyola, retrocedeixi, més que res perquè desitjaria que a l’àrea metropolitana de Barcelona comencés a haver-hi gent gran que renyés els seus néts per dirigir-s’hi en català; tant de bo, doncs, Puerto Rico es convertís en una societat angloparlant, el quítxua i l’aimara esdevinguessin les llengües nacionals de Perú i Bolívia, es declarés el guaraní única llengua oficial del Paraguai i a l’Argentina i a Mèxic establissin una gramàtica i ortografia pròpies, prescindint de l’estàndard general espanyol.
Estic segur que si dic que la República Catalana hauria de mirar d’eradicar el castellà de Catalunya a base de no considerar obligatori aprendre’l i estudiar-lo a l’escola, fins i tot molts catalanoparlants independentistes s’esgarrifaran, però, com podem veure, a les noves generacions de Gibraltar no els representa cap problema renunciar al castellà. Naturalment, també celebro que, avui dia, la llengua internacional sigui l’anglès en comptes del francès, com ho era ara fa seixanta anys, més que res perquè em sembla que, en cas contrari, la situació lingüística de la Catalunya Nord seria pitjor encara, que ja és dir; sort, doncs, que a l’antiga colònia francesa de la Louisiane, territori corresponent als actuals estats americans de Missouri, Illinois, Indiana, Louisiana, Arkansas, Mississippí i Alabama, s’hi va perdre l’ús del francès i, per això, avui dia, els EUA no són pas com el Canadà un país on el francès sigui llengua oficial.
Xavier Deulonder i Camins
deulonder@hotmail.com